La justícia britànica va sentenciar l'11 de juliol l'embargament de part de les accions d'AENA a l'aeroport de Luton, a Londres, com a represàlia per l'impagament del Govern espanyol als fons i empreses afectats per la retirada de primes a les renovables del goverb de Mariano Rajoy, encara que l'empresa pública assegura no haver estat notificada. Es tracta d'unes mesures econòmiques per compensar a les empreses que havien pactat unes primes que després l'executiu de Rajoy va cancel·lar de manera retroactiva, afectant els seus contractes, i que porten l'Estat a acumular un deute de 1.560 milions amb aquestes empreses que el Govern no està assumint. El 2017, la cort internacional del Banc Mundial, el Ciadi, va fallar| en favor de les empreses i des d'aleshores han estat diversos els embargaments.

AENA, que posseeix un 51% de l'aeroport i a qui li han embargat el 26% de l'usdefruit de la instal·lació, va emetre un comunicat divendres a la nit assegurant que no ha estat notificada de les mesures cautelars, ja que no és part en el procés judicial de reconeixement i execució del laude arbitral, en aquest cas de l'energètica NextEra contra el Regne d'Espanya.

Aena, que és propietari del 51 % de l'aeroport de Luton, va comunicar divendres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que els representants del Regne d'Espanya en el procés judicial li havien comunicat que els advocats dels demandants van informar que s'havia dictat el passat 11 de juliol, sense audiència del Regne d'Espanya i sense participació d'Aena, una decisió judicial per la qual s'ha acordat una mesura provisional.

Aena ha apuntat que durà a terme, tan aviat li sigui notificada la decisió, les comprovacions pertinents per determinar l'abast i conseqüències d'aquestes mesures i, en tot cas, defensarà els interessos d'Aena, les seves filials i els seus accionistes de la manera que jurídicament procedeixi.

El procés a què es refereix Aena és el CL-2023-000259 substanciat al Regne Unit per al reconeixement i execució del laude dictat en el procés arbitral ARB/14/11 de CIADI seguit per NextEra Energy Global Holdings B.V. & NextEra Energy Spain Holdings B.V. contra el Regne d'Espanya.

Segons el mateix comunicat, les mesures provisionals acordades ("interim charging orders") sobre el "beneficial interest" que els advocats dels demandants atribueixen al Regne d'Espanya sobre el 26,01 % a les accions de la societat London Luton Airport Holdings III Limited i les seves filials i en relació amb els terrenys en els quals una de les filials apareix com titular registral i que inclouen diverses propietats que formen l'Aeroport de Londres Luton.

No és la primera vegada que la batalla judicial de les energètiques afectades contra el Govern d'Espanya, que manté silenci respecte a aquest conflicte, esquitxa a béns d'Aena ni tampoc la primera vegada que són embargats béns espanyols al Regne Unit.

L'última de les resolucions judicials va portar la justícia belga a intervenir els pagaments d'Eurocontrol a Enaire, empresa que gestiona el trànsit aeri a Espanya i que és accionista majoritari d'Aena. Aquests pagaments, transferits mensualment per Eurocontrol a l'empresa pública Enaire, serviran per pagar la indemnització a Blasket Renewable Investments, una de les 26 afectades pels impagaments, que va aconseguir que els tribunals del seu país li donin la raó en una reclamació per un import de 32 milions d'euros. L'any passat, els pagaments d'Eurocontrol a l'espanyola Enaire van ascendir a 582 milions d'euros.

L'antecedent més proper al Regne Unit, d'estiu de l'any passat, va portar el Tribubal Superior britànic a autoritzar l'embargament preventiu de la seu de l'Institut Espanyol Vicente Cañada Blanch, un immoble històric propietat de l'Estat situat a Londres. En concret, pel laude que afecta el fons d'inversió Antin, que obliga l'Estat a pagar-li 120 milions d'euros en concepte d'indemnització. La seu londinenca de l'Institut Cervantes també va ser embargada per donar compte del pagament de la indemnització a Prestige.

Als Estats Units, la justícia estudia si procedeix amb mesures similars, mentre que la cort suprema australiana també va donar la raó als creditors i va obrir la porta amb una sentència a futurs embargaments similars. Les empreses afectades insisteixen a demanar al ministeri de Transició Energètica, liderat per Teresa Ribera, una sortida negociada al conflicte.