Endesa ha tancat el primer trimestre de 2024 amb uns beneficis nets un 51% inferiors al mateix període de l'any passat, 292 milions, però assegura estar en línia amb els objectius econòmics de l'empresa. L'elèctrica ha facturat un 26% menys en passar dels 7.504 milions d'euros als 5.547 i l'atribueix als baixos preus de la llum al mercat regulat.
Amb una producció d'energia lliure d'emissions del 90% sobre el total, incloent-hi la nuclear, i una capacitat renovable de 10 GW, 0,7 més que l'any passat, l'empresa afirma en el seu dossier de resultats presentat davant de la Comissió Nacional del Mercat de Valors que "és necessari millorar la retribució dels negocis regulats per fer possible la Transició Energètica".
"L'extraordinària generació renovable i la debilitat de la demanda van provocar una dràstica reducció dels preus", afegeix la companyia dirigida per José Damián Bogas. Durant el trimestre, a més, la demanda elèctrica peninsular va disminuir un 1,4% en termes ajustats per a la companyia i un 0,4% en el no ajustat.
Si la capacitat renovable instal·lada per Endesa ha augmentat un 10%, la seva producció ho ha fet encara més, un 27%, fins a representar el 39% del total, la qual cosa li permet haver produït un 4% menys d'electricitat d'origen nuclear i un 40% menys de tèrmica.
Amb 6,9 milions de clients, 100.000 més que durant el mateix període de l'any passat, i una quota de mercat del 29%, Endesa destaca que manté "el lideratge" en "un entorn competitiu".
Juntament amb la caiguda de la llum per l'alta producció de renovables a baix cost al mercat regulat, la baixada dels preus del gas després de l'excepcional pujada de 2022 i 2023 també han contribuït a la caiguda dels beneficis, assenyala Endesa, que detalla com els marges del gas han passat del 6 euros per MWh a 2.
Malgrat la caiguda d'ingressos i beneficis, Endesa no va engrandir el seu deute net amb una pujada de l'1% fins a assolir els 13,8 milions d'euros.
El passat 24 d'abril, la junta d'accionistes de Endesa va aprovar elevar-ne de 12 14 el seu nombre de consellers amb el nomenament de tres nous membres de l'òrgan rector i després de la sortida d'Alicia Koplowitz.
La italiana Enel, propietària del 70% de les accions, reforçava la seva representació en el consell, que era d'un 33% i passava a ser d'un 42,9%.