El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob), que depèn del ministeri d'Economia, treu suc a la seva participació en CaixaBank, on és el segon accionista més gran amb el 17,8% del capital. El primer és Criteria Caixa amb el 30%. Segons els comptes presentats aquest dimecres, el Frob va obtenir un benefici el 2023 de 456 milions d'euros, que se sumeixin als 2.217 milions que va guanyar un any abans, el 2022.

El propi Frob explica que aquests resultats es deuen, principalment, "a la positiva evolució del valor de mercat de la participació de BFA en CaixaBank". I és que, fins a 2021, el Frob només obtenia pèrdues. Cal recordar que el Frob estava originàriament en Bankia, però va passar a ser accionista rellevant de CaixaBank quan aquestes dues entitats es van fusionar el 2021.

Així, entre 2022 i 2023, l'Estat ha guanyat gairebé 2.700 milions d'euros davant els números vermells d'abans. A l'últim exercici, a més, el resultat ha estat determinat tant per l'evolució de la capitalització borsària de CaixaBank com pels dividends del banc, que aquesta distribueix BFA. "L'acció acumula una revalorització d'un 146% des de l'anunci de l'operació de fusió fins al tancament de l'exercici 2023", explica.

La bona evolució de CaixaBank en borsa ha endarrerit en diverses ocasions la decisió del Frob de sortir del seu accionariat. Tenint en compte que l'Estat no va recuperar gairebé diners quan estava en Bankia i en CaixaBank, si té aquesta opció, romandrà molt més temps de l'esperat. Ja que s'està veient beneficiat per les recompres d'accions i els dividends del banc, que són molt superiors als d'antany, doneu-vos els resultats rècord que l'entitat està obtenint gràcies a la pujada de tipus.

Actualment, el termini legal per dur a terme la desinversió de CaixaBank venç el desembre de 2025, però que aquesta data ja ha estat modificada en diverses ocasions. De fet, el termini inicial perquè el Frob sortís de Bankia havia d'acabar als cinc anys des que es van injectar els 22.400 milions del rescat. Però l'esmentat termini es va ampliar a 7 anys, fins a situar la data límit el desembre de 2019.

De nou, el febrer de 2020 es va aprovar una ampliació de dos anys més (fins al desembre de 2023) que l'any passat el govern espanyol va decidir estendre fins al desembre del 2025; El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, que abans ho era també en Bankia, ha explicat en diverses ocasions que és l'Estat i no el banc qui ha de decidir si es manté o no com a segon accionista, durant quant temps estarà i si decideix anar-se'n, en quines circumstàncies.

A finals de l'any passat, el Frob (que manté una participació del 100% de BFA i aquesta, del 17,88% al capital de CaixaBank), va contractar un assessor perquè el guiï a la sortida de l'accionariat del banc català, per tant, aquesta vegada sí, la seva sortida podria produir-se l'any que ve.

Al tancament de l'exercici 2023 i segons detalli el Frob als seus comptes, el valor net comptable de la seva participació a BFA (i en conseqüència, a CaixaBank) pujava a 6.748 milions d'euros.

Sareb segueix sense aportar res als comptes del Frob

D'altra banda, el Frob, que des del gener presideix Álvaro López Barceló, recorda que també és el principal accionista de Sareb (el banc dolent) amb una participació del 50,14% després del procés de compra emprès el 5 d'abril del 2022.

No obstant això, aquesta participació continua sense donar-li alegries. "Pel que fa a la valoració de la participació a Sareb, el Frob ja havia registrat el 2019 el sanejament total d'aquesta participació, la qual continua íntegrament deteriorada, sense efectes en els comptes del 2023", conclou.