La família Serra es proposa treure GCO (Grup Catalana Occident) de la Borsa. Executarà aquesta operació a través d’Inoc SA, que ja és l’accionista majoritària (62,03%), en la qual hi participen diverses branques de la família Serra però també representants d’altres nissagues històricament vinculades a la companyia com els Juncadella, Villavecchia o Thiebaut.
Quan el 27 de març passat van anunciar l’opa sobre el 37,97% que els manca per completar el 100% de GCO, van oferir 50 euros per acció. Aquest import suposava una prima del 18,3% respecte al valor en què va tancar la Borsa aquell dia, però, l’endemà, la cotització es va disparar un 16% fins els 49,05 euros. Des d’aleshores, ha caigut lleugerament, fins els 48,65 euros d’aquest divendres, si bé encara suposa un increment del 38,21% en un any.
Efectivament, l’opa d’exclusió de la borsa de GCO desperta interès i ja s’han desencadenat escaramusses. Un dels accionistes minoritaris, el fons Gesinter, va indicar aquest divendres que l’oferta hauria de superar els 60 euros per acció si es té en compte “el valor real del negoci”. El director d’inversions d’aquest fons barceloní, Joan Esteve Manasanch, va apuntar que l’oferta de 50 euros valora GCO “en només 9 vegades els seus beneficis, molt per sota d’altres companyies comprables com Generali o Allianz, que cotitzen entre 12 i 14 vegades els beneficis”. Adverteix que si l’opa no atrau un mínim del 13% del capital per a que l’accionista majoritari arribi al 75%, l’operació no es concretarà i GCO continuarà cotitzant a borsa.
Però la família Serra es prepara per treure GCO de la borsa i, segons s’apunta en cercles empresarials, per tornar la seu social a Barcelona després de traslladar-la a Madrid arran dels fets d’octubre de 2017. Tal com ha fet Banc Sabadell, Fundació La Caixa, Criteria, Applus... tenen sobre la taula la tornada a Sant Cugat del Vallès, on hi ha la seva seu central, i també la social fins fa poc més de set anys, si bé encara no han decidit en quin moment donaran el pas.
Al capdavant de la família hi ha José María Serra Farré (1944), president del consell d’administració, però el primer executiu és el seu fill, Hugo Serra Calderón (1975), que és el conseller delegat de GCO des de gener de 2022. En aquests tres anys, ha aplegat les diverses ensenyes d’assegurances –Catalana Occidente, Plus Ultra, Seguros Bilbao, Nortehispana...– amb la marca Occident; ha potenciat el negoci d’assegurança de crèdit amb Atradius; i ha adquirit Mémora, el primer operador funerari d’Espanya.
El grup va tancar 2024 amb prop de 6.000 milions d’euros de facturació (5.997,7 milions), un 3,5% més que en l’exercici anterior, i amb un resultat consolidat de 688,7 milions, un 11,9% més. Compten amb més de 8.600 empleats i presència en més de 50 països.
La família és divideix en tres branques: Serra Calderón (fills de José María Serra Farré), Enrich Serra i Halpern Serra, totes accionistes de GCO. Però hi ha una altra branca, la de Jesús Serra Farré (1950) i la seva esposa, Icíar Usandizaga, que el 2009 es van separar del grup assegurador i que estan al capdavant de l’estació d’esquí de Baquira-Beret i dels seus hotels. Arran d’això, José María Serra Farré va conservar el control del negoci assegurador i el seu germà Jesús, de l’estació d’esquí aranesa. Aquesta última família (Serra Usandizaga) també controla Químicas del Cinca (54%) i el fabricant de solucions contra plagues agrícoles SEDG Healthy Crops (54%).
En els consells de GCO i d’Inoc SA, la seva accionista majoritària, també apareixen altres noms de nissagues empresarials històricament vinculades a les empreses que van conformar el grup assegurador com Javier Juncadella Salisachs, Fenando Villavecchia Obregón –descendent dels De Delás, fundadors de La Catalana– o Alberto Thiebaut Estrada –antics socis d’Occidente–.
L’actual GCO situa els seus orígens en la Sociedad Catalana de Seguros contra Incendios a Prima Fija, coneguda com La Catalana, fundada el 1864 per Fernando De Delás i de Gelpi (Girona, 1823 – Barcelona, 1909). Gairebé un segle després, Jesús Serra Santamans (1911-2005), l’artífex del grup, va comprar La Catalana el 1959, anys després d’adquirir el 1948 la madrilenya Occidente, amb les quals perfilaria el que va ser Catalana Occidente.
Jesús Serra Santamans va expandir el negoci assegurador per tot Espanya. Va ser la primera companyia que va introduir la informàtica en la gestió de l’assegurança, a l’any 1963, i en la dècada següent va estrenar la Icònica seu central de Sant Cugat. El pitjor moment va ser el 26 de març de 1980, quan va ser segrestat per ETA, precisament quan es dirigia al Reial Club de Tennis Barcelona, club que presidia. Va ser alliberat al cap de 66 dies. Serra Santamans i la seva esposa, Lluïsa Farré Navarro, van tenir quatre fills: Josefa (1942), Assumpta (1943), José María (1944) i Jesús Serra Farré (1950).
El relleu a la segona generació va començar el 1982, quan José María Serra Farré va arribar a director general, i es va consumar 1991, quan va ser nomenat conseller delegat després que el seu pare li delegués totes les facultats executives. El relleu a la tercera generació arribaria amb Hugo Serra, que després de treballar per multinacionals del sector financer va entrar en el consell d’administració (2006), direcció general adjunta de presidència (2013) i conseller delegat (2022). Però abans que ells hi va haver un altre Serra que es va dedicar a les assegurances, Josep Maria Serra Sallent –besavi d’Hugo, avi de José María i pare de Jesús Serra Santamans–, que va ser alcalde del Pont de Vilomara (Bages) i que va crear la petita agència Seguros Serra Sallent a Manresa abans de la Guerra Civil.
GCO porta dècades creixent a base d’incorporacions de companyies del sector des de La Catalana i Occidente. Només pel que fa a l’últim quart de segle, han adquirit Multinacional Aseguradora (1999), Crédito y Caución (2000), Lepanto (2001), NorteHispana (2001), Seguros Bilbao (2004), Atradius (2010), la filial espanyola de Groupama (2015), Grupo Provisora Bilbaína (2016), Antares (2019) i Mémora (2023). Des de 2004 estan en el capital de Cuideo, la start-up del sector de la dependència en la qual també hi participa Atresmedia i la família Botet (una de les fundadores de Caprabo).
Operaven en el sector funerari a través d’Asistea, que posteriorment han integrat a Mémora, adquirida fa dos anys per 410 milions d’euros al fons de pensions canadenc Ontario Teacher’s Pension Plan Board i a l’equip directiu de la funerària catalana.