Hola a tothom! La notícia empresarial de la setmana és la marxa enrere d’Europastry en la sortida a borsa. La companyia catalana de masses congelades ho ha intentat ja cinc vegades al llarg de la seva història, dues aquest mateix any, però el salt al parquet se li resisteix.
Europastry volia sortir a borsa a un preu entre 15,85 i 18,75 euros per acció, el que suposava valorar l’empresa en entre 1.327 i 1.570 milions d’euros. L’empresa va trobar interès dels inversors, segons expliquen fonts financeres, però el problema va ser que el preu estaven disposats a pagar estava per sota de les ambicions de la família Gallés, que en controla la majoria del capital i que volia fer una mica de caixa. Davant aquesta circumstància, podria haver optat per sortir a un preu més baix, però va preferir congelar la sortida a borsa.
És habitual aturar salts al parquet, però la companyia que presideix Jordi Gallés (a la imatge) ja acumula molts intents i, a més, ha malbaratat una bala important: el suport de La Caixa. Criteria, el holding de la Fundació La Caixa, es va comprometre a comprar el 5% del capital, de manera que Europastry tenia assegurada una part de la col·locació. Ara hi ha moltes incògnites, començant per si ho tornarà a intentar en els propers mesos. I, si ho fa, si tornarà a comptar amb el suport de Criteria. En tot cas, que una empresa catalana vulgui créixer sempre és quelcom a celebrar, i si ha de ser sortint a borsa, esperem que si hi ha un nou intent properament, sigui el definitiu.
Altres empreses i directius han estat protagonistes els últims dies, tant del sector de la brioixeria i de l’alimentació com d’altres, ja sigui pels bons resultats que tenen com pels que esperen com perquè innoven i amplien serveis.
Les empreses de la setmana:
Iberia, sous que no arriben a l'SMI:
Existeix la creença, en el sector de l’aviació, que les aerolínies low cost, normalment joves, paguen sous molt més baixos que les companyies de tota la vida, les que fa anys anomenàvem “aerolínies de bandera”. És quelcom que passa a molts d’altres sectors: les empreses tradicionals tenen condicions millors que les més joves. Però al grup IAG no només pateixen les low cost, sinó també la gran aerolínia espanyola, Iberia. Germán Aranda ha destapat aquest dijous les condicions dels i les assistents de vol –també anomenats tripulants de cabina o, popularment, hostesses, tot i que ja no és un col·lectiu tant feminitzat com abans–, que tenen un sou base tant baix que no arriben al salari mínim. Es pot pensar “d’acord, però amb les dietes, que són regulars, sempre el superen”. El gran problema ve quan estan de baixa o de vacances, que no cobren les dietes i, per tant, no els hi arriba ni per pagar el lloguer. Les assistents s’han organitzat per reclamar millores a Iberia i les estan negociant. Els hi desitgem sort i ho seguirem explicant a ON ECONOMIA.
Agrolimen ven més, però guanya menys:
També aquest dijous hem publicat els resultats de l’any passat d’Agrolimen, un dels grans grups catalans del sector de l’alimentació. La companyia propietat de la família Carulla, que fabrica marques com Gallina Blanca, Avecrem i Yatekomo, va tancar el 2023 amb més vendes, però menys beneficis. Com ha explicat Josep Maria Casas, Agrolimen va facturar l’any passat 2.391 milions d’euros, un 5% més que l’any anterior i un nou rècord. El negoci, doncs, va bé, i el resultat d’explotació va enfilar-se un 13%, fins els 282,5 milions. No obstant, el benefici net va caure un 5%, fins els 182 milions, a causa en bona mesura de que els guanys a Espanya van reduir-se un 21%. El negoci d’alimentació humana, concentrat a GB Foods, va facturar uns 1.200 milions, mentre l’animal, Affinitty Petcare, va fregar els 900 milions. El grup ven en més de cent mercats, té 22 fàbriques a 12 països i una plantilla global propera als 5.000 empleats.
Granier mira cap a fora:
No deixem del tot el sector de l’alimentació, tot i que ara anem a la distribució. La cadena de fleca i brioixeria Granier, ja amb molta presència a Catalunya, mira ara cap a fora. La seva gran aposta ara passa per obrir oficines a l’estranger, amb una especial intensitat al Regne Unit, on preveu passar de les 2 botigues que té a 15, com explica Maria Teresa Coca. La cadena fundada per Juan Pedro Conde preveu créixer també a Amèrica: Veneçuela i República Dominicana, on en guanyaran sis a cada mercat, i Costa Rica i els Estats Units, amb tres més a cada país. En total, Granier vol passar de les 56 botigues a l’estranger que té actualment al centenar el 2026.
Cuideo diversifica:
L’envelliment de la població ha fet créixer negocis al voltant de la cura de les persones. Un d’aquests casos és la plataforma digital de cura i assistència domiciliària Cuideo, nascuda a Barcelona el 2016. Ara, aquesta empresa està diversificant i ampliant serveis i, a més del servei d’assistència, comença a oferir el d’assessorament legal i tramitació, atesa la burocràcia que sovint s’ha de fer per tenir accés a ajuts de les administracions públiques. Sara Casas explica que ara Cuideo comença a fer-se càrrec de la tramitació de la Llei de Dependència per a què, les famílies que ho necessitin i ho desitgin, puguin desentendre’s d’aquests feixucs tràmits. A més, Cuideo vol expandir-se per tot Espanya, i per aconseguir-ho estan obrint més oficines a indrets on fins ara no hi eren. Des de principis d’any, l’empresa ha atès més de 45.000 famílies de tot l’Estat.
Els directius
Holaluz viu una crisi profunda, lluitant per la seva supervivència després de la caiguda del sector de l’autoconsum energètic. La comercialitzadora dirigida per Carlota Pi ha patit per refinançar el seu deute i, també, per posar-se d’acord amb alguns accionistes als quals se’ls ha esgotat la paciència. De fet, va trencar l’acord que tenia amb els fons Axon Partners i Geroa Pentsioak, dos accionistes que ara han deixat el consell d’administració. Una bona decisió, si no estaven alineats amb l’estratègia per sortir del forat, i més si aprofiten per nomenar dos independents que coneguin el sector i els ajudin a tirar endavant.
El conseller delegat de Parlem va inaugurar dimarts la nova seu i botiga de la companyia de telecomunicacions, a l’edifici de la Cambra de Comerç de Barcelona, a la Diagonal, i va aprofitar per fer previsions. L’empresa que presideix Ernest Pérez-Mas i dirigeix Xavier Capellades preveu facturar 50 milions aquest any, un 13% més, gairebé duplicar l’ebitda i entrar en beneficis el 2025, després de diversos anys reduint pèrdues tot i les inversions que estan fent per al seu creixement.
Joan Roca és conegut per ser un dels germans Roca, el cuiner del que és des de fa anys un dels millors restaurants del món. Per tant, és el millor, o un dels millors, en la seva feina. Però també excel·leix com a empresari, ja que El Celler de Can Roca funciona com un rellotge i els negocis els hi van bé. El germà dels fogons explicava aquests dies al BNEW, que organitza el Consorci de la Zona Franca de Barcelona al DFactory, que la innovació és important per als projectes, però sempre que no es deixi de banda el factor humà. "En un restaurant com el nostre necessitem estabilitat, estructura i engranatge i si ofereixes unes bones condicions salarials, els treballadors es quedaran. I això també és innovació dins del sector de la restauració", explicava, i afegia que dediquen un dia a la setmana a parlar amb els empleats per fer-los partícips del rumb del negoci.
Això és tot per avui. Si t’ha agradat, comparteix la newsletter. Fins la setmana que ve!