Ser sostenible no és una moda. Aquesta és la idea que té el Parlament Europeu amb l'aplicació del seu nou Reglament sobre Ecodisseny que entra en vigor aquest dijous, 18 de juliol, i vol combatre el famós greenwashing. Així doncs, les empreses que vulguin vendre com un valor afegit els seus productes basats en criteris de sostenibilitat, tindran noves exigències si volen ser considerades com a tals.
Combatre el greenwashing
A grans trets, L'ESPR reemplaça la Directiva d'Ecodisseny 2009/125/CE i estableix un marc per definir requisits d'ecodisseny en productes i/o en grups específics de productes. Aquests requisits poden incloure:
• Millorar la durabilitat, reutilització, actualització i reparabilitat del producte
• Fer els productes més eficients en energia i recursos
• Abordar la presència de substàncies que inhibeixen la circularitat
• Augmentar el contingut reciclat
• Facilitar la remanufactura i el reciclatge
• Establir regles sobre les empremtes de carboni i ambientals
• Millorar la disponibilitat d'informació sobre la sostenibilitat del producte
El Reglament ampliarà l'àmbit d'aplicació de l'anterior Directiva sobre Ecodisseny, molt centrada en productes energètics, per ser aplicable a la més àmplia gamma possible de productes (amb l'excepció d'aliments, medicaments, automòbils o productes relacionats amb la defensa i la seguretat). Un producte sostenible generalment:
• Usa menys energia
• Dura més temps
• És fàcil de reparar
• Les seves parts poden ser desassemblades i reutilitzades
• Conté menys substàncies perilloses
• És fàcilment reciclable
• Conté més contingut reciclat
• Té una petjada de carboni i ambiental menor durant el cicle de vida
Sancions i obligacions
A la pràctica, per a l'empresari, això es tradueix en les següents obligacions:
Passaport Digital de Producte (PDP): una targeta d'identitat digital per productes que emmagatzemarà informació rellevant per donar suport a la seva sostenibilitat i promoure'n la circularitat. Diferents agents a la cadena de subministrament donaran i/o rebran informació a través d'una base de dades oberta (ex., els reparadors, remanufacturadors, recicladors). Es tractarà d'un sistema descentralitzat (la informació la té el propietari), on hi haurà 3 agents principals: fabricants, consumidors i administracions públiques. Un punt a tenir en compte és que el DPP ha d'indicar la presència de substàncies preocupants (SoC) al producte. Aquestes substàncies es defineixen a l'article 2, apartat 28, i es componen de 3 categories: les substàncies extremadament preocupants incloses a la llista de substàncies candidates del Reglament REACH; les substàncies subjectes a classificació harmonitzada per determinats perills per a la salut o el medi ambient i incloses a l'annex VI del Reglament CLP; les substàncies que tenen un efecte negatiu sobre la reutilització i el reciclatge de materials en el producte on són presents.
D'altra banda, cal destacar les regles per abordar la destrucció de productes no venuts: s'introdueix una prohibició de destruir tèxtils i calçat no venuts, i cal que les empreses grans i mitjanes revelin informació anual sobre els productes que descarten i les raons. També hi ha l'aspecte de la compra Pública Verda: s'establiran criteris obligatoris per a la Compra Pública Verda per a les autoritats de la UE, promovent la demanda de productes sostenibles. I el reforç de la vigilància de mercat i control a duanes. Les demandes de les empreses, en relació amb aquesta norma, giren al voltant de la claredat i especificitat dels requisits, la gestió adequada del Passaport Digital de Producte, evitar la doble regulació, la transparència en el maneig de productes no venuts, el suport durant la transició i la consideració dels costos involucrats. Aquestes preocupacions són fonamentals per a una implementació efectiva i justa de l'ESPR.