Membres d’històriques famílies del Banc Sabadell, que van estar en la seva fundació el 1881 o que han donat presidents i consellers en aquest segle i mig, s’han mobilitzat contra l’opa hostil del BBVA. En la seva condició d’accionistes, apel·len als orígens, però, sobretot, s’hi oposen per motius econòmics. Són els promotors de l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Banc Sabadell que es va crear el juny passat.

Al capdavant de l’associació hi ha directius, empresaris i acadèmics vinculats a nissagues històriques del tèxtil i del Gremi de Fabricants de Sabadell, que és l’entitat de la qual en va sorgir el banc. Per això, no és casualitat que l’associació s’hagi allotjat en el palauet del Gremi de Fabricants, en el número 30 del carrer Sant Quirze.

El president de l’associació de minoritaris és Jordi Casas Bedós, actual director del gabinet de presidència de Josep Sánchez Llibre a Foment del Treball. En el passat va ser diputat, senador i delegat de la Generalitat a Madrid. La seva família manté una llarga vinculació amb el Gremi de Fabricants i un seu cosí, Francesc Casas Selvas, va ser conseller del banc entre 1998 i 2013.

El vicepresident de l’associació és l’enginyer i empresari Juan Corominas Guerín. Membre d’una antiga nissaga d’industrials del tèxtil, presideix el Consell Social de la Universitat de Barcelona i ha format part dels consells de diverses empreses del grup Sabadell –inclosa la presidència de Sabadell Aseguradora– entre altres companyies. És fill de Joan Corominas Vila, president del Sabadell (1976-1999), al qual va succeir Josep Oliu Creus, que des d’aleshores s’ha mantingut al capdavant del banc.

Com a secretari de l’associació hi ha Joaquim Badia Casas, tresorer de la Cambra de Comerç de Sabadell, precisament en representació de Banc Sabadell. Actualment jubilat, havia exercit responsabilitats comercials del banc a la comarca del Vallès Occidental. Forma part de diverses entitats cíviques i culturals.

El tresorer de l’associació és Juan Bril Combalia, empresari del sector tèxtil (Interlana), ja jubilat, descendent de la nissaga industrial dels Gorina, dos membres de la qual ja apareixien en el primer consell d’administració del banc el 1882.

I com a vocals hi ha Santiago Sauquet Canet, empresari del tèxtil i de l’immobiliari, i Joan Llonch Andreu, també d’una nissaga del tèxtil que va estar en la fundació del banc i de la qual n’han sortit diversos dels seus consellers i un president. Ell mateix n’ha estat conseller i vicepresident (1999-2009) i, en l’actualitat, exerceix de professor d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En declaracions a ON ECONOMIA, Joan Llonch Andreu assenyala que l’associació de minoritaris “no pot enganyar els accionistes”, que no seria ètic dir-los que no venguessin si la oferta del BBVA fos bona, però que s’oposen a l’opa perquè els perjudicaria: “el BBVA sempre ha intentat comprar barat”. A finals d’aquest febrer, participarà en companyia de Jordi Casas en una trobada amb periodistes econòmics a Madrid per explicar els arguments contra l’operació del banc de Carlos Torres.

Mostra de suport a Oliu

El 5 de febrer passat, es va presentar un llibre sobre el seu avi, Joan Llonch Salas (1902-1976), destacat industrial del tèxtil que va ser conseller del banc durant 30 anys i que va arribar a presidir-lo poc abans de la seva mort. La presentació d’aquesta biografia, al Cercle d’Economia, es va convertir en una mostra de suport cap a Josep Oliu –per cert, signa el pròleg del llibre– en la seva pugna per avortar l’opa del BBVA. Els Oliu també són una nissaga del Sabadell. Entre els assistents hi havia altres membres de famílies històriques del banc i de l’associació d’accionistes minoritaris com Juan Corominas Guerín o Juan Bril Combalia.

Durant la major part de la seva història, el Sabadell ha estat un banc estretament lligat als industrials del tèxtil, que van ser els seus fundadors. En plena Febre de l’or, com va descriure Narcís Oller en la novel·la costumista del mateix nom, 127 empresaris tèxtils sabadellencs van crear un banc el desembre de 1881 perquè els facilités les compres de dos elements bàsics per a les seves indústries: l’energia i les matèries primeres, que en el seu cas era el carbó –procedent de la Gran Bretanya i Astúries– i la llana que importaven de l’Argentina. En aquell moment, era un banc de negocis, utilitzat pels industrials per a les seves operacions. No es va convertir en un banc comercial fins la primera dècada del segle XX.

Sobre aquests lligams amb el tèxtil sabadellenc, el professor Llonch Andreu recorda, com a exemple, la segona presidència de Ferran Casablancas Planell (1946-1960), un proveïdor dels fabricants, que va reunir en el seu consell d’administració quatre dels principals industrials de la llana que eren competidors entre ells: de les nissagues dels Llonch, Garriga, Nonell i Fonolleda. Encara hi havia un altre industrial del tèxtil en el consell, però que no era competidor dels anteriors perquè era del ram del cotó: Bonaventura Brutau Viloca. El primer industrial metal·lúrgic que va entrar en el consell va ser Antoni Ferrer Sabater (Comercial de Laminados), a finals de la dècada dels setanta.

Pel fet de cotitzar a borsa, es poden consultar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) quins són els principals accionistes institucionals –encapçalats per Blackrock, amb el 6,25%– però no els minoritaris. Pel consell del banc han passat membres d’altres conegudes nissagues empresarials, si bé es desconeix si els seus descendents continuen participant en l'accionariat: per exemple, el primer president després de la Guerra Civil va ser Enrique Pierre Gorina (1939-1945), empresari de la llana, besavi d’Òscar Pierre, fundador de Glovo; o els Oliver, una nissaga de la qual n’han sortit alcaldes de Sabadell, literats –Joan Oliver Sellarés, conegut per Pere Quart– i banquers. Un membre d’aquesta família, Pere Oliver Salt (1798-1869), va ser el primer president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, entitat històrica que el 2010 es va integrar a Unnim i, el 2013, va ser engolida pel BBVA.

Pel consell del Banc Sabadell han passat altres membres de conegudíssimes nissagues empresarials, si bé no són històriques perquè només es van mantenir en l’accionariat durant uns anys: Joaquim Folch-Rusiñol Corachán (president de Pinturas Titán fins que la va vendre el 2020), Héctor Colonques Moreno (Porcelanosa), Sol Daurella Comadran (Coca-Cola Europacific Partners) o els difunts José Manuel Lara Bosch (Planeta) i Isak Andic Ermay (Mango). Els tres últims en van sortir amb pèrdues.