L'anomenat projecte Géminis, que preveu l'escissió de la multinacional energètica Naturgy en dues companyies, continua encallat dos anys després de ser anunciat i sense perspectives d'execució de moment. Oficialment, el pla continua actiu, però el pròxim 10 de febrer es compliran dos anys des del seu anunci. El juliol de 2023, el president de Naturgy, Francisco Reynés, va tornar a defensar que l'escissió de Naturgy en dues companyies era "factible" i que tenia "sentit industrial", i de fet, el consell d'administració també va sortir a defensar de la viabilitat del projecte aquell mes, però de moment no s'ha comunicat cap avanç.
El projecte Géminis ha de portar Naturgy a dividir-se en dues companyies cotitzades, una de centrada en les infraestructures regulades (transport i distribució d'energia) i una altra en els negocis liberalitzats, entre ells el de renovables. En els últims temps, especialment l'últim any, s'havia especulat sobre la possibilitat que alguns dels principals accionistes de Naturgy, com Global Infraestructure Partners (GIP), estiguessin interessats a sortir de Naturgy després de formar part del capital des de 2016, quan va adquirir un 20% de la llavors anomenada Gas Natural Fenosa a Criteria i Repsol, segons informa Efe.
Elecció de l'inversor
Una de les virtuts del projecte Géminis era precisament que, una vegada culminat, els accionistes de Naturgy tindrien l'oportunitat de decidir si es mantenien en totes dues societats o si sortien del capital d'alguna d'elles. No obstant això, el passat 12 de gener es va produir un moviment de pes, ja que el fons més gran del planeta, Blackrock, va anunciar la compra de GIP per uns 12.500 milions de dòlars, amb la qual cosa ara Blackrock és propietari indirecte d'un 20,6% de Naturgy —que és el percentatge actual en possessió de GIP— i a més ostenta un 0,92% de Naturgy de forma directa.
El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, va assegurar al gener que està analitzant els detalls d'aquesta operació i va recordar que Espanya disposa d'un marc legal que protegeix els interessos estratègics dels diferents sectors econòmics del país. En aquest context, Sumar i Podemos han sol·licitat al govern espanyol que impedeixi a Blackrock aconseguir el 20% de Naturgy. No en va, Blackrock també disposa de participacions financeres en energètiques com Iberdrola, Repsol, Enagás, Redeia i Solaria.
Pendent de Blackrock
L'adquisició de GIP per part de Blackrock també obre la incògnita sobre si hi haurà canvis al consell d'administració de Naturgy, on GIP té dos representants. Actualment, Criteria es manté com a primer accionista, amb un 26,7%; el vehicle Rioja, que aglutina el fons CVC i la família March, ostenta un 20,7% del capital; GIP —ara en mans de Blackrock—, compta amb un 20,6%, el fons australià IFM ha assolit un 15% i l'algeriana Sonatrach té un 4,1%.
Reynés va assegurar recentment que Blackrock "afegeix estabilitat a les empreses" en declaracions a Expansió, i que havia pogut comprovar que existeix "alineament d'interessos i visió a llarg termini" amb aquest inversor. Així mateix, Reynés va precisar que "està previst que la gestió dels actius d'infraestructures continuï recaient en els socis de GIP, ja presents al consell de Naturgy".
Naturgy va donar a conèixer el projecte Géminis el 10 de febrer de 2022, tot just unes setmanes abans que esclastés la guerra a Ucraïna i al mateix temps que s'encaixava al consell el fons australià IFM. "Òbviament, no sabia que dues setmanes després (d'anunciar-ho) Rússia envairia Ucraïna", va dir Reynés el gener de 2023, fent balanç del projecte. La guerra va disparar els preus de l'energia i va dinamitar totalment l'escenari energètic, en especial a Europa, que fins aleshores tenia Rússia com a principat aliat energètic. La invasió russa d'Ucraïna va portar la UE i els seus socis occidentals a aplicar sancions internacionals i, amb aquesta convulsa conjuntura internacional com a teló de fons, Naturgy va optar per guardar el projecte en un calaix en espera de temps millors.
Vistiplau del govern espanyol
El full de ruta inicial de Naturgy, anunciat el febrer de 2022, era culminar l'operació a finals d'aquest exercici. D'entrada, Naturgy es va proposar de revisar a fons tot el disseny de l'operació, després, definir al detall els perfils de les dues companyies, inclòs el repartiment del deute, i, finalment, pretenia convocar una Junta Extraordinària en l'últim trimestre de 2022 per donar llum verda a l'escissió. En cas de posar-se en marxa, el projecte Géminis requeriria l'autorització de govern espanyol, ja que Naturgy és una companyia estratègica per a Espanya, per infraestructures com el gasoducte Medgaz, clau per al país, perquè és la porta d'entrada del gas algerià.
De fet, Naturgy i BlackRock comparteixen al 50% la societat Medina, que té el 49% d'aquest gasoducte, mentre que l'altre 51% el controla l'algeriana Sonatrach, amb qui Naturgy continua negociant l'actualització dels preus del gas que rep d'Algèria. La vicepresidenta i ministra per a la Transició Energètica, Teresa Ribera, va dir l'octubre de 2023 que escindir Naturgy en dos no era "el més aconsellable" i en una altra ocasió, un any abans, també va titllar aquesta hipotètica partició de no convenient.
L'opa parcial que va llançar IFM sobre el 22,7 % de Naturgy el 2021 —que va culminar amb un 10,83% de l'accionariat, un percentatge menor a què aspirava, encara que després el va anar incrementant fins al 15% actual— ja va portar el Govern espanyol a fixar una sèrie de condicions a aquest inversor. Entre aquestes condicions, hi havia la de donar suport durant 5 anys a les inversions de la companyia vinculades a la transició energètica o bé la de mantenir la seu a Espanya i a la majoria de la plantilla, i per això ara cal veure si el govern espanyol fixa o no una sèrie de condicions similars a conseqüència de l'adquisició de GIP per part de Blackrock. En qualsevol cas, el 2024 es presenta com un any decisiu per saber si hi ha opcions de què Géminis tiri endavant o bé de què Naturgy arxivi definitivament el projecte.