El gestor i transportista del sistema gasista Enagás va obtenir entre gener i març un benefici de 65,3 milions d'euros, un 19,3% més que un any abans, i fa cap a complir les seves previsions anuals: obtenir uns guanys a la forquilla de 260-270 milions d'euros. En una nota, Enagás indica que aquests resultats reflecteixen l'alt grau d'execució del pla estratègic 2022–2030 en els seus tres eixos: el pla inversor per contribuir a la descarbonització i seguretat energètica d'Espanya i Europa, el control de costos operatius i financers, i l'avanç al calendari de l'hidrogen renovable. Per al conjunt de 2024, el grup preveu també un resultat brut operatiu (Ebitda) de l'entorn de 750-760 milions d'euros, un deute net al voltant de 3.400 milions d'euros i un dividend d'1 euro per acció.

Informa la companyia que els ingressos van assolir els 220,5 milions d'euros entre gener i març, xifra en línia amb la del primer trimestre de 2023, malgrat l'impacte del marc regulador, fonamentalment per la contribució de les inversions Copex i dels ingressos de la planta Musel E-Hub. Musel E-Hub és el consorci amb el qual va establir un acord fa mig any i en el que participa com a soci industrial i que està construint la regasificadora de Stade, clau per al subministrament de gas natural liquat (GNL) en l'economia més gran d'Europa i que suposarà un volum d'inversió previst d'uns 1.000 milions d'euros.

En el primer trimestre d'aquest any, el resultat brut d'explotació (Ebitda) del grup dirigit per Arturo Gonzalo Aizpiri es va situar en els 178,3 milions d'euros, amb un augment del 2,7%, gràcies a la intensificació del pla d'eficiència i control de despeses operatives, que a 31 de març es mantenien estables respecte a la mateixa data de l'exercici anterior.

A 31 de març, el deute net de la companyia era de 3.342 milions d'euros, similar a la de 2023 i amb previsió de mantenir un deute estable a final de l'exercici 2024, i està coberta a tipus fix en més d'un 80 %, el que permet mitigar l'impacte de la volatilitat dels tipus d'interès. El cost financer del deute brut és 2,8 %, amb una vida mitjana d'uns 5 anys, després de tancar-se amb èxit el passat 15 de gener una emissió de bons de 600 milions d'euros, amb venciment el 2034.

Més demanda

Les plantes de regasificació espanyoles van rebre gas natural de nou països diferents durant el trimestre i en tenen més del 90% de contractació d'emmagatzemament de GNL. Els emmagatzemaments subterranis van finalitzar l'hivern al 78% d'ompliment i compten amb un elevat interès, amb el 100% del servei de capacitat disponible contractada.

En el primer trimestre, es va mantenir la tendència positiva de la demanda industrial a Espanya, amb un increment del 8,4% fins a assolir els 47,6 TWh, impulsat pels sectors del refinament, químic, farmacèutic i cogeneració. La demanda convencional —que inclou la industrial— va créixer en el primer trimestre de 2024 un 2%; no obstant això, la demanda total va descendir un 4% en el període, a causa de la caiguda de la demanda de gas per a generació elèctrica del 24%, i al descens de la demanda domèstica comercial del 10,3%, motivat per les altes temperatures en els mesos d'hivern.

L'hidrogen verd

En altres dels seus grans apostes estratègiques, com és l'hidrogen renovable, Enagás també ha vist com s'ha avançat al calendari amb l'aprovació, el gener, pel Parlament del Reial Decret-llei 8/2023, de 27 de desembre, que designa a Enagás com a gestor provisional de la xarxa troncal i, al febrer, amb el vistiplau del Govern a l'Avantprojecte de Llei per al restabliment de la Comissió Nacional de l'Energia (CNE), que contempla noves funcions per a la regulació del sector de l'hidrogen.

Així mateix, aquest mes d'abril, la Comissió Europea va publicar el llistat definitiu de Proyectos d'Interès Comú (PCI), que inclou tots els projectes presentats per Enagás: el corredor H2Med, els primers eixos de la Xarxa Troncal Espanyola d'Hidrogen i dos emmagatzemaments subterranis d'hidrogen associats a la xarxa.

L'estimació total bruta de les inversions incloses en la llista definitiva de PCI a Espanya és de 5.900 milions d'euros, incloent la infraestructura espanyola d'hidrogen (4.900 milions d'euros) i el projecte H2Med a Espanya (1.000 milions d'euros).

També a l'abril es va aprovar la Directiva Europea dels Mercats d'Hidrogen i Gas Descarbonitzat, que ha anat acompanyada de l'anunci de l'obertura oficial de la finestra per sol·licitar els fons europeus del mecanisme Connecting Europe Facility (CEF-E). Enagás presentarà la seva proposta a aquesta convocatòria, que s'obrirà el 30 d'abril i es tancarà el proper 22 d'octubre.

Abans del 30 d'abril, farà una proposta d'infraestructura troncal d'hidrogen per a Espanya al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, amb un horitzó de deu anys, segons el Reial Decret llei 8/2023.

A més, al llarg d'aquest any, s'espera l'inici de transposició de la Directiva europea dels Mercats d'Hidrogen i Gas Descarbonitzat i l'aprovació de la versió definitiva del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC).

Referent a la seguretat de subministrament, en un trimestre marcat per conflictes internacionals al Pròxim Orient i Ucraïna, Enagás va destacar que el sistema gasista espanyol va funcionar amb una disponibilitat del 100%.