La nova batalla entre PSOE i Sumar al govern espanyol està servida. Yolanda Díaz continua marcant perfil propi i aquest dimecres va rebatre el seu propi president en oposar-se a les mesures que el mateix Pedro Sánchez havia anunciat una estona abans. En concret, a les deduccions a les empreses energètiques que inverteixin en descarbonització. L'argument és que les companyies ja guanyen molts diners, més que en la resta d'Europa, dada que, tanmateix, no es correspon amb la realitat.

Sánchez va comparèixer, com és costum, per anunciar les mesures preses en l'últim Consell de Ministres de l'any. És un bon dia per lluir-se, ja que solen aprovar-se mesures de suport a famílies i empreses. El president va anunciar que l'impost a les empreses energètiques es prorrogarà al 2024 i s'iniciaran els tràmits perquè sigui permanent. No obstant això, les empreses que facin "inversions estratègiques relacionades amb projectes industrials per a la descarbonització" d'Espanya es podran deduir l'esmentat impost.

Aquesta modificació no comptava amb el suport d'una de les vicepresidentes del seu govern. Menys d'una hora després que comparegués Sánchez, Yolanda Díaz va fer un tuit en què explicava que Sumar no comparteix "una rebaixa fiscal a l'impost de les grans energètiques, quan aquestes empreses tenen beneficis molt més grans a Espanya que a la resta d'Europa i la gent ho està passant malament".

A més, afegia: "No estem d'acord amb el PSOE en què una fiscalitat justa i verda sigui un problema per a la inversió", és a dir, que no creu que s'hagi de premiar la inversió per a la transició ecològica, sinó que el criteri únic a l'hora de fixar les normes fiscals ha de ser que "els qui més guanyin, paguin realment més". El desmarcatge de Díaz va despistar el sector energètic, que no sabia si lamentar que l'impost passi a ser permanent o, en llegir les queixes de la líder de Sumar, celebrar que el PSOE hagi guanyat aquesta batalla, segons va expressar alguna font del sector.

Els beneficis de les energètiques espanyoles i europees

El cert és que el discurs de Díaz xoca cada vegada més contra la realitat. Si bé quan es va idear les empreses del sector estaven disparant els seus beneficis per la pujada dels preus energètics, tant del gas i el petroli com de l'electricitat, la moderació d'aquests preus, així com les mesures del mateix govern espanyol per mitigar-los, els han reduït molt. Tant és així que la Comissió Europea va expressar en un informe que ja no es donaven les circumstàncies que justificaven gravàmens extraordinaris al sector.

Els resultats econòmics de les empreses aquest any tampoc no ho justifiquen. Només dues de les cinc energètiques espanyoles més importants, les que paguen el gruix de l'impost fins ara temporal, guanyen més diners que l'any passat i una d'elles, Cepsa, té números vermells. A més, se situen entre les grans energètiques amb menys beneficis d'Europa. Si agafem les cinc empreses del sector de referència al continent, la seva evolució aquest any està sent una mica millor que en el cas de les espanyoles, ja que tres d'elles guanyen significativament més diners que el 2022.


Iberdrola és l'energètica espanyola amb més beneficis: 3.637 milions fins al setembre –les últimes dades fetes públiques per la majoria de companyies cotitzades corresponen als primers nou mesos de l'any–, un 17% més. Repsol, la que més impostos paga (450 milions el 2023), va guanyar 2.785 milions, un 14% menys, mentre que el benefici d'Endesa va baixar un 28%. Cepsa va caure en números vermells, amb unes pèrdues de 116 milions. Naturgy només ha presentat resultats del primer semestre –per això no s'inclou al gràfic, perquè no són dades comparables–, en el que va guanyar 1.045 milions, un 88% més.

Si ens fixem en les grans energètiques europees, els gegants petroliers guanyen desenes de milers de milions. La francesa TotalEnergies, que ha entrat també al mercat elèctric espanyol, va guanyar més de 16.300 milions fins al setembre, un 5% menys. La britànica BP, tanmateix, va sortir de pèrdues i es va embutxacar més de 14.000 milions. La italiana ENI va guanyar un 65% menys, però els seus beneficis van fregar els 4.600 milions. Pel que fa a les elèctriques, Enel –matriu d'Endesa– va elevar un 65% els seus guanys, amb més de 5.000 milions, i l'alemanya E.ON va millorar un 38% i es va apropar als 3.000 milions.