Rere la comoditat de demanar el sopar mitjançant una aplicació mòbil i que arribi calent a casa, o contractar un servei de transport privat en tan sols uns segons, s'hi amaga una realitat incòmoda: la precarietat laboral. Un nou estudi reflecteix que les grans plataformes digitals que operen a Espanya, com Glovo, Uber, Cabify o MyPoppins no compleixen uns estàndards mínims de treball just. La situació és tal, que la majoria dels seus treballadors han de fer entre 60 i 70 hores setmanals per arribar o superar lleugerament el salari mínim interprofessional (SMI).
La coneguda com a gig economy, o economia de plataformes, és present a la societat amb l'impuls de l'avenç tecnològic i les eines digitals que faciliten les formes de consum. Les empreses que encapçalen aquesta tendència, però, fa anys que estan sota la lupa, perquè no respecten els drets laborals i cometen irregularitats en la contractació dels seus treballadors.
Un informe elaborat per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i de la Universitat d'Oxford, en què també ha participat Comissions Obreres, posa de manifest diverses matèries laborals en les quals la majoria d'aquestes empreses suspenen a Espanya. El treball s'emmarca en el projecte Fairwork, que estudia els sistemes de treball de les companyies que operen a 40 països.
Ni salari mínim, ni salari vital decent
El resultat apunta que, de les set plataformes analitzades, tan sols Just Eat garanteix als que treballen per a ella uns ingressos per hora iguals o superiors del salari mínim establert legalment a Espanya. Per contra, la resta "no han proporcionat proves de retribució d'aquests ingressos mínims per hora efectivament treballada".
Per tant, l'informe destaca que Cabify, Uber, TaskRabbit, Glovo, MyPoppins i La Pájara suspenen en aquest principi. En aquest sentit, assenyala que algunes d'elles, com Cabify i Uber, requereixen jornades de treball setmanals d'entre 60 i 70 hores perquè els ingressos obtinguts assoleixin el salari mínim.
"A més a més, cap de les set plataformes analitzades no va poder demostrar que proporcioni una retribució vital decent, per sobre del salari mínim", s'extreu de l'estudi. L'esmentada retribució, segons els seus criteris, hauria d'estar en un rang d'entre 9,7 i 9,9 euros nets per hora efectiva de treball. En aquest cas, cap empresa analitzada no se'n salva.
Només un terç dels treballadors tenen reconeguda la seva laboralitat
D'altra banda, l'estudi destaca que pràcticament només un terç del total dels treballadors tenen reconeguda la seva laboralitat per part de les plataformes. Això voldria dir uns 11.000 repartidors del sector, davant els 29.000 que es calcula que formen el mercat de treball. "La resta es mantindria com a treballadors autònoms o cedits per terceres empreses, i en la majoria dels casos s'incompleix la legislació vigent", subratlla el document.
La llei rider, impulsada pel Ministeri de Treball determina la presumpció de laboralitat en activitats de repartiment o distribució, la qual cosa suposa que els treballadors són laborals i tenen tots els drets que recull l'Estatut dels Treballadors relatius a l'organització, sindicació, protecció social, cotitzacions i salari.
L'única que té una valoració positiva és Just Eat, que els autors assenyalen com la que s'ha mostrat més respectuosa amb l'aplicació de la llei, i ofereix "amb diferència" els millors estàndards laborals del sector. No obstant això, destaca l'estudi, "continua recorrent a la subcontractació i mobilitza els seus propis treballadors amb contractes de treball (indefinits) a temps parcial".
Per altra banda, fan menció especial a Glovo com a exemple negatiu de no respectar la legislació vigent. "En el cas de Glovo, és imprescindible assenyalar que la plataforma manté una estratègia de no acceptació i oposició continuades a les obligacions de laboralització establertes per la llei rider per al sector del delivery, i acumula denúncies i sancions administratives per part de la Inspecció de Treball," reflecteix l'estudi.
La Pájara, la millor puntuació; Glovo i MyPoppins, la pitjor
Malgrat aquesta situació, apunta que la plataforma continua negant-se a abandonar el seu model de negoci basat en la mobilització de treballadors suposadament autònoms (falsos autònoms o autònoms forçats, segons el parer de la Inspecció del Treball i del ministeri). De la mateixa manera, assenyalen que els ingressos globals que obtenen els repartidors solen ser insuficients per a la seva subsistència, "per la qual cosa han de recórrer a la pluriocupació i es registra una alta rotació de la mà d'obra, que limita l'assentament de drets en l'empresa."
L'anàlisi del sistema de treball de les plataformes digitals de repartiment a Espanya apunta també a altres factors, com la representació sindical, la protecció davant els riscos laborals, que les condicions siguin clares i segures, les clàusules abusives o la presa de decisions. En totes elles, la majoria de les empreses suspenen, però les que han obtingut millor puntuació en termes globals han estat Just Eat i La Pájara.
D'aquesta manera, la cooperativa La Pájara ha obtingut 8 punts dels 10 possibles, mentre que Just Eat ha obtingut 7 punts. Per la seva part, Cabify, Uber i TaskRabbit han obtingut únicament 2 punts. Les dues plataformes restants, Glovo i MyPoppins, "com que no han proporcionat prou evidències", no han pogut rebre cap dels 10 punts possibles que atorga.
En el cas de la llibertat sindical i els drets de representació col·lectiva, Just Eat, La Pájara, Uber i Cabify estan garantint els esmentats drets i no dificulten l'activitat sindical legalment reconeguda a Espanya.