El preu dels peatges de les autopistes dependents del Govern pujarà el 2023. La proposta de les principals empreses concessionàries conté una alça històrica de fins al 8,4%, en línia amb l'establert per llei referent a l'augment de l'IPC (Índex de Preus de Consum). Es tracta de l'increment més gran dels preus fins ara, però el Govern està negociant amb les empreses perquè l'impacte als conductors no sigui tan gran.
Dels 2.000 quilòmetres d'autopistes estatals amb peatges, entre les quals hi ha l'AC-32 Castelldefels Sitges-El Vendrell i la C-16 Sant Cugat-Terrasa-Manresa, 1.500 quilòmetres estan controlats per Abertis, Itínere, Globalvia, Meridiam i Guadalcesa. Els 500 quilòmetres restants són gestionats pel grup públic Seittsa, dependent del Ministeri de Transports. Es tracta d'un negoci rodó per a aquestes poques empreses que es reparteixen el pastís de les autopistes, i Abertis, Globalvia i Itínere són les que tenen més presència dins del sector.
L'import que abonarà el Govern a canvi de moderar la pujada de preus surt d'eixe al saldo de compensació per inversions que no s'han pogut amortitzar amb l'esperat increment del trànsit. Les companyies van dur a terme millores i ampliacions de capacitat que no han atret els usuaris suficients, a causa principalment de la crisi causada per la pandèmia.
Així ho consideren des del departament d'anàlisi de Bankinter, qualificant la conjuntura com a positiva per a aquestes empreses, majoritàriament dedicades als sectors de la construcció i les infraestructures. "Les solucions que es planteja el govern podrien ser fins i tot més beneficioses. Una subvenció parcial sobre els peatges podria afavorir un increment del tràfic", asseguren els experts. En aquest sentit, creuen que la pujada de tarifes compensarà en gran manera l'increment dels tipus d'interès que porten aplicant els bancs centrals al llarg d'aquest any i continuaran augmentant durant 2023, oferint així certa protecció davant la inflació.
El Govern prova de moderar l'augment dels preus
A partir del pròxim 1 de gener els peatges seran més cars, segons la proposta que les principals empreses concessionàries han portat a la taula del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana que lidera Raquel Sánchez. Una situació que des de l'executiu estan intentant frenar, almenys parcialment. Segons ha avançat Cinc Dies, el govern ha acordat concloure el deute acumulat de 800 milions d'euros amb les concessionàries de les autopistes de l'AP-6 Villalba-Adanero, l'AP-9 Ferrol-Tui i l'AP-46 Málaga-Alto de les Pedrizas, controlades Abertis, Itínere i Guadalcesa respectivament.
És per això que en aquestes carreteres la pujada serà menor del previst inicialment per les concessionàries. A més d'aquesta mesura, altres possibles solucions per frenar l'increment dels preus dels peatges en la resta d'autopistes impliquen subvencionar parcialment la pujada aplicada per les concessionàries i fins i tot ampliar el període de les concessions que les empreses ja tenen vigents.
Si la intervenció del Govern es fa efectiva, seria la primera vegada que no s'aplica l'augment de preus amb relació a la inflació, una cosa que porta ocorrent des de l'any 2002. Es pot destacar que els peatges de les autopistes dependents de l'Estat ja van apujar els seus preus un 1,97% el passat 1 de gener, encara que quatre autopistes els van incrementar per sobre d'aquesta xifra per cobrir-ne una diferents costos addicionals.
En qualsevol cas, les principals concessionàries es veuran beneficiades d'una manera o un altre. L'augment del preu als nivells que indiquen, segons l'evolució de la inflació, podria suposar menys ingressos en obtenir menys tràfic per les carreteres de peatge. Per la qual cosa, si l'executiu bonifica parcialment aquesta pujada, sortiran guanyant per partida doble: augmentaran ingressos i tindran menys risc de perdre usuaris.
Qui és darrere de les concessionàries?
Els peatges i el seu control a Espanya és un assumpte que sempre ha suscitat molta polèmica, especialment entre els ciutadans corrents. Carreteres de pagament que controlen uns quants grups empresarials i fons d'inversió i que es reparteixen any rere any un sucós pasturi. Però, qui és darrere d'aquestes empreses concessionàries? Malgrat controlar la major part de les carreteres espanyoles, al llarg de les últimes dècades, el poder s'ha traspassat majoritàriament a capital estranger.
La firma d'infraestructures Abertis està en mans de la italiana Atlantia i d'ACS, la constructora de Florentino Pérez, també president del Reial Madrid. La companyia controla un total de set autopistes: l'AP-68 Bilbao-Saragossa, l'AC-32 Castelldefels Sitges-El Vendrell, l'AP-6 Villalba-Adanero, l'AP-51 Villacastín-Ávila, l'AP-61 Sant Rafael-Segovia, l'AP-71 León-Astorga, C-16 Sant Cugat-Terrasa-Manresa. Cinc d'elles de les quals s'encarrega de la seva gestió i dos amb participacions minoritàries. La societat té més de 600 quilòmetres de carreteres en conjunt.
L'altra gran firma darrere de les concessionàries que controlen les principals carreteres d'Espanya és Itínere. Es tracta d'una societat que va néixer dins de l'empresa espanyola Sacyr, propietat de la família Carceller, Itínere va arribar a adquirir completament l'antiga Empresa Nacional d'Autopistes (ENA), companyia pública encarregada de la gestió i explotació de les autopistes fins a 2003.
Actualment, la societat també està controlada per capital estranger, sent el fons holandès APG l'accionista de referència. També Globalvía és present en l'accionariat de la firma. Itínere controla l'AP-9 Ferrol-Frontera Portuguesa, l'AP-66 Campomanes-León, l'AG-55 A Coruña-Carballo, l'AG-57 Puxeiros Val-Miñor, l'AP-8 El Gallo/Urgoitti Ermua i l'AP-15 Tudela-Izurzun.
D'altra banda, es troba Globalvía, societat fundada el 2007 per unir en un sol grup tots els actius concessionals de la constructora de la família Koplowitz, FCC (de la que ara és accionista majoritari el multimilionari Carlos Slim), i l'antiga Caja Madrid (Bankia). Però en l'actualitat no hi ha empreses espanyoles en l'accionariat d'una de les principals societats que controlen les autopistes del país. El 2016, Globalvía va passar en mans de tres fons de pensions internacionals, sent aquests del Canadà (OPTrust), els Països Baixos (PGGM) i el Regne Unit (USS). Per la seva part, Globalvía controla l'AP-53 Santiago de Compostel·la (juntament amb Itínere).
L'AP-7 Màlaga - Guadiaro és sota el control d'Ausol, pertanyent al fons d'inversió francès Meridiam. També a mans estrangeres es troba l'AP-46 Málaga-Alto de las Pedrizas, la concessió del qual la posseeix el grup Guadalcesa, que pertany al fons gal Vauban, a Aberdeen, la gestora més gran de fons del Regne Unit, i a Sacyr, que està en l'accionariat amb una participació minoritària del 5% després de vendre el restant a les altres dues firmes. Finalment, l'AP-7 Alacant-Cartagena pertany a les societats espanyoles Pralesa i Grupo Fuertes, propietari del grup d'alimentació El Pozo.
En total, les autopistes estatals de pagament van generar 502,8 milions d'euros d'ingressos pels peatges el 2019 i amb la pujada de preus que entraran en vigor a partir de gener, les companyies prometen incrementar la xifra de negoci en aquest segment del mercat. Queda per saber del que serà l'augment definitiu i com negociarà el Govern la resta de pujades perquè l'impacte no sigui tan voluminós a la butxaca dels conductors. En qualsevol cas, les grans beneficiades seran les concessionàries.