El fitxatge de Ferran Bel per Pimec com a representant permanent de la patronal a Madrid és l’últim moviment d’una tendència que s’ha estès entre les organitzacions empresarials i de la societat civil catalana. L'atracció de la capital de l'Estat no és casualitat, sinó conseqüència d’un desplaçament del centre d’interès de les empreses cap allà i de la constatació que la majoria de decisions importants a nivell legislatiu es prenen a les Corts espanyoles i a despatxos de Madrid.
Foment del Treball i el Cercle d’Economia, a més de Pimec, s’estan fent assidus de l’AVE o el pont aeri. Amb diferents fórmules, estratègies i graus, totes tres organitzacions han vist que han de ser més a Madrid, decisió que aquesta tardor té un punt àlgid amb la coincidència de diversos actes a la capital espanyola i l’aterratge de l’exdiputat del PDeCAT. Una altra institució de l’establishment català, el Círculo Ecuestre, vol seguir les mateixes passes, com va avançar el seu nou president, Enrique Lacalle, en una entrevista a ON ECONOMIA.
Pimec va anunciar dijous que incorpora Ferran Bel, diputat de CiU i el PDeCAT al Congrés durant tres legislatures i al Senat durant una més, com a representat permanent a Madrid. La intenció de la patronal de petites i mitjanes empreses és ben clara: relacionar-se amb el poder polític, especialment els grups parlamentaris, però també amb el govern espanyol i d’altres administracions, per influir-hi a favor de les pimes catalanes i també de la resta de l’Estat.
Antoni Cañete sap que ha de ser on es prenen les decisions, com va practicar amb la plataforma contra la morositat
La patronal que presideix Antoni Cañete és conscient que ha de defensar els seus interessos més enllà de Barcelona i Catalunya, relaten fonts empresarials. De fet, Pimec també ha obert delegació a Brussel·les, on es marquen les pautes de moltes de les polítiques econòmiques que s’acaben implantant a l'àmbit espanyol i català. S’ha de ser on es prenen les decisions, com ja ha practicat Cañete, que fa més d’una dècada va fundar la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat per impulsar, a Madrid, una legislació més dura respecte als períodes de pagament a les empreses.
L’èxit d’aquella iniciativa, que continua viva —no és el mateix aconseguir una llei que aconseguir que es compleixi—, vol emular-lo ara amb Ferran Bel per una banda i José María Torres per l’altra, per aconseguir que Conpymes, impulsada per Pimec i presidida per Torres, aconsegueixi la representativitat de les pimes a escala estatal. Li ho han traslladat a Yolanda Díaz en diverses ocasions, l’última fa poques setmanes, i esperen desencallar-ho a la legislatura que ha de començar quan es formi el pròxim govern espanyol. Però aquesta no és l’única batalla que lliurarà Bel, que d'aquí a uns mesos tindrà oficina a Madrid, sinó que també haurà d’influir en matèries com la fiscalitat i que la legislació en general sigui favorable a la petita i la mitjana empresa.
Pel que fa a Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre sap com ningú que és molt important influir a nivell polític. També va ser diputat de CiU, però després, va ser l’enllaç de CEOE amb les Corts espanyoles. Arran de les últimes eleccions de la patronal estatal, celebrades el novembre del 2022, en què Foment va impulsar la candidatura de Virginia Guinda contra Antonio Garamendi, Sánchez Llibre va perdre pes a la confederació espanyola d’empresaris i va deixar de ser-ne l'enllaç polític.
Fa anys que Foment té un enllaç amb les Corts, però al novembre debutarà el seu 'think tank' a Madrid amb presència d'Almeida
Fa anys que Foment té un enllaç amb les institucions polítiques i amb Madrid. Fins a l’estiu era Montserrat Surroca, i des d’aleshores Antoni Picó, un dels nombrosos ex d’Unió Democràtica que ha fitxat Sánchez Llibre des del seu aterratge a la patronal catalana fa gairebé cinc anys. Però aquest estiu també va decidir fer un pas més i, després de reactivar la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES), va decidir obrir oficina a Madrid i nomenar un consell assessor amb noms com Alberto Ruiz-Gallardón, Iván Redondo i la flamant Premi Planeta, Sonsoles Ónega.
L’estrena de la SBEES, que dirigeix Fèlix Riera, estava prevista per al 27 de setembre, però problemes d’agenda van obligar a posposar-la i, segons han explicat fonts empresarials, tindrà lloc a mitjans de novembre. Es tracta d’un debat sobre el futur del turisme i comptarà amb la participació de l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, però és dubtosa la del de Barcelona, tot i que sí que estava prevista la presència de Jaume Collboni per al 27 de setembre.
Fonts de Foment matisen que l’objectiu del desembarcament de la SBEES a Madrid no és fer de lobby, tot i que admeten la necessitat d’exercir-lo, sinó la de crear debat i establir ponts de diàleg. Això no obstant, no es pot obviar el perfil marcadament polític dels assessors d’aquest think tank de la patronal catalana i el fet que en la seva estrena volen ajuntar els alcaldes de Barcelona i Madrid, un socialista i un del PP.
Els moviments del Cercle d'Economia i el Círculo Ecuestre
El Cercle d’Economia també té agenda a la capital espanyola al novembre. Com en el cas de la SBEES, el que intenta és generar debat, i per això debatrà amb dos catedràtics de Dret Constitucional sobre el possible desenvolupament federal de la Constitució espanyola el dimarts 28. Es tracta d’un cicle que fa a Madrid amb l’Asociación de Periodistas Europeos, amb el nom Ciclo de diálogos España Catalunya plural, i que ja ha celebrat altres sessions, l’última, al maig amb Luis de Guindos i Jordi Gual.
Tanmateix, el Cercle també mira més cada cop més cap a Madrid. De fet, aquest va ser tema de debat, i polèmica, en les primeres eleccions de la institució, a l’estiu del 2022, i es va parlar fins i tot de l’obertura d’una delegació a la villa y corte. Jaume Guardiola ho va desmentir, però sí que va admetre que reforçaria la presència a la ciutat per aglutinar els socis del Cercle a Madrid. En aquest cas, no es tracta d’influència ni de fer de lobby, sinó d’acostar-se als socis i, de passada, eixamplar la base del Cercle.
La presència del Cercle a Madrid, i la possibilitat d'obrir-ne oficina, va ser motiu de polèmica en les eleccions del 2022 que va guanyar Guardiola
El Círculo Ecuestre és una altra institució de l’establishment barceloní que cada cop mira més cap a Madrid. De fet, el seu nou president, Enrique Lacalle, sempre ha tingut interès a teixir ponts entre Barcelona i la capital espanyola, gairebé literalment: és l’impulsor del Puente Aéreo, una sèrie de reunions que durant dècades han tingut lloc a les dues ciutats amb empresaris d’ambdues bandes i, sovint, la presència de polítics també de totes dues capitals.
Aquest és el perfil de Lacalle i el portarà a l’Ecuestre. El directiu i expolític del PP va avançar en una entrevista a ON ECONOMIA que crearà un “consell d’empresaris catalans per recollir les seves opinions i agrupar una sèrie de patrons per obrir una finestra a Madrid, que actuï també com un consell assessor, amb els socis que estan establerts i ben posicionats a la capital (...). Sempre s’ha de tenir un peu a Madrid i bona relació” amb la ciutat.
El president d’aquest òrgan serà Joaquín Güell, però de moment, no s’obrirà oficina a la capital espanyola, ja que el Círculo Ecuestre té relació amb clubs de tot el món “perquè els socis es puguin moure amb comoditat arreu en clubs similars” i, a Madrid, tenen relació amb cinc entitats. Tanmateix, Lacalle no va descartar que, com han fet Foment i farà Pimec, la institució que presideix acabi tenint seu a Madrid.