L'etiqueta intel·ligent en sectors com el tèxtil o l'alimentació ha de ser quelcom més que una base de dades. No només ha de donar informació sobre com l'article que la incorpora compleix amb la regulació vigent en matèria de primeres matèries utilitzades, traçabilitat o sostenibilitat. "Ha de ser quelcom més que aporti un valor afegit per al consumidor, que aporti altre tipus d'informació", defensa Eugenio Oñate, conseller delegat d'Oktics.

L'etiqueta intel·ligent -en format de QR i de xip- no sempre desperta l'interès del consumidor per veure informació purament normativa de la composició dels materials de l'article o de la petjada de carboni. Però si pot atraure l'observació del comprador si hi afegim "campanyes de màrqueting, promocions d'articles, el sorteig d'un premi, un formulari amb descomptes...", assegurar Oñate. Posa d'exemple que, més aviat que tard, els fabricants de peces de roba incorporaren informació perquè el consumidor pugui retornar les peces de roba que ja no vol utilitzar i sigui la mateixa marca que revengui l'article en un apartat de segona mà. Les marques no estan massa satisfetes de veure com els seus articles es revenen a Wallapop o Vinted; "preferiran ser ells mateixos qui facin la recollida i donin una segona oportunitat a la roba confeccionada", remarca.

Aquesta és una de les opcions que Oktics proporciona als fabricants tèxtils que confien en la seva plataforma per crear les etiquetes intel·ligents i avançar-se en el temps a les normes que acabaran per implantar-se a la Unió Europea. Europa ja ha avisat que treballa en una revisió exhaustiva de la normativa de l'etiquetatge dels tèxtils per especificar tots els materials utilitzats a la peça, amb un desglossament detallat dels percentatges de cada component, si són reciclats o sostenibles, els mètodes de fabricació i els productes químics utilitzats, dades sobre la petjada de carboni i el consum d'aigua durant la producció de la peça, etc.

En definitiva, en el tèxtil, "però també passarà en l'alimentació", l’etiqueta intel·ligent que serà un canal més de comunicació, aquest és l’objectiu, i "en això treballem des d'Oktics", diu Oñate, un dels tres impulsors de la companyia. Creada el 2019, Oktics és una empresa tecnològica amb seu a Barcelona, que van impulsar el mateix Oñate, amb Jordi Jiménez i Ángel Priegue. Es tracta d'un spin-off del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria, un institut impulsat pel centre d'R+D d'Excel·lència Severo Ochoa, i un consorci entre la UPC i la Generalitat.

Actualment, són un equip de nou enginyers que espera créixer fins a 20 professionals al llarg d'aquest any, ja que "totes les regulacions vindran i es provocarà un tsunami de necessitat de donar-hi resposta des de les empreses, en especial la pime, i ens ha d'agafar preparats", comenta. Esperen, doncs, un creixement exponencial per al qual s'han de preparar i estan estudiant obrir una ronda de finançament, que dones entrada a l'accionariat a "un soci inversor que també un gran client que l’utilitzi la nostra plataforma, que hi vegi el valor i que també ho vulgui explotar", afegeix. Mentrestant, les previsions apunten a un creixement anual "destacar" per passar d'una facturació de 500.000 euros de l'any passat a un milió d'euros el 2025. 

Una de les etiquetes que la firma de mobiliari urbà Fàbregas ha instal·lat a Vigo.

A l'inici, aquesta start-up es va dedicar a dissenyar el software per a dispositius adreçats a persones grans perquè es poguessin connectar amb la seva família, "però la competència que va anar sorgint entre algunes grans marques informàtiques ens va desdir de continuar amb aquell negoci", diu. Ara, un cop reinventats, Oktics té quatre línies bàsiques de negoci: les etiquetes per al tèxtil; les adreçades al sector de l'alimentació per identificar la traçabilitat del producte davant el boom de les preferències pel Km0; QR o xips pels envasos o embalatges, que s'utilitzen molt en el sector de la cosmètica per incorporar campanyes d'informació sobre el producte d'una manera més dinàmica; i el sector del mobiliari urbà, en cooperació amb els ajuntaments. 

També hi ha dues línies més. En el cap de la sostenibilitat, participa en un projecte pioner de digitalització al Parc Nacional de Prokletije, a Montenegro, on ha monitoritzat 20.000 arbres seleccionats. "Hem etiquetat el parc nacional de Montenegro per tenir un registrei control dels arbres i evitar la tala il·legal i quan es pugui tallar tenir una traçabilitat", concreta Oñate.

Per últim, participen en el Perte naval. És un projecte format per les empreses Scipedia, Oktics, Bureau Veritas, Drassanes de Murueta i Compass Enginyeria i Sistemes. En el marc del projecte tractor Inncodis, per desenvolupament de tecnologies per a la arassana i la indústria naval. L'objectiu de la qual és digitalitzar i transformar el sector mitjançant la incorporació de solucions tecnològiques innovadores i se centra en el desenvolupament, la integració i la transformació dels processos de construcció naval i de la cadena de valor industrial, per tal d'enfortir la competitivitat i diversificació del sector.