La Comissió Jurídica Assessora ha validat, amb algunes matisacions, el projecte de decret que regularà el procés electoral a les cambres de comerç catalanes, després que el Tribunal Suprem anul·les el decret electoral del 2018 en considerar que la Generalitat no va ser transparent i va ometre el tràmit de participació ciutadana, sentència però que no va anul·lar el resultat dels comicis de maig de 2019, ni la composició dels plens camerals que se’n va derivar.

Sortejat el tràmit de la comissió jurídica, en les properes setmanes, el Govern català aprovarà el decret i donarà via lliure a les eleccions a les cambres catalanes, amb la de Barcelona com a principal institució perquè agrupa el 60% de les gairebé 700.000 empreses que configuren el cens electoral de les 13 cambres de comerç catalanes. No obstant això, el seguit de tràmits que s’han de seguir per a la celebració dels comicis podrien allargar-se fins a finals de juliol i això fa pensar que, amb tota probabilitat, les eleccions es posposaran fins al mes de setembre. 

La data se sabrà cap al mes d'abril, quan la determini el Departament d’Empresa i Treball, òrgan que tutela les cambres de comerç, i setembre estaria dins el termini fixat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. La renovació dels plens a les cambres es fa cada quatre anys i el ministeri va determinar que les properes es poden fer fins el 15 de novembre de 2023.

Podríem dir que el projecte de decret sobre el règim electoral de les cambres ha passat l’escull de la Comissió Jurídica Assessora, que té caràcter consultiu, amb un dictamen que valida el contingut i el procés electoral i suggereix modificacions per millorar-ne la sistemàtica i puntualitzar més detingudament alguns aspectes per esvair dubtes sobre la seva interpretació. Unes propostes que Empresa i Treball pot incorporar abans que el projecte de llei vagi a aprovació del Consell Executiu, el març.

El dictamen jurídic pot considerar-se el tret de sortida per a unes eleccions que, com en les darreres, diverses faccions de l’empresariat català rivalitzaran per fer-se seva la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona, una institució que exerceix de lobby, i que des de fa quatre anys lideren els empresaris vinculats a Eines de País, una plataforma que va idear l’organització independentista Assemblea Nacional Catalana (ANC). Sota la presidència, primer de Joan Canadell, i actualment de Mònica Roca, Eines de País va trencar l’statu quo de la gran empresa i la seva hegemonia en el ple de la Cambra de Barcelona. Ara, amb l’horitzó d’unes noves eleccions, el col·lectiu d’empresaris que hi havia darrere d’Eines de país i la mateixa presidenta han validat que volen refermar el seu posicionament a la institució. Apunten que, com fa quatre anys, no hi haurà un lideratge que marqui la candidatura, que serà oberta. Altres fonts consultades desestimen que es repeteixi la iniciativa Eines de país, una campanya dissenyada per la ANC per tenir representació a les institucions catalanes, empesa per la pressió de Junts per Catalunya i l’ex president Carles Puigdemont. Segurament, la propera candidatura respondrà a un altre nom, i caldrà veure quin pes hi tindrà l’ANC que ara mateix passa per una crisi de representativitat interna.

Mentrestant, el cens de les cambres ja és públic i els empresaris interessats poden presentar-se per aconseguir els suports necessaris dins del grup o categoria amb què estan inscrit a la cambra, atenent a l’activitat econòmica i al seu l’epígraf de l'IAE. El nombre d’avals que aconsegueixen és el pas necessari per llançar-se a la carrera electoral. Per això, tant empresaris individuals, representants de corporacions empresarials, així com les organitzacions empresarials estan escalfant motors per mobilitzar el màxim de votants possible. En el rerefons, el fet que consideren que el maig de 2019 van ser derrotats i els hi van arrabassat el poder. No obstant, tot apunta que, una vegada més, no hi haurà consens entre Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, i Pimec, amb Antoni Cañete al capdavant, per presentar una llista unitària.

Si més no, qui sembla tenir més divergències amb la Cambra de Comerç és l’organització que presideix Cañete, que va obtenir el càrrec rivalitzant amb el candidat independentista Pere Barrios y que en el seu moment es va mostrar favorable a la designació de Pere Aragonès (ERC) com a president de la Generalitat. La disconformitat de Pimec amb la direcció de Canadell i Roca ha portat Cañete a expressar públicament i veladament que la Cambra de Barcelona s’està infiltrant en àrees vinculades a la concertació i el diàleg social, àmbits que considera que no li pertoquen per tractar-se d’una entitat pública tutelada per l’Administració. Tant és així, que Pimec s’ha mostrat contrària a una part de l’articulat del projecte de llei bàsica de cambres catalanes, que va caure la passada legislatura i que l’Executiu català té sobre la taula. La patronal de les pimes confia en què entre els seus associats hi hagi l'interès necessari perquè surti una candidatura, com en els passats comicis, que van donar el seu suport explicit a la que va presentar José Maria Torres, ara president de Conpymes, i l'empresari Enric Crous.

Els representants més oficialistes també estan començant a moure fils, de manera més o menys pública. Entre el més actius, l’empresari Carles Tusquets que ja va formar candidatura per a les passades eleccions i qui va denunciar el decret del procés electoral. Res fa pensar que no torni a intentar configurar una nova candidatura, si més no, darrerament ja ha iniciat una campanya per denunciar possibles irregularitats en la fórmula que s’ha dissenyat per validar el vot electrònic i el vot presencial.