Els creixents dubtes sobre la viabilitat d'hidrogen verd pel seu elevat preu i les dificultats per portar-lo a gran escala no espanten Enagás, que l'ha convertit en la seva gran aposta per la descarbonització. El conseller delegat de l'empresa, Arturo Gonzalo, ha negat que sigui una "bombolla" el dia en què presentava una revisió del pla estratègic que preveu una inversió de 3.125 milions en aquest vector energètic fins a 2030, el 75% de les seves inversions previstes, que ascendeixen a 4.035 milions. Aleshores, de fet, els actius d'hidrogen verd han de ser superiors als del gas en la companyia.

Enagás és una de les principals empreses encarregades de la gran infraestructura d'hidrogen verd que l'ha de transportar per Europa des de Portugal fins a Alemanya, el H2Med, per a la xarxa troncal del qual a Espanya l'empresa va presentar fa unes setmanes els seus plans d'ampliació, que compten amb una ronda de consultes pels territoris pels quals passarà. Aquesta ampliació de 1.480 quilòmetres, que comptarà amb 2.135 milions d'inversió, tanmateix, no entra en el pla estratègic, ja que s'executarà després de 2030.

El CEO de la companyia, Arturo Gonzalo, ha assegurat en la presentació de resultats que "el que és una bombolla no és l'hidrogen verd, el que és una bombolla és un cert clima d'opinió que s'està intentant generar al voltant de la importància de l'hidrogen verd per a Europa". "L'aposta d'Europa és incontestable", ha rematat.

Després de presentar un resultat amb pèrdues de 299,3 milions per les minusvàlues derivades de la venda de la seva participació del 30,2% en la nord-americana Tallgrass, la companyia ha anunciat la dimensió de la seva nova gran aposta, que, tanmateix, "no restarà importància" a curt termini al negoci gasístic.

Tornar al benefici amb 265M el 2025

De cara a 2025, Enagás espera tancar amb un benefici de 265 milions d'euros i un ebitda entorn dels 670 milions d'euros i tancar l'exercici amb un deute net del voltant a 2.400 milions d'euros, similar a l'actual que és de 2.404 després de reduir-se en 1.000 milions per la venda de Tallgrass. La companyia abonarà un dividend d'1 euro per acció. Els resultats i plans no van convèncer el mercat i Enagás va caure un 0,74% en Borsa durant la jornada.

Gonzalo va estimar que la desconnexió nuclear prevista a Espanya entre 2027 i 2035 i la nova demanda que generaran els centres de dades faran que existeixin pics de demanda de gas natural que podran incrementar-se un 22% fins a 2030. "La infraestructura gasista és la nostra principal garantia a curt o a mitjà termini per fer front a les noves necessitats del sistema elèctric", va dir. Els cicles combinats portaran "un rol addicional" a la intermitència de renovables i la desconnexió nuclear. L'hivern passat, ha recordat, es va produir un rècord de demanda en cicles combinats, el pes dels quals augmenta quan hi ha menys sol i menys vent.

L'hidrogen com a vector energètic es produeix separant amb electricitat molècules d'aigua que es poden emmagatzemar en estat gasós i invisible i, perquè sigui considerat verd, és necessari que l'electricitat que separi les molècules sigui renovable, és a dir, eòlica o fotovoltaica. El procés, en tenir una necessitat energètica per produir energia i en requerir una tecnologia d'electrolitzadors, té ara uns preus difícils de col·locar al mercat, però tot apunta que ha de tenir en un futur un pes important per a la descarbonització de la indústria, del transport pesat per mar i aeri, el transport de mercaderies a la carretera i fins i tot una quota de vehicles de turisme o autobusos, que hauran de competir, en descarbonització amb el vehicle elèctric.

Espanya, en comptar amb abundant energia eòlica i fotovoltaica, és candidata a ser el gran referent en hidrogen verd a Europa, per la qual cosa empreses com Repsol o Cepsa tenen ambicioses inversions sobre això. Enagás ha de ser l'empresa que transporti tot aquest hidrogen verd a través del territori espanyol amb els nous hidroductes que disposaran de subvencions europees per a la descarbonització.

Amb el seu pla d'inversions, Enagás espera augmentar el seu ebitda un 9,5% entre 2026 i 2030. Els seus actius regulats han d'assolir els prop de 5.000 milions d'euros per a aquesta data i els d'hidrogen verd superaran els de gas natural. El resultat brut d'explotació (ebitda) va assolir els 760,7 milions el 2024, un 2,5% per sota de l'exercici anterior però per sobre de l'objectiu fixat per a aquest any. Els seus ingressos ordinaris, excloent la venda de Tallgrass, van assolir els 913,2 milions d'euros.

La filial Scale Green Energy

L'empresa va anunciar també Scale Green Energy com la seva filial per a descarbonització en àmbits com el CO2, bunkering de GNL i BioGNL, hidrogen renovable per a la mobilitat i amoníac renovable. En la gestió del CO2, Enagás desenvoluparà ceoductes, plantes de liqüefacció i vaixells de transport de CO2, impulsant la creació d'hubs logístics entorn de plantes de Gas Natural Liquat.

El projecte de captura juntament amb Molins, Mosusol Netco2, presentat fa 5 dies, se suma a altres com CO2necta —amb Holcim i Saggas. Entraran en operació el 2031 i suposaran una inversió neta total per a Enagás d'uns 130 milions d'euros. Els dos projectes seran presentats a l'Innovation Fund l'abril de 2025. En conjunt, Scale Green Energy contribuirà a reduir 4 milions de tones a l'any d'emissions en cimenteres espanyoles el 2030.

El CEO de l'empresa es va expressar també sobre els plans aranzelaris de Donald Trump, que va assegurar que no han de representar un risc per a Espanya, que compta amb el subministrament "més diversificat d'Europa" de gas natural. El nord-americà representa el 45% del qual va arribar a Europa l'any passat i el 30% del qual rep Espanya, que, en canvi, importa més GNL rus (un 35%).