L'imminent tancament de la central nuclear d'Almaraz a Extremadura, previst per a 2027, ha centrat l'actualitat del sector energètic en un dijous en què Iberdrola i Endesa presentaven resultats. Però el CEO d'Endesa, José Bogas, ha alertat que el risc és "més gran" per a Catalunya, que depèn més de l'energia nuclear, i el tancament de les centrals de Vandellòs i Ascó comporta "riscos de subministrament", espanta la indústria, i comportarà un augment de la contaminació i dels preus energètics.

El directiu ha donat per bons els arguments de Foment i del Col·legi d'Enginyers de Catalunya i ha avançat que "el que es faci amb Almaraz ara marcarà el futur de les nuclears catalanes", el mateix dia en què Iberdrola ha demanat d'obrir un debat per ampliar la vida útil de la central extremenya que nodreix del 15% de l'energia a la Comunitat de Madrid.

"Les centrals nuclears tancaran el 2030, Ascó 1, el 2032, Ascó 2, i el 2035, Vandellòs. Sembla que hi ha termini per prendre decisions", ha dit Bogas, que ha reconegut que existeix "una incertesa sobre si hi haurà garantia de subministrament o alguna restricció". "Aquesta incertesa impedeix que nova indústria prengui la decisió d'instal·lar-se a Catalunya", ha advertit Bogas, que creu que és "el moment de parlar-lo i aclarir dubtes".

El directiu ha foragitat tota possibilitat d'emetre ara per ara una petició formal al Govern per ampliar la vida de les nuclears i s'ha remès a les converses periòdiques que té amb ells, en les que trasllada estar "intel·lectualment a favor" a aquesta energia que des de 2019 el Govern espanyol té decretat un desmantellament gradual.

"Sense voler alarmar a ningú, molts poden pensar per a què instal·lar un centre de dades o una fàbrica a Catalunya si existeix aquesta incertesa i aquests dubtes sobre la seguretat de subministrament", ha dit Bogas, que ha afegit que "si es dona el tancament, els cicles combinats de gas han de funcionar al 100% i això crearà no només contaminació de CO2 sinó també de nitrogen", per la qual cosa "convé discutir" aquest tancament.

Això sí, a l'hora de demanar la prolongació de les centrals nuclears, Bogas també ha fet una crida a "revisar la fiscalitat". "No es pot continuar amb les càrregues fiscals actuals, de cada 64 o 65 euros MWh 17 són càrregues fiscals i cal afegir 10 o 15 euros més de gestió de residus. Les càrregues fiscals barrejades amb el curt espai de temps en què generaran ingressos fa que el cost no sigui competitiu", ha dit Bogas.

L'energia nuclear genera gairebé la meitat de l'electricitat consumida a Catalunya i el 60% de la que es produeix i el lent avenç de les energies renovables, que tan sols produeixen un 19% de la llum que es consumeix malgrat les últimes millores, agreugen la dependència catalana de les nuclears.

Justament, Endesa reconeix les limitacions de Catalunya per al seu desenvolupament de renovables perquè "és una de les zones més poblades". Davant de les dificultats territorials, burocràtiques i socials per instal·lar renovables, Endesa centra els seus esforços inversors a Catalunya en la distribució, per a la qual té previst mobilitzar 400 milions cada any fins a 2027. "La Generalitat vol impulsar el creixement de 1.000 MW en renovables a l'any, però tan sols té al voltant de 5.000 i només 1.000 són d'eòlica i fotovoltaica", ha especificat Bogas per posar xifres a la dificultat per adoptar el ritme que demana Salvador Illa.

Un 150% més de benefici

Tot això ho ha comentat en roda de premsa després de publicar uns resultats en els quals Endesa ha augmentat un 150% els seus beneficis anuals en passar dels 742 de 2023 als 1.888 de 2024, en un any sense impactes extraordinaris i en el que va vendre 2 GW de parcs fotovoltaics a l'emiratí Masdar, el 49% de la seva cartera renovable, per 817 milions, executada el juliol de l'any passat. La xifra de negocis ha passat dels 25.459 als 21.107, un 16,3% menys. La " normalització dels mercats energètics de llum i gas" és, segons el comunicat remès, el principal motiu del bon acompliment.

En primer lloc, la baixada del preu mitjà del gas d'un 12% fins als 35 euros/MWh i, en conseqüència, el preu del pool elèctric, que es va situar en 63 euros/MWh, un 28% menys que el 2023.

L'empresa liderada per José Bogas ha aconseguit reduir el deute un 23% fins als 10.500 milions, 9.300 en net.

El resultat brut d'explotació (ebitda), ha crescut un 30% fins als 5.293 milions. El flux de caixa augmenta fins als 4.100 milions d'euros en termes ajustats.

El dividend repartit a l'accionista ha estat un 32% major que en 2023 i un 10% més de l'esperat, en assolir 1,32 euros per acció, rendibilitat per sobre del 6%.

La companyia ha invertit 900 milions en xarxes de distribució i espera augmentar aquesta quantitat si es millora la remuneració regulada.

A més, ha sumat 200 MW de capacitat de generació renovable fins a assolir els 10.100 MW.

Hores abans de la presentació de resultats, va anunciar precisament la compra d'Acciona Hidráulica, o sigui, totes les centrals hidràuliques d'Acciona Energía que ascendeixen a 616 MW, per 1.000 milions d'euros.

"Aquesta adquisició suposa invertir en actius renovables de gran qualitat i ens ofereix importants sinergies operatives. Està a més totalment alineada amb la nostra estratègia com a empresa verticalment integrada, cosa que permet optimitzar el perfil del nostre mix de generació," va assenyalar José Bogas, CEO d'Endesa.

Els bons resultats garanteixen la viabilitat del pla cap a 2027, centrat sobretot en la modernització de la xarxa de distribució per adaptar-la a un nou escenari amb més renovables i un augment de la demanda pels centres de dades. El 86% de l'electricitat que va produir la companyia van ser netes d'emissions, això és, renovables i nuclear,

"Continuem avançant en els principals eixos del nostre pla estratègic 2025-2027 i reiterem la nostra capacitat financera per augmentar i accelerar aquest pla inversor en transició energètica si l'entorn regulador el recolza", ha manifestat Bogas.