Espanya ha patit en la primera meitat de l'any la fuga de dipòsits més gran d'Europa. De sobres és conegut que els bancs espanyols no estan remunerant els estalvis malgrat les contínues pujades de tipus, de manera que els espanyols estan desviant els diners que hi ha en els seus comptes cap a productes que generin valor, com a fons o Lletres, i també aprofiten per treure's deutes o part d'elles, ja que ara pagar-les surt més car. Principalment, estan amortitzant la hipoteca. I en aquest context, CaixaBank se situa dins dels 10 bancs del Vell Continent que més dipòsits han perdut respecte a l'any passat. En concret, un 6,5% de juny a juny, segons posa en relleu un informe de S&P Global Market Intelligence.

El Banc d'Espanya ja havia manifestat el mes passat que les famílies del nostre país havien retirat dipòsits dels seus bancs per valor de 14.000 milions entre gener i juny. I precisament aquesta setmana avançava que al juliol aquesta caiguda va continuar pronunciant-se i es va registrar la sortida d'uns altres 5.500 milions d'euros. El que suposa una reducció del 2% del conjunt els dipòsits bancaris que hi havia a Espanya a començaments de 2023.

S&P Global Market Intelligence, que només aporta dades fins al juny, explica al seu informe que el cas d'Espanya no és aïllat, de fet, la fuga de dipòsits bancaris s'ha produït a tot Europa, perquè les famílies han mogut els seus diners cap a productes de més valor i han amortitzat la hipoteca a mesura que anaven pujant els tipus d'interès. Tanmateix, la fuga ha estat molt més acusada aquí.

Així, els dipòsits de les entitats financeres de França, Alemanya, Espanya, Itàlia, les regions del Benelux i els països nòrdics van caure en total un 3,9% en dotze mesos, fins als 21.675 bilions d'euros a tancament de juny. Encara que els dipòsits van caure a tots els mercats, insisteixen, Espanya és al capdavant amb una caiguda del 9%. En aquest sentit, els analistes analitzen l'evolució dels 24 bancs més grans d'Europa, on hi ha tres espanyols: Santander, BBVA i CaixaBank. I acaben que 16 d'ells van registrar sortides de dipòsits entre gener i juny respecte a l'any passat, encara que només 6 ho van fer en el segon trimestre.

Segons mostren les dades de Market Intelligence, l'anglès NatWest Group va tenir la segona caiguda anual més gran de dipòsits, de gairebé un 12%, només per darrere del suec Skandinaviska Enskilda Banken que es va deixar un 13,2%. Després d'algunes entitats del nord Europa apareix CaixaBank, que se situa com el setè banc d'Europa que més dipòsits perd, un 6,5% en dotze mesos, de juny a juny.

En la seva memòria semestral, CaixaBank reconeix que ha perdut uns 10.400 milions de dipòsits a la clientela respecte a juny de 2022. En el primer trimestre, Santander també va reflectir en els seus comptes gairebé 21.000 milions menys de dipòsits a Espanya respecte a desembre i BBVA va registrar en el seu balanç una sortida de 7.000 milions. Però ambdós han recuperat les xifres en el segon trimestre i a més les han vist compensades a nivell grup amb les d'altres mercats on operen. Mentre que CaixaBank, en ser més local i tenir la majoria del seu negoci a Espanya, s'ha vist més afectat.

Els bancs espanyols continuen sense traslladar les pujades de tipus als dipòsits, i això està portant els clients a transferir els seus diners cap a entitats que sí que els ofereixen o a altres productes d'estalvi que donin rendibilitat. Així, CaixaBank comenta al seu informe financer que "ara per ara, la pujada de tipus s'ha traslladat en gran manera a la cartera de crèdit que als dipòsits, que mantenen nivells de remuneració relativament baixos".

Malgrat la fuga, el conseller delegat de CaixaBank assegurava en l'última presentació de resultats que la millor manera d'estalviar a llarg termini "no és el dipòsit bancari". Gonzalo Gortázar creu que cada vegada més bancs llancessin aquest producte en la segona meitat de l'any, però en el seu cas continuaran apostant per d'altres.

La lenta translació de la pujada de tipus als dipòsits ha generat, a més, crítiques de polítics i reguladors a molts països, recorden els analistes, tant que ha contribuït a la introducció d'impostos als guanys extraordinaris de la banca a tot el continent. Itàlia ha estat l'últim en sumar-se a la llista aquest mes d'agost, però abans ho van fer Espanya, Hongria i República Txeca.

Malgrat tot, els experts veuen indicis que els fluxos de dipòsits s'estan estabilitzant, ja que només sis bancs van informar de caigudes en el segon trimestre. Entre abril i juny, el danès Danske Bank és qui ha tingut la caiguda trimestral més gran de gairebé el 6,9%, el banc les ha atribuït a les dificultats canviàries (al canvi de moneda) i diu que els volums de dipòsits en realitat van augmentar durant el període.