Uriach és una empresa amb 185 anys d'història en canvi continu. El 2021 va deixar de fabricar medicaments per centrar-se en els productes naturals per a la salut que es venen sense recepta. Ara busca un soci inversor per encarar noves compres d'empreses. I acaba d'incorporar un representant de la sisena generació en el consell d'administració de Grup J. Uriach, la seva societat de capçalera. Però, com és possible que, després de gairebé dos segles, la propietat estigui en mans de tan sols cinc germans?

Joaquim Uriach Torelló, president del consell familiar de Grup Uriach, va revelar interioritats d'aquesta companyia catalana en una intervenció en el Congrés de l'Institut de l'Empresa Familiar, celebrat aquesta setmana a Bilbao. El seu pare, Joan Uriach Marsal, de 94 anys, es va dedicar a "podar l'arbre familiar", a comprar les accions dels seus cosins fins a aconseguir el control sobre el 100% del capital. El seu fill Joaquim Uriach, de 57 anys, va relatar que "es van ajuntar la fam amb les ganes de menjar", el desig de comprar del seu pare i el de vendre de la resta de la família.

Joan Uriach Marsal va abandonar el 2017 la presidència i va cedir la propietat als seus fills. No va ser una cessió de paraula sinó real perquè, en vida, els va traspassar la totalitat de les accions. En l'actualitat, la propietat se la reparteixen els cinc germans Uriach Torelló: Joan (1958), Marta (1959), Xavier (1960), Enric (1962) i Joaquim (1968). Són la cinquena generació, però la sisena –integrada per 12 cosins– ja treu el cap. Un d'ells, Guillermo Quintero Uriach -fill de Marta– ha estat el primer en incorporar-se al consell d'administració de la matriu, format per tres representants de la família i tres d'independents.

A més, hi ha el consell familiar, que reuneix a les cinc branques propietàries i, històricament, també hi havia el consell assessor, creat per Joan Uriach i pel qual van passar, entre altres, l'economista Francesc Granell –mort l'agost de l'any passat–, l'empresari Antoni Negre (1931-2022) o Antonio Barrera de Irimo (1929-2014), exministre d'Hisenda amb Carrero Blanco i exvicepresident amb Árias Navarro, que també va ser president de Telefónica, etapa en què es va guanyar el malnom de 'El Listín', tal com va recordar Joaquim Uriach. Aquest consell assessor va marcar el rumb de la companyia fins que, a proposta seva, es va formar el consell d'administració.

Uriach va ser la primera farmacèutica familiar catalana en professionalitzar la seva gestió. El 2010, van nomenar el primer conseller delegat aliè a la família, Ramón Gimeno, si bé només es va mantenir dos anys en el càrrec. En la seva intervenció en el recent congrés de Bilbao, Joaquim Uriach va indicar que hi ha estudis que apunten que el 80% de les empreses fracassen amb el seu primer CEO però, en el seu cas, van decidir tornar a intentar-ho "i va funcionar". El 2012 van fitxar Oriol Segarra, que ha conduït el gir estratègic de la companyia.

Reorientació del negoci

L'exercici de 2022 va ser el primer en el qual Uriach va vendre exclusivament productes que no necessiten recepta, anomenats OTC, com la coneguda Biodramina, contra els marejos, que comercialitzen des de 1952. En els últims anys es van desprendre de la divisió de medicaments i de la química.

Joaquim Uriach va assenyalar que el consell assessor els va advertir dels riscos de continuar en el negoci "de la recepta" perquè és un sector intervingut pels governs –que apliquen rebaixes en els preus o deixen productes fora del finançament públic– i que requereix fortes inversions en I+D. Per aquesta raó, van decidir vendre la divisió de medicaments –incloses les fàbriques– per centrar-se en els OTC. Des de 2015 han adquirit diverses empreses: Fisiocrem (problemes musculars), Theralab (perdre pes), Progine (benestar), AR Fitofarma (complements vitamínics), sidroga (tes medicinals) o Medimow (contra el dolor).

Joan Uriach Marsal amb els seus zinc fills / Uriach
Joan Uriach Marsal amb els seus cinc fills / Uriach

El 2022, Uriach va facturar 272 milions d'euros, un 15% més que a l'exercici anterior. Preveuen tancar el 2023 per sobre dels 310 milions i amb un ebitda de 45 milions. Segons el seu pla estratègic, el 2025 fregaran els 500 milions d'euros, però, per aconseguir aquest objectiu, necessiten créixer inorgànicament amb la compra d'altres empreses del sector.

El juny passat, Segarra va informar en roda de premsa que busquen un fons d'inversió per encarar la compra d'una gran empresa d'OTC francesa. Aquest nou inversor s'incorporaria com a accionista minoritari perquè la família continuarà retenint el control. Si bé no han donat més pistes sobre aquesta operació, està previst que es tanqui abans de final d'any.

Dos segles d'història

Com va relatar el mateix Joaquim Uriach, aquest llinatge empresarial comença amb el seu rebesavi Joan Uriach Feliu, nascut el 1824, segon fill d'un moliner de Sant Andreu del Palomar (actualment, un barri de Barcelona), que va començar com a aprenent del droguer Rafael Vilaclara Euras en un establiment del Passeig del Born. "Dormia sota el taulell a l'hivern i, a l'estiu, a sobre". Va acabar comprant aquest negoci i, el 1864, es va associar amb el farmacèutic Joaquim Alomar. La segona generació va mantenir els dos negocis –drogueria i farmàcia– però la tercera es va centrar en aquest últim i va constituir J. Uriach i Cía, precursora de l'actual grup familiar. Joan Uriqach Marsal, nascut el 1929, va ser l'encarregat d'internacionalitzar la farmacèutica i, els fills d'aquest, els cinc germans Uriach Torelló, de redirigir-la cap als OTC.

Jordi Tarragona, advocat i conseller d'empreses familiars, va escriure que cada generació dels Uriach ha evolucionat el model de negoci: la primera, drogueria; la segona, farmàcia industrial; la tercera, laboratori i llicències; la quarta, investigació; i la cinquena, els OTC.

A més de la seva dedicació a l'empresa familiar, la cinquena generació –els germans Uriach Torelló- tenen les seves pròpies ocupacions i hobbies. Per exemple, Marta és interiorista; Joan, farmacèutic; i Joaquim presideix des de l'any passat l'Orfeó Català en substitució de Mariona Carulla (Agrolimen). També va formar part fins aleshores de la junta del Cercle del Liceu, un dels clubs socials més selectes de la ciutat. I Xavier, un altre dels germans, és conegut per la seva faceta d'egiptòleg, o sigui, especialista en l'antic Egipte.

Aquests cinc germans participen en altres societats, especialment immobiliàries, com la Corporación Urilaria, constituïda l'agost passat. També apareixen en societats de capital risc.