Els advocats que representen la família Cierco —els germans Higini i Ramon Cierco, antics propietaris de Banca Privada d'Andorra (BPA) i de la seva filial Banco Madrid— han presentat aquest dijous en una roda de premsa una proposta per tramitar una llei d'amnistia que permeti solucionar el cas BPA i aconseguir “la reconciliació social”. Els advocats Xavier Jordana, Sònia Ruiz i Irina Monroy, del despatx Xavier Jordana Advocats, han defensat que jurídicament “l'única sortida” al cas en un estat de dret és l'amnistia, una paraula que han argumentat que no significa un perdó, sinó l'oblit, en les seves paraules textuals.
Els lletrats han detallat que fa sis mesos que treballen en la proposta i que l'han presentat davant d'institucions, entitats i tots els grups parlamentaris, que han mostrat “molt interès i atenció” per analitzar si és possible, segons el comunicat emès pels advocats.
Els advocats han deixat clar que l'amnistia no podria ser d'aplicació per als clients que hagin pogut dur a terme pràctiques de blanqueig i “se'ls ha de jutjar sense remei”, però sí que aplicaria per als empleats, directius i consell d'administració del banc. L'amnistia beneficiària unes 30 persones. La causa contra empleats i directius de l'entitat, acusats d'organització criminal, fa deu anys que està oberta i al juliol s'espera la sentència de la causa principal. “Ha quedat clar que els empleats no cobraven”, hi sostenen, i recorden que “per la causa general contra el banc tenen els seus béns i comptes bloquejats i es veuen impossibilitats de trobar nova ocupació i de girar full mentre el cas no s'acabi”.
Amnistiar Rajoy i la policia patriòtica
S'indica que l'amnistia també beneficiaria funcionaris o responsables d'institucions que han estat objecte de querelles criminals per part de la família Cierco i que actualment s'estan instruint (unes 25 en total). És a dir, l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, dos exministres i la policia patriòtica del PP, que van provocar el tancament de les dues entitats bancàries amb la persecució de la família Pujol Ferrusola.
El cas BPA es remet a la intervenció de la Banca Privada d'Andorra (BPA), el 10 de març de 2015, per les autoritats del Principat d'Andorra, que van atendre una nota d'alerta de les autoritats nord-americanes sobre indicis de blanqueig de capitals al banc; l'operació —lligada a la cerca irregular de comptes de la família Pujol— va acabar amb la liquidació de l'entitat. Això no obstant, a l'Estat espanyol es va concloure que la seva filial, Banco Madrid, no va cometre cap irregularitat. I la nota del FinCen ha desaparegut dels arxius de l'organisme nord-americà, i no es pot aclarir ni demostrar el seu origen real i espuri.
Els lletrats de la família Cierco han exposat que el plantejament que defensen consisteix que tots els grups parlamentaris impulsin una proposició de llei que resolgui de forma quirúrgica, en paraules textuals dels advocats, una situació “enquistada” i que ha perjudicat el país. De moment, han concretat que en el cas del grup parlamentari de Demòcrates, del qual forma part el cap de Govern andorrà, Xavier Espot, han dit que, després d'un “cop de porta” inicial, en una segona reunió més recent s'ha tingut una percepció bona.
Impulsar una proposició de llei
Els representants legals han fet referència a un dictamen del mes de març de 2024 de la Comissió de Venècia, el qual indica que en aquest tipus de casos hi ha d'haver un “diàleg constructiu” entre institucions, entre la majoria i l'oposició parlamentària, i també s'ha de tenir en compte la població. En aquest sentit, han plantejat la possibilitat de demanar un dictamen previ a la Comissió de Venècia abans de portar la proposta legislativa a tràmit parlamentari per garantir, com pensen els juristes, que l'amnistia no suposaria cap “perill” per a la credibilitat internacional d'Andorra.
Segons han detallat, l'amnistia extingiria les responsabilitats civils que mútuament es reclamen la família Cierco i l'Agència de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) i permetria al Principat “mirar cap endavant i caminar sense aquesta injusta càrrega”. S'hi precisa que l'Estat andorrà es rescabalarà de les despeses incorregudes amb el saldo de la fallida de la BPA, xifrat en 850 milions d'euros, “una part dels quals podran ser decomissats”, es conclou.