Els bancs que financin activitats industrials abocades a desaparèixer a conseqüència de la regulació imposada per assolir la neutralitat climàtica a la Unió Europea 2050 hauran de realitzar provisions addicionals. Així ho ha advertit el president de l'Autoritat Bancària Europea (EBA, pel seu nom en anglès), José Manuel Campa, amb relació als canvis reguladors en els quals treballa el supervisor per procurar una correcta gestió del risc climàtic per part de les entitats financeres europees.
En aquest sentit, l'AEB ja està recopilant informació de les entitats financeres europees sobre la seva gestió del risc climàtic amb vista a començar a realitzar els primers testos d'estrès climàtics a partir de la pròxima primavera. El Banc Central Europeu (BCE) ja va dur a terme l'any passat una anàlisi qualitativa de la gestió del canvi climàtic per part de les entitats financeres que, segons Campa, va permetre observar que "es fan coses, però ni es fa tot el que s'ha de fer, ni tot el que es fa no es fa bé". "Els resultats del BCE per a les entitats grans demostren que moltes entitats financeres estan fent alguna cosa, però moltes estan fent poc", destaca Campa.
El president de l'EBA ha realitzat aquesta valoració durant la seva participació en la XI Jornada sobre el Sector Bancari Espanyol, organitzada per l'Institut Valencià de Finances (IVF) i l'Ivie, en la qual Campa ha analitzat el paper de la banca en la transformació cap a una economia més sostenible.
La importància de tenir una estratègia
En aquest fòrum, Campa ha subratllat la importància que els bancs europeus tinguin una estratègia per afrontar el repte del canvi climàtic i puguin ser aliats imprescindibles en l'economia europea per assolir l'objectiu de reducció del 55% de les emissions el 2055. Aquesta estratègia de gestió del risc climàtic que José Manuel Campa considera que han de tenir tots els bancs requereix, en primer lloc, saber on estan posicionats, establir quin tipus de risc i a quin termini volen tenir en el futur i, en tercer lloc, una tasca interna de com gestionaran aquest risc. "Ho veig com una arma competitiva clara; si al final una entitat que es dedica a gestionar riscos s'enfronta a un risc i és capaç de gestionar-lo millor perquè estableix els mètodes adequats, això es converteix en un avantatge competitiu. Per a mi això significa millorar el mesurament, la capacitat de modelització, tant en escenaris centrals com en escenaris adversos, i tenir comitès de riscos específics", ha assenyalat.
Sobre els canvis reguladors en els quals treballa el supervisor europeu per gestionar el risc "metodològic", Campa ha posat com a exemple la indústria de l'automòbil. "Si existeix un compromís legal que a partir de cert any no es poden vendre cotxes amb motors de combustió, els bancs que tinguin relacions amb empreses que produeixen aquest tipus de productes amb venciments o maduresa més llargs que el compromís legal, això l'han de proveir perquè d'acord amb la llei aquesta activitat no es pot produir i aquesta empresa no generarà cap flux per pagar aquesta obligació amb la qual cosa aquesta obligació val zero", ha advertit el president de l'EBA, qui ha concretat que aquest és un dels mecanismes que s'estan introduint ja en la legislació.
En la seva conferència, titulada Hem de finançar la transició cap a la sostenibilitat? Quin és el paper de la normativa bancària?, Campa ha explicat el full de ruta de l'EBA sobre finançament sostenible, que integra consideracions relatives al risc climàtic, en particular, i aspectes mediambientals, socials i de governança (ESG). Aquest full de ruta contempla les iniciatives i accions de l'EBA a través de diversos elements de la regulació bancària, com els requisits de capital, la gestió i supervisió de riscos, les proves de resistència i la divulgació d'informació, de cara al canvi climàtic i en suport dels objectius de sostenibilitat de la UE.
Per al president de l'EBA el paper de la banca en la transformació cap a l'economia sostenible no es limita al finançament de projectes mediambientals, però, especialment, a l'anàlisi dels riscos de les operacions. En aquest sentit, ha explicat que la política industrial climàtica ha de ser l'encarregada de generar els incentius necessaris perquè sorgeixin projectes rendibles i atractius per al finançament.
La jornada, celebrada aquest dijous a la seu de l'IVF a València, ha comptat també amb la participació del Joaquín Maudos, director adjunt de l'Ivie, i del director de l'IVF, Manuel Illueca.