Elon Musk va seguir la nit electoral al costat de Donald Trump a la famosa residència privada del futur president dels Estats Units de Mar-a-Lago (Florida). I un cop confirmada la victòria, Trump va dirigir un discurs al país en el qual va destacar la trajectòria del “supergeni” Musk, del qual va dir ha nascut una estrella: Elon!”. L'amo de Tesla, SpaceX i de la xarxa social X, entre moltes altres companyies, no ha estat només el principal donant de la campanya electoral republicana, amb prop de 130 milions de dòlars, sinó també un dels seus grans ideòlegs. I està en condicions de rendibilitzar aquesta influència política.

No formarà part de l’administració Trump, tot i que durant la campanya va llançar la proposta de dirigir un “departament d’eficiència governamental”, amb la intenció de retallar 2 bilions de dòlars (un 20%) del pressupost federal, i que Trump es referís a ell com el “secretari de reducció de costos”. En declaracions públiques, Musk va afegir que desitjava “reduir les agències [federals] perquè siguin més petites” i “netejar el camí” de regulacions que considera innecessàries. Però encara que no tingui càrrec ni sou, que ja ha dit que no els tindrà, s’espera que influeixi en la política del proper president dels Estats Units.

Musk ha reconegut sense pèls a la llengua que defensarà els seus interessos empresarials i que, per exemple, pressionarà perquè els seus vehicles autònoms, inclosos els robotaxis, circulin sense problemes per les carreteres. El digital econòmic Morning Brew apunta que “el principal triomf de Musk podria ser que el 47è president li doni accés sense restriccions als organismes reguladors”. En els últims quatre anys, Tesla, SpaceX, X, Neuralink... s’han topat de cara amb les limitacions, sancions i expedients dels reguladors de borsa, comerç, aviació o, fins i tot, de la sanitat dels Estats Units.

Les seves dues grans bèsties negres ja es donen per destituïdes quan Trump juri el càrrec, si bé aquest necessitarà l’aprovació parlamentària a no ser que dimiteixin per pròpia iniciativa: Lina Khan, directora de la Comissió Federal de Comerç (FTC, per les seves sigles en anglès), i Gary Gensler, president de la Comissió de Borsa i Valors (SEC), que van ser nomenats per Joe Biden.

Khan, de 35 anys, ha protagonitzat una croada perquè les grans tecnològiques deixin d’actuar com a monopolis. Entre altres, ha topat amb Jeff Bezos, fundador i president d’Amazon, però sobretot amb Musk, especialment per la gestió de la xarxa X, amb el resultat d’expedients o restriccions en el seus mètodes de recopilació de dades. Curiosament, durant la primera administració de Trump (quan era el 45è president), la FTC va obrir un expedient a X, però quan s’anomenava Twitter, abans que n’agafés el control Musk, si bé les conseqüències estan arribant quan ja n’és el principal accionista.

I Gensler, president de la SEC, també se les ha tingut amb Musk a compte de les accions de Tesla. En realitat, el mateix Trump es va referir en campanya a la seva destitució per atraure els fidels de les criptomedes, de les quals Gensler n’és un detractor.

Conflictes amb els reguladors

Les empreses de Musk tenen oberts diversos conflictes amb els organismes reguladors. En un futur, caldrà veure si mantenen la bel·ligerància o rebaixen les exigències. Per exemple, SpaceX ha signat contractes amb l’administració federal per un import de més de 15.000 milions de dòlars, sobretot pel que fa a l’enviament de satèl·lits a l’espai, però la companyia s’ha queixat repetidament de les limitacions que els imposa l’Administració Federal d’Aviació.

Neuralink, empresa de neurotecnologia, especialitzada en el desenvolupament d’implants entre cervell i computadora, també ha tingut conflictes amb la FDA, el regulador en el sector dels medicaments i la salut.

I sobre Tesla, l’Administració de Seguretat del Trànsit per Carretera investiga els seus sistemes de conducció autònoma. Però alguns analistes estatunidencs adverteixen que podrien sorgir “problemes” en un futur entre Musk i Trump: el proper president ha promès la imposició de forts aranzels a la Xina pels cotxes elèctrics, una mesura que en principi beneficia a Tesla en el mercat nord-americà, però resulta que aquesta marca depèn dels subministres de la fàbrica que té a Shanghai.

Abans que Trump juri el càrrec sobre la bíblia, Musk ja ha tret beneficis de la seva victòria: Tesla porta dies escalant al Nasdaq, on les seves accions s’han revaloritzat prop d’un 18% des del tancament de la borsa del dimarts (vigília de les eleccions) fins al del dijous. Això l’apuntala com l’home més ric del món, segons Forbes, posició que va assolir el maig passat quan va superar Jeff Bezos.

Precisament, Bezos i Musk s’han mostrat eufòrics per la victòria dels republicans. El president d’Amazon només ha enviat dos missatges a través de X, la xarxa social de Musk, i les dues vegades han estat per elogiar Trump: “Felicitacions al nostre 45 i ara 47 president per una extraordinària remuntada política i una victòria decisiva”.