Les empreses industrials internacionalitzades estan expectants davant la insistent dèria del nou president dels Estats Units, Donald Trump, de reblar la política comercial proteccionista. L’enfortiment del sistema aranzelari agreujarà encara més la competitivitat de les exportacions espanyoles i catalanes cap a aquest mercat clau.

Per això, la indústria està pensant quines alternatives té. Mercats com el Marroc, Polònia, Índia i Mèxic presenten oportunitats clau per diversificar proveïdors i sortejar les barreres comercials de Trump, segons es desprèn de l'Informe de Prospectiva de Mercats 2025, que elabora l’Observatori amec, l’entitat que agrupa les principals indústries internacionalitzades d’Espanya.

L’informe, que es basa en les enquestes realitzades als socis d’amec, ha determinat en l’edició d’aquest any que els Estats Units segueixen liderant el rànquing en tots els sectors d'amec per la seva combinació de demanda, estabilitat i capacitat econòmica, però que les barreres proteccionistes i les complexitats reguladores suposen un repte a l'hora d'exportar al país. I més actualment si es compleixen els desitjos de Donald Trump d’endurir l’entrada de productes forans per potenciar l’economia i l’ocupació local.

En aquest sentit, “el Marroc i Polònia destaquen pels seus avantatges logístics i de costos, fonamentals per als que busquen diversificar els seus proveïdors de manera àgil i segura”, assegura Susana González, responsable de l'Observatori amec. També hi ha un clar focus a l'Índia, amb un potencial enorme per posicionar-se a l'economia global, superant fins i tot altres mercats emergents, afegeix.

Finalment, Mèxic es perfila com un actor estratègic en un context de fragmentació comercial, facilitant l'accés a mercats clau i sortejant les barreres comercials creixents. En aquest sentit, Marta Andreu, representant d'amec als Estats Units, fa unes certes advertències sobre com funcionarà el mercat mexicà. Andreu explica, en declaracions a ON ECONOMIA, que “un possible canvi en la política comercial dels Estats Units remodelarà la cadena de subministrament global, sobretot pels productes de la Xina i Mèxic que són els països amb més risc de ser afectats pels aranzels”.

A parer seu, moltes empreses americanes ja van marxar de la Xina els darrers anys com a part dels esforços per reduir el risc de les seves cadenes de subministrament, com a resposta a les regulacions, polítiques i tensions econòmiques existents entre els dos països, buscant països alternatius per produir. I aquelles empreses que encara no ho han fet estan valorant altres ubicacions i estan preparades per si hi ha tarifes més altes que facin que altres països siguin més viables.

La responsable d’amec a Nord-amèrica recorda que durant la seva campanya, Trump va prometre imposar immediatament aranzels del 25% a tots els productes procedents de Mèxic tret que el govern d’aquest país aturés el flux de migrants i drogues cap als Estats Units. Així que els aranzels també podrien afectar l’economia de Mèxic, que és excepcionalment dependent del comerç amb els Estats Units en exportar al voltant del 80% de les seves mercaderies als Estats Units. I això “també afectaria a totes aquelles empreses espanyoles que es van instal·lar a Mèxic per produir i servir al mercat nord-americà”, insisteix.

L’experta en comerç internacional també posa el focus en les tensions entre els dos gegants: “la rivalitat amb la Xina ha redefinit el comerç, la gestió de la tecnologia i la innovació, cosa que exigeix una rapidíssima adaptació a les empreses industrials que busquin destacar en aquests mercats”. A més, posa èmfasi en les noves formes de globalització com una tendència a l'alça al país, que continua apostant per reduir la seva dependència d'altres mercats i reforçant la seva autosuficiència.

Automoció, químic, alimentació

En aquest context, sectors com el de l'automoció es perfilen com els més afectats, a causa de la forta dependència de cadenes de subministrament globals que ara estan sota pressió. Però també, i especialment en el cas dels Estats Units, patiran el sector de l’alimentació i el farmacèutic i químic. Sobre aquest darrer llençava una advertència, aquest dimecres, l'economista en cap de BBVA Research, Miguel Cardoso, que ha assenyalat que un 80% de les exportacions del sector químic de l'Estat cap als Estats Units provenen de Catalunya. Cardoso ha alertat dels "riscos" que podria comportar la implantació d'aquesta mesura de control a les importacions per part del magnat nord-americà, i també ha esmentat el sector agroalimentari com a altre potencial afectat.

Segons Miguel Cardoso, economista en cap de BBVA Research per a Espanya, els possibles aranzels podrien provocar una “apreciació” del dòlar respecte de l'euro, abaratint Catalunya com a destinació turística, però alhora generant desafiaments per a sectors com el químic i l'agroalimentari.

Un mercat regulat

Sobre això, Marta Andreu fa èmfasi en el fet que és cert que Trump ha expressat una frustració particular pels desequilibris comercials dels cotxes i l’agricultura. Però també fa notar que “la UE manté un aranzel del 10% sobre els cotxes (en comparació amb el tipus de USA del 2,5%) i els aranzels agrícoles d’un 11% (més del doble del tipus dels EUA)”.

És per això que la representant d’amec desmunta la idea que als Estats Units hi ha plena llibertat sense regulacions. De fet, “hi ha una normativa molt estricta en sectors clau, especialment per protegir el mercat intern, que és el més gran del món”, diu. Les regulacions als EUA estan dissenyades per mantenir la seva competitivitat i preservar la seva indústria, no per eliminar barreres completament, afegeix.

Andreu fa una comparativa amb Europa, que és cert que té una alta complexitat administrativa i tramitacions més lentes, però “també estem veient pressions, com apunta el mateix Informe Draghi, perquè aquestes regulacions i els tràmits se simplifiquin i s’adaptin millor a les necessitats de les empreses”. A curt termini, no veurem uns EUA completament desregulat ni una Europa excessivament rígida, segons l’experta. Més aviat, “el camí apunta cap a un punt de trobada: un equilibri entre preservació del mercat i flexibilitat reguladora”.

Què fer per seguir als EUA?

A preguntes d’ON ECONOMIA sobre la posició comercial i exportadora que han de prendre les empreses catalanes davant els canvis previstos als EUA, Marta Andreu és taxativa: “Sempre és un bon moment per entrar als Estats Units”.

Destaca que els Estats Units són l'importador més gran de béns i serveis del món, que a més compta amb un PIB anual de 24 bilions de dòlars i una població de més de 335 milions, convertint-lo en el mercat de consum més atractiu del món. Ofereix una economia sòlida i estable, un sistema legal segur, impostos baixos, un mercat laboral flexible i accés a un mercat de grans dimensions amb un elevat poder adquisitiu. A més a més, la combinació de potencials aranzels més alts i subsidis a la producció, com la Llei de reducció de la inflació (IRA) dels Estats Units, podria accelerar la sortida de la inversió i la producció cap als Estats Units.

“La combinació d’aranzels i subvencions proporcionarà forts incentius perquè les empreses industrials internacionalitzades es traslladin als Estats Units, ja que aquestes empreses es beneficiaran de les subvencions alhora que evitaren l’augment dels aranzels”, assegura la consultora en comerç internacional Marta Andreu.

Els EUA i Mèxic, importants per a Catalunya

Una recent informació d’Acció, l’agència per a la competitivitat de la Generalitat, concretava que de les 46 empreses catalanes han obert una nova filial a l’estranger amb el suport del Govern aquest 2024 -un 44% més que l’any anterior- n’hi ha hagut 7 que ho han fet a Mèxic, 6 als Estats Units, seguits de  Colòmbia, Itàlia i el Regne Unit, amb 4 cadascun d’ells.

En un article de Marta Andreu, publicat a ICEX Next, l’experta exposa que Espanya és el desè país inversor als Estats Units amb un gran nombre d'empreses espanyoles al país. Les filials nord-americanes de propietat espanyola van aportar més de 183 milions de dòlars en R+D, van recolzar 92.000 llocs de treball i van representar 1.100 milions de dòlars en exportacions des dels Estats Units el 2020. Els sectors amb més projectes espanyols als Estats Units són serveis financers, serveis de programari i IT, energies renovables, comunicacions, infraestructures i equips industrials.

Per exportar als Estats Units és imprescindible preparar una estratègia d’entrada mitjançant una anàlisi detallada del mercat i plans de negoci sòlids. A més, és important considerar l’exportació com un negoci que requereix un compromís a llarg termini, aconsella Marta Andreu. Els productes espanyols en general tenen molt bona acollida per la seva qualitat, disseny, tecnologia, però les empreses espanyoles han d’estar preparades per adaptar-se i obtenir tots els requisits necessaris si volen entrar a l’exigent i competitiu mercat nord-americà. A més, atès que els Estats Units són tan grans i divers, és recomanable que les empreses comptin amb l’assessorament necessari.

Marta Andreu, en l'esmentat article publicat a ICEX Next, detallava que els sectors amb més pes econòmic són els relacionats amb els productes químics, la maquinària industrial, la maquinària elèctrica i electrònica, la construcció, els automòbils i els aliments i begudes; així com el sector aeroespacial, microelectrònic i farmacèutic, on els Estats Units tenen un avantatge comparatiu pel seu alt component tecnològic; i altres com el sector de la robòtica, la intel·ligència artificial, els nous materials i les noves energies, els quals es consideren objectius estratègics per al país i poden oferir oportunitats de negoci als EUA.