Isidre Fainé ha revolucionat La Caixa. El fitxatge d’Ángel Simón tenia un objectiu i l’està acomplint amb escreix. CriteriaCaixa, el braç inversor del grup català, no està comprant només allò previsible, com Telefónica, Naturgy i fins i tot Colonial, sinó l’imprevisible, com ACS i qui sap si també Talgo. Definitivament, el directiu manresà ha tornat a la primera línia econòmica i també en influència.
Després de més d’una dècada d'un perfil més aviat baix –amb excepcions–, marcada més per les desinversions, com la d’Abertis, el gir és una realitat. En pocs mesos, el grup que presideix Isidre Fainé ha emergit com a soci del govern espanyol, de Puig, de Pallete, dels nous i grans inversors àrabs i, ara, de Florentino Pérez, amb qui ja va tenir aliances en el passat, precisament a Abertis, que li va acabar venent. El president de La Caixa serà conseller d’una altra Ibex, ACS, a més de ser vicepresident de Telefónica.
Criteria ha anunciat aquest divendres, només dos dies després que es filtrés que arribarà al 10% de Telefónica, que ha comprat el 9,4% d’ACS per 983 milions d’euros. El grup constructor i d’infraestructures està controlat per Florentino Pérez amb més del 13% de les accions, segons les dades de la CNMV, el que converteix La Caixa en el segon accionista. El president del Reial Madrid és probablement l’empresari més influent a Madrid; ser al seu consell dona a Fainé encara més poder a la capital espanyola.
Aquesta mateixa setmana, la SEPI, empresa pública a través de la que el govern espanyol inverteix en companyies, va arribar al 10% de Telefónica, en el seu intent de mantenir l’espanyolitat davant la irrupció de la saudita STC, que té un 5% i espera autorització, precisament del govern de Sánchez, per arribar al 10%. En plena batalla ha irromput Criteria, que tenia un 3% i va passar a un 5%, amb una inversió de 550 milions, però ja s’està preparant per arribar al 10%.
El compromís de Fainé, però, més que amb el govern de l’Estat o l’espanyolitat, és amb el projecte de José María Álvarez-Pallete; no s’ha d’obligar que és vicepresident de la teleco des de fa 30 anys. Però vulgui o no, és soci del govern espanyol a Telefònica, el que li dona influència, que ja té com a soci a CaixaBank.
La setmana passada, la noticia que va protagonitzar el holding que dirigeix Ángel Simón va ser l’anunci de que serà el primer accionista de Colonial amb el 17% de les accions, amb el pagament de 350 milions i diversos immobles. Només unes setmanes abans havia aflorat al seu accionariat al superar el 3%. La seva entrada a la socimi que presideix Juan José Brugera li dona un nou impuls, i Pere Viñolas ja ha anunciat un pla d’inversions de més de 500 milions.
El retorn a Colonial, una immobiliària amb origen a les torres negres de La Caixa, es va produir mentre Criteria decidia també aportar 425 milions a la sortida a borsa de Puig. Més que els dividends, o la posició estratègica a la companyia, que no la té ja que està controlada majoritàriament per la família Puig, aquesta inversió era un avís a navegants, un missatge de què el holding de La Caixa està disposat a estar en tot allò que passi a nivell empresarial a Catalunya que sigui interessant.
Els reptes que venen
El gran repte de Criteria enguany, però, encara ha d’arribar. Els canvis accionarials que venen a Naturgy, amb dos fons que sumen més del 41% i volen sortir, són un desafiament per al grup català si vol mantenir la posició de primer accionista de l’energètica. Però el repte no fa por a Fainé i Simón, que negocien una opa conjunta amb el grup dels Emirats Àrabs Taqa per controlar la majoria de Naturgy. L’operació encara s’ha de tancar, però és una nova mostra del gir de La Caixa.
Hi ha altres operacions en l’horitzó, més d’allò possible que probable. Una és Agbar, que agrada a Criteria –Simón n’era president fins al gener– i que voldria comprar si el grup francès Veolia, que en controla el 100%, la vol posar en venda. Això, de moment, no està sobre la taula. L’altra és Talgo, que està sent objecte d’una opa, però el govern espanyol ha anat a buscar a Criteria perquè presenti una contraopa i en mantingui l’espanyolitat. En aquest cas, l’interès és de Sánchez, no de La Caixa, ja que, segons fonts del grup català, no forma part de les seves prioritats.