El grup alimentari Borges, propietat de la família Pont, s’ha venut el negoci agrícola –les empreses dedicades al conreu d'ametlles, nous i pistatxos– per concentrar-se en el seu core business que és l’activitat industrial i comercial. El fons londinenc Natural Capital pagarà fins a 80 milions d’euros per dues societats agrícoles, situades a Extremadura i Andalusia, i per quatre a Portugal. Fa tres anys ja es van vendre les finques que conreaven a Califòrnia per prop de 20 milions de dòlars. Es tracta d’una decisió estratègica: abandonar l'activitat agrícola (que en els darrers tres anys ha suposat el 0,8% del producte comercialitzat pel grup) per potenciar-ne una altra de més valor afegit com és l’industrial.
Al capdavant de Borges hi ha David Prats Palomo, amb una trajectòria de prop de 30 anys en aquest grup que l’ha portat a conseller delegat i, des de 2020, a ser el primer president aliè a la família Pont. En l’actualitat, la propietat se la reparteixen quatre branques d’aquesta nissaga empresarial, representades en el consell d’administració de Pont Family Holding (la patrimonial de capçalera) per un membre de la quarta generació de la família fundadora: Ramon Pont Pujol, Anna Pont Soriano, Josep Maria Pont Viladomiu i Xavier Pont Martín.
L’any passat van commemorar el 125 aniversari de Borges amb retard perquè, en realitat, hauria tocat fer-ho durant la pandèmia. En els seus orígens, era una empresa lligada a la pagesia, al comerç d’olives i ametlles, que amb el pas del temps s’ha convertit en un gegant mundial de l’oli i els fruits secs. La seva seu social està al Mas Colom, rebatejat com Casa Borges, a Tàrrega.
Els fundadors
La història de Borges comença el 1896, quan el matrimoni Antoni Pont Pont (1873-1933) i Dolors Creus Casanovas (1881-1954), de Tàrrega, van iniciar l’activitat de comprar i vendre olives i ametlles, uns productes que havien revaloritzat l’agricultura d’aquella època. Amb els guanys, el 1914, van comprar un trull, per evitar llogar-lo a altres i incrementar la producció d’oli, que elaboraven amb olives arbequines d’aquestes contrades. El 1920 va donar un pas més, revolucionari en aquells temps: van posar en marxa la primera esclofolladora d’ametlles de Catalunya. De comerciants van passar a petits industrials.
El 1925 es van incorporar al negoci els seus dos fills, la segona generació: Josep i Ramon Pont Creus. El primer es va centrar més en l’activitat comercial i, el segon, en la producció. Tot just va acabar la Guerra Civil, van instal·lar la primera extractora d’oli de pinyola i la primera refineria.
Josep Pont Creus, que va morir el 1987, va tenir un gran protagonisme en el desenvolupament de Borges i també de l’associacionisme empresarial, sobretot amb l’impuls a la Cambra de Comerç de Tàrrega, que va arribar a presidir als anys seixanta.
Passats els anys més durs de la postguerra i de l’autarquia, el 1957 van iniciar l’exportació de part de la producció d’oli, ametlles i avellanes. Això ho van fer des d’un nou centre de producció que van aixecar a Reus. Precisament, en aquest any es va incorporar al negoci el primer representant de la tercera generació, Antoni Pont Amenós (Tàrrega, 1934), al qual posteriorment acompanyarien els seus germans Ramon i Josep (fills de Josep Pont Creus) i el seu cosí Antoni Pont Grau (fill de Ramon Pont Creus).
Neix la marca Borges
Aquesta tercera generació va ser la que, als anys seixanta, va registrar la marca Borges amb una aposta pels productes envasats i la internacionalització. Però no només exportaven, sinó que també importaven nous des de Califòrnia i altres productes. El 1967 van llançar al mercat espanyol una gamma sencera de fruites seques i dessecades.
En la dècada dels setanta, construeixen noves instal·lacions a Reus –a destacar, la primera extractora continua d’olis de llavors– i constitueixen noves empreses productores i comercialitzadores, també a l’exterior. En la dècada següent van intensificar l’expansió i ja tenien presència a Europa –fins i tot a Rússia–, Nord-Amèrica, Àfrica i a Austràlia.
Durant aquesta fase d’expansió es va produir l’anomenada “guerra de l’avellana”, amb protestes dels pagesos per les importacions d’aquesta fruita seca, sobretot des de Turquia. En aquest clima de tensió es va cremar la planta de Reus (28 de març de 1996), la més important del grup. Però la família Pont va decidir aixecar una nova fàbrica amb les últimes tecnologies. En l’actualitat, a Reus es concentren la major part de les línies de producció, si bé la d’oli es manté a Tàrrega.
De la tercera generació, els germans Ramon Pont Amenós, que va morir el 2019 als 82 anys, i Antoni Pont Amenós, que aquest any complirà els 90, van presidir Borges. Aquest últim ha tingut una destacada activitat institucional: va aconseguir portar a Reus la seu de la International Nut and Driet Fruit Council (INC), va participar personalment en la fundació de l’Institut de l’Empresa Familiar, va promoure el Golf Reus Aigüesverds (actualment, Golf Gaudí) i forma part de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (RACEF). El 2006 se li va concedir la Creu de Sant Jordi. No perd l’oportunitat de fer apologia de la vida sana amb una dieta mediterrània en la qual abunden els fruits secs i l’oli d’oliva.
Arribada de la quarta generació
La transició a la quarta generació de la família Pont, iniciada el 2008, ha estat més complexa perquè està formada per 14 membres pertanyents a quatre branques (els fills dels germans Antoni, Ramon i Josep Pont Amenós i del seu cosí Antoni Pont Grau). D’aquests, vuit van arribar a ocupar posicions directives, però, finalment, a l’any 2020, es va decidir que la família només estaria representada al consell d’administració. Aleshores es va apostar per la total professionalització, amb David Prats, que és conseller delegat i president.
Les quatre branques familiars –Pont Pujol, Pont Soriano, Pont Viladomiu i Pont Martín– controlen la patrimonial Pont Family Holding que és la propietària de la totalitat de les accions de Borges International Group (BIG). D’aquesta depenen tres grans societats: Borges Agricultural & Industrial Nuts (BAIN) –que és la unitat de negoci de fruits secs i snacks, que des de 2017 cotitza al mercat continu–, Borges Branded Foods (BBF) –que integra totes les seves comercialitzadores de productes envasats, també les internacionals– i Borges Agricultural & Industrial Edible Oils (BAIEO) –per al negoci d’olis i vinagres–.
En l’últim exercici del qual han difós resultats (tancat al maig de 2023), el grup Borges va facturar 771 milions d’euros, un 10% més que els 701,19 milions del mateix període anterior. Però els beneficis es van quedar en 20,12 milions d’euros, gairebé 7 milions menys que un any abans. El 70% de la producció es destina a l’exportació. La previsió amb la qual treballa la direcció és superar els 1.000 milions d’euros en vendes el 2028. Tenen vuit centres industrials, 13 oficines internacionals, presència en 105 països i una plantilla que arriba a les 1.100 persones.