Aquest diumenge Facebook compleix 20 anys, i en aquestes dues dècades de vida ha passat de ser 'The Facebook', una aplicació per als estudiants de Harvard, a Meta, una de les tecnològiques nord-americanes més influents i matriu de diverses xarxes socials que aposta per un futur atapeït d'avatars virtuals i intel·ligència artificial (IA). Tot va començar en l'elitista campus de la Universitat Harvard, on els estudiants Mark Zuckerberg -actual director executiu de Meta-, Dustin Moskovitz, Chris Hughes i Eduardo Saverin van llançar 'Thefacebook.com', xarxa que estava inspirat en una espècie d'anuari que es donava al principi de curs perquè les persones poguessin conèixer-se entre si.

Ràpidament, aquest web va guanyar popularitat: primer es va obrir a altres universitats elitistes i després a les universitats de tots Estats Units; de fet, els usuaris només podien entrar amb una adreça de correu que acabés en .edu. Quan el 2006 la xarxa es va obrir al públic, tenia gairebé 10 milions d'usuaris; avui suma més de 3.000 milions a tot el món. La seva popularitat és tal que fins i tot es va fer un lloc a Hollywood amb "The social network" (2010), pel·lícula que narra precisament com Zuckerberg i els seus amics van crear la xarxa.

Facebook no va inventar res nou, ja que quan va sortir, la xarxa social Myspace ja portava 7 mesos, però ha aconseguit adaptar-se a les noves tendències, sigui amb canvis o a cop de talonari, i sobreviure. L'únic que no ha canviat és la presència de Zuckerberg en l'empresa. El 2005 van arribar les fotos a la xarxa; el 2006 'News Feed', que va permetre als usuaris veure les actualitzacions dels seus contactes i de les pàgines que segueix; el 2007 els anuncis; el 2008 el xat i el 2010 els grups. Facebook també va optar per comprar aquelles xarxes que li feien ombra, com ho va fer amb Instagram, el 2012, per una xifra llavors rècord de 1.000 milions de dòlars, o WhatsApp, el 2014, per 19.000 milions de dòlars.

Altres xarxes socials

Així com per aprofitar-se de les estratègies reeixides d'altres xarxes socials copiant el seu contingut: el 2016, Instagram va llançar 'Stories' o històries per competir amb Snapchat; en 2020 Instagram va anunciar Reels, una funció de vídeo de format curt que lluita amb TikTok, i el 2023 va crear Threads, la seva nova xarxa social de microblogging per competir amb Twitter, ara X. "Els meus estudiants, que van néixer després del 2000, no poden imaginar una vida sense les xarxes socials, que és l'entorn en el qual vaig créixer", compte a Efe Zifei Fay Chen, professora associada de comunicació, relacions i finances públiques a la Universitat de San Francisco. Chen assenyala que aquesta xarxa social va passar de connectar persona a persones amb negocis, organitzacions, candidats polítics o activistes. "Ara, és gairebé impossible parlar sobre marca, publicitat, relacions públiques i participació del consumidor sense parlar de les xarxes socials", anota l'experta.

Publicitat a la carta

La publicitat a Facebook es diferencia de la televisió, les revistes o les tanques publicitàries perquè és molt específica, ja que els anunciants poden especificar grups d'edat, ciutats, interessos compartits, etcètera. A més, en aquestes dues dècades han sortit nous conceptes de publicitat com els influencers -persones amb una gran comunitat de seguidors que són pagats per tota mena de marques per exhibir els seus productes a les seves fotos i vídeos-. L'economia dels creadors' és una indústria que ja està valorada en 250.000 milions de dòlars, segons The Washington Post.

Una de les claus de l'èxit de la longevitat de Facebook -i les seves altres xarxes- ha estat el seu algoritme, mecanisme que mesura l'interès d'un usuari amb un post -mitjançant la seva interacció amb aquest-, per oferir als usuaris el contingut que més li agrada. No obstant això, aquesta tècnica també ha portat Meta a enfrontar-se a maldecaps i crítiques com que Facebook promociona publicacions que inciten ràbia i divisió o que ha estat un megàfon per a les teories de conspiració i notícies falses -sobretot durant la pandèmia. Així com que Instagram és una xarxa extremadament tòxica per als adolescents -sobretot dones-, ja que fomenta l'anorèxia, o que aquesta xarxa és utilitzada per pederastes per consumir material i posar-se en contacte amb víctimes.

Compareixença en el Senat

En aquestes dues dècades, Zuckerberg ha comparegut vuit vegades davant del Senat dels Estats Units. En la seva última audiència el director executiu de Meta va demanar perdó a un grup de familiars que asseguren que els seus fills van ser víctimes d'abús sexual per culpa d'internet, però va negar que l'ús de xarxes socials danyi a la salut mental dels menors.

Des de fa anys, malgrat la preocupació dels inversors, Zuckerberg aposta pel Metavers -univers de 3D amb avatars dels usuaris-, la realitat virtual (RV) -Meta ha llançat diversos models d'ulleres de RV- i la IA -per exemple, els usuaris d'Instagram poden xatejar amb IA generativa. L'any passat, Meta va perdre 16.100 milions de dòlars en la seva divisió "Reality Labs", el grup encarregat de productes com les ulleres de RV i realitat augmentada (RA), i en 2022 13.700 milions de dòlars. No obstant això, el tità tecnològic planeja continuar invertint diners als mons virtuals i, segons els seus executius, serà una cosa que probablement no donarà fruits fins a almenys una dècada.