Les empreses estrangeres que abandonin la seva activitat industrial a Espanya i hagin rebut ajuts públics per aquesta inversió, les hauran de tornar. Aquesta és una de les mesures més destacades del projecte de Llei d'Indústria aprovat aquest dimarts pel Consell de Ministres. PSOE i Sumar han acordat incorporar en la llei aquesta mesura, que no figurava en l'avantprojecte presentat pel Ministeri d'Indústria el mes de juny passat. Aquesta norma és, segons l'executiu espanyol, un "canvi de paradigma" després de 32 anys, ja que la legislació sectorial vigent es va aprovar l'any 1992.
En aquest sentit, el ministre d'Indústria, Jordi Hereu, ha destacat que la norma "no es limita a posar al dia la norma actual, sinó que suposa un abans i un després de la indústria espanyola, a través de nous instruments de política industrial i governança industrial. Aportarà modernització, certesa i eficiència". "Tenim un gran objectiu que és la reindustrialització. Aquesta llei té vocació al servei del país i buscarem el màxim consens amb els grups polítics. Espanya està davant d'una gran oportunitat davant del desenvolupament d'una política de reindustrialització", ha assenyalat el ministre.
Segons la norma, l'obligació de tornar els ajuts públics serà "un element de política activa per protegir i no facilitar la deslocalització", que s'aplicarà només "una vegada esgotades totes les línies de diàleg" amb les empreses perquè segueixin en Espanya. Així, qualsevol empresa que vulgui finalitzar la seva activitat industrial a Espanya haurà d'anunciar-ho amb nou mesos d'antelació al govern espanyol. En el cas d'haver rebut ajuts públics superiors a tres milions d'euros, hauran de tornar-les si redueixen en més d'un 65% la seva producció o en 500 persones o més la seva plantilla.
Entre tres i cinc anys
En concret, les empreses que hagin rebut ajuts públics superiors a tres milions d'euros, hauran de tornar-les si posen fi a la seva activitat abans del període establert en la llei després de la seva concessió. Seran cinc anys en el cas de grans empreses, tres anys en el cas de les mitjanes empreses i dos anys en el cas de les petites empreses. Amb aquestes mesures, l'Executiu pretén assegurar les inversions realitzades a Espanya. Quan una companyia forana comuniqui la seva marxa d'Espanya, es crearà una "taula de reindustrialització" que estudiarà alternatives per convèncer l'empresa que desisteixi de la seva decisió o per estudiar alternatives que garanteixin l'activitat econòmica i l'ocupació a la ciutat afectada pel tancament.
Una altra de les principals novetats de la llei ja anunciades és la creació de la Reserva Estratègica de Capacitats Nacionals de Producció Industrial (Recapi). L'objectiu d'aquest fons és "tenir ben radiografiades les necessitats de béns de primera necessitat per a casos de crisi" com va ser la pandèmia, en aliança amb empreses que tindran una "certificació per a l'autonomia estratègica" i que podrien beneficiar-se d'incentius fiscals o línies d'accés preferent a ajuts.
Per a això, es constituirà el Centre de Coordinació i Promoció de la Indústria Estratègica (Cecopie), òrgan col·legiat sota la dependència funcional del Consell de Seguretat Nacional i integrat orgànicament al Ministeri d'Indústria i Turisme, que serà l'òrgan encarregat de la gestió ordinària de la Reserva Estratègica basada en les Capacitats Nacionals de Producció Industrial. Es tracta d'un fons de productes i capacitats estratègiques susceptibles de mobilitzar-se amb rapidesa davant d'una situació de crisi. Aquest full de ruta demostra la necessitat de generar una nova autonomia estratègica a escala europea, evitant processos de deslocalització i desindustrialització a fi de reduir les dependències de grans centres productius mundialment i evitar possibles crisis de proveïment com la soferta durant els primers mesos de la pandèmia de COVID-19 amb el material mèdic.
La llei donarà caràcter estructural als Perte (Projectes Estratègics) posats en marxa amb la pandèmia, i el seu àmbit s'anirà decidint en funció dels temes econòmics d'actualitat en cada moment. La norma determina que podran reconèixer-se nous Perte més enllà de la vigència del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d'Espanya, a fi de promoure l'execució de projectes tractors basats en la col·laboració publicoprivada que contribueixin clarament al creixement econòmic, a l'ocupació i a la competitivitat de l'economia espanyola". Els projectes considerats com Perte "hauran d'estar emmarcats en almenys un ecosistema industrial identificat com a estratègic en l'Estratègia Espanyola d'Indústria i Autonomia Estratègica vigent", indica el text.
L'avantprojecte inclou la posada en marxa d'una 'Estratègia Espanyola d'Indústria i Autonomia Estratègica', que es revisarà cada sis anys (la primera s'estendrà fins a 2030). Aquesta estratègia es plasmarà en plans estatals d'indústria de durada triennal. La llei també crearà el Consell Estatal de Política Industrial per reforçar la coordinació entre indústria i altres ministeris com a Energia.
La gran empresa demana 2.500 milions
Després de l'aprovació del projecte llei, l'Aliança per la Competitivitat de la Indústria Espanyola ha considerat que el nou marc legislatiu que planteja el projecte de Llei d'Indústria i Autonomia Estratègica "encara que positiu, manca de la concreció del que es considera més essencial", perquè no defineix com s'articularan els recursos financers necessaris per dur a terme el procés de reindustrialització que requereix el país i la incorporació d'un fons de finançament per impulsar la competitivitat industrial, que estima que hauria d'ascendir uns 2.500 milions anuals.
En un comunicat, l'Aliança, constituïda per Anfac (automoció), AOP (refinament), Aspapel (paper), Feique (química i farmàcia), FIAB (alimentació i begudes), Oficemen (ciment), Primigea (matèries primeres minerals), Sernauto (components d'automoció) i Unesid (siderúrgia), va assenyalar que l'articulació de recursos financers ha "d'establir les bases per treballar esmenes específiques durant la tramitació parlamentària".
A més, també va estimar "fonamental" que les esmenes al text comptin amb el màxim consens possible per part de les diferents formacions polítiques de l'arc parlamentari. "És l'única fórmula per aconseguir l'objectiu comú de reindustrialitzar la nostra economia", va dir Carlos Reinoso, portaveu de l'Aliança per la Competitivitat de la Indústria Espanyola.
Per a l'Aliança, el propòsit i la disposició que mostra el govern espanyol d'atreure i establir grans projectes industrials a Espanya són positius, "no obstant això, sense la deguda instrumentació de recursos, a través d'un fons de finançament i sense la concreció de terminis, correm el risc que es quedi en meres intencions", va puntualitzar.