Fa 10 anys, el 18 de juny de 2014, les famílies Ferrero i Ventura, que estan emparentades, van anunciar la partició de l’històric grup d’alimentació Nutrexpa: els Ferrero es van quedar el negoci de les xocolates –amb marques com Nocilla i ColaCao, que van aplegar en la nova societat Idilia Foods– i els Ventura es van emportar la resta de productes –les galetes Cuétara i Artiach, els caldos Aneto, els patés La Piara o els pastissets Phoskitos, que van agrupar a Adam Foods–. Mig any després d’aquell l’anunci, l’1 de gener de 2015, es va consumar la separació. Sempre s’ha dit que l’arribada de la tercera generació de les famílies fundadores va precipitar el trencament de Nutrexpa.

Aquest 18 de juny, deu anys després, la família Ferrero va fer un altre anunci, però aquesta vegada en clau d’aliança empresarial: la compra del 50% de Grupo Cacaolat, fabricant dels coneguts batuts de xocolata. I aquesta última operació també té una clau familiar: Idilia –els Ferrero– ha arribat a un acord amb Damm –controlada per la família Carceller– per repartir-se la propietat de Cacaolat. Idilia pagarà 30 milions d’euros en efectiu i aportarà el seu negoci de batuts –ColaCao Energy, ColaCao Shake i Okey– valorada en 20 milions més, que situen el valor actual de Grupo Cacaolat en uns 100 milions. Aquest últim s’encarregarà de la distribució de totes aquestes marques de batuts si bé la producció de les begudes làctiques d’Idilia es mantindrà com fins ara a Pascual. En els propers dies es renovarà el consell d’administració de Cacaolat, amb la meitat de cadires per Idilia i l’altre meitat per Damm i amb una presidència rotatòria en la qual, en els propers tres anys, es mantindrà Ramon Agenjo. Aquest últim també és conseller de Damm i, aquest 26 de juny, arribarà a la presidència del lobby Barcelona Global.

Cacaolat té una llarga història des que el fundador, Joan Viader Roger (1906-1976), va començar a comercialitzar batuts de xocolata el 1931 perquè ha estat propietat de Letona, Clesa, Parlamat i, fins i tot, va formar part de la Nueva Rumasa de Ruiz Mateos abans que entrés en concurs de creditors i posterior liquidació. En el procés de subhasta, a finals de 2011, el jutge va adjudicar la unitat de producció a l’aliança formada per Damm i Cobegaliderada per Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola Europacific Partners–, que es van repartir la propietat al 50%, fins que van sortir del capital el maig de 2021. Tres anys després, Damm s’ha aliat amb un altre grup familiar per liderar el negoci dels batuts a Espanya.

Un directiu d’Idilia assegura que és pura casualitat que l’entrada en el capital de Cacaolat coincidís amb el desè aniversari de l’anunci del trencament de Nutrexpa. Se’n van adonar quan la premsa va recordar que aquell dia era el desè aniversari de l’abdicació de Juan Carlos I i de l’entronització de Felip VI. De fet, fa deu anys, una notícia de tanta rellevància com el canvi de Cap d’Estat no va evitar que la premsa dediqués amplis espais a la separació d’un dels grans grups alimentaris catalans. Des d’aleshores, Idilia i Adam han seguit camins per separat, amb bons resultats econòmics, però amb dinàmiques diferents. Fins ara, Idilia havia fet més desinversions que inversions, tot el contrari que els seus cosins d’Adam Foods.

A finals de 2015, quan encara no feia un any de la separació, Idilia va vendre la fàbrica de ColaCao que tenien a la Xina si bé allà utilitzaven la marca Gao Le Gao, que significa Alt Feliç Alt. Nutrexpa va ser una de les primeres companyies espanyoles en instal·lar-se a la Xina, a finals dels vuitanta, motiu pel qual van rebre la visita dels presidents Felipe González i José María Aznar quan van viatjar a aquell país, com recullen les hemeroteques. Però en aquell mercat mai van tenir les vendes esperades: els xinesos consumeixen poca llet en comparació amb els europeus i no estan acostumats a posar-hi cacau en pols, encara que a allà se’ls oferissin gustos a vainilla o a fruites. A sobre, era un article car per a l’economia dels xinesos. La producció es va encarar cada cop més cap als pastissets de xocolata, però, després de tancar amb pèrdues, van decidir traspassar el negoci de la Xina a un grup filipí.

I el juny de l’any passat, Idilia va vendre Obrador Sorribes, set anys després d’entrar en aquest fabricant d’aliments de proteïna vegetal amb fàbrica a Polinyà (Vallès Occidental). Produeix salsitxes i hamburgueses vegetals, així com plats preparats. El comprador va ser el grup navarrès Sanygram, que té entre els seus accionistes la família Pont Soriano, una de les quatre branques familiars propietàries de Borges.

Els seus parents d’Adam Foods, la família Ventura, va adquirir el març passat Artesanies Carlit, amb seu a Puigcerdà, un elaborador conegut pel seu trinxat (plat de col i patata, típic de la Cerdanya). I l’any passat també van incorporar al grup Galetes Camprodon, propietària de les marques Birba i Núria, i la polonesa Dr. Gerard, també de galetes.

Els orígens del ColaCao

Idilia i Adam Foods sorgeixen de la partició de Nutrexpa fa 10 anys, una companyia fundada el 1940 per José Ignacio Ferrero Cabanach i José María Ventura Mallofré, que eren cunyats. Ventura es va casar amb la germana de Ferrero. De fet, la seva història també és la del ColaCao tot i que van anar sumant altres marques amb el pas del temps. El 1945 va néixer ColaCao en una petita fàbrica del carrer Torrent de l’Olla, a Gràcia, el barri d’on eren els fundadors i a on continuen les seus centrals de les empreses del seus hereus. I el 1955 es va emetre la cèlebre cançó Yo soy aquel negrito del África tropical..., que va popularitzar aquest cacau en pols a totes les llars.

Nutrexpa va saber explotar com ningú les campanyes publicitàries, sobretot les de ColaCao, que va vincular a l’alimentació infantil i a l’esport amb l’eslògan “alimento olímpico”. Van patrocinar l’equip olímpic espanyol en els Jocs de Múnic del 1972, quan diversos membres de les famílies fundadores van viatjar en cotxe fins a Alemanya amb el maleter ple de pots de ColaCao. I, evidentment, també van patrocinar els Jocs de Barcelona del 1992. Un altre punt d’inflexió va ser la compra, el 2002, de Nocilla, la coneguda crema de cacau i avellanes, que van adquirir a Starlux. Curiosament, l’origen d’aquest producte és la Nutella, creada a Itàlia en els anys seixanta per una altra família anomenada Ferrero –la dels bombons Ferrero Rocher– que no té res a veure amb la catalana més enllà de ser rivals en el món de les xocolates.

Nutrexpa José Ignacio Ferrero
Històrica fàbrica del carrer Lepant, on ara hi ha Idilia. A la dreta, José Ignacio Ferrrero / Cedides

Respecte els fundadors de Nutrexpa, José María Ventura Mallofré va tenir dos fills: Javier Ventura Ferrero (els seus fills constitueixen la branca Ventura Cardona) i José María Ventura Ferrero (branca Ventura Arasanz). El primer va comprar la participació del segon a Adam Foods i, en l’actualitat, n’és el president, però aquesta família mereix un capítol a banda.

I l’altre fundador, José Ignacio Ferrero Cabanach va tenir cinc fills, els germans Ferrero Jordi, tots representats directament o indirectament en el consell d’administració d’Idilia i en la Fundació ColaCao, creada el 2022: Núria (branca Riera Ferrero), Ignacio (Ferrero Marlow), , Antonio (Ferrero Molina), BernadetNadet’ (Sala Ferrero) i Javier (Ferrero Comas). L’actual president d’Idilia és Antonio Ferrero Jordi si bé el seu germà Javier apareix com a president de la patrimonial Ferretres –propietària de l'anterior grup industrial– i també de la fundació.

Després de dècades d’estar sotmesos a una gran exposició mediática, sobretot Javier Ferrero Jordi, ara busquen discreció. S’han convertit en exemples de rics sense cara, però no sempre aconsegueixen burlar els fotògrafs. Ignacio és membre del consell assessor del BBVA a Catalunya, mentre que Javier ho és del consell assessor del Santander, de manera que han aparegut en fotografies de grup amb els presidents d’aquests bancs.

Com fan altres grups familiars, els Ferrero han reforçat el consell d’administració d’Idilia amb assessors externs de pes: Xavier Orriols, exdirectiu de Pepsico; Jordi Constans, conseller de Puig, Fluidra i Mango; i Oriol Segarra, CEO d’Uriach, que va aterrar el gener passat. I, evidentment, Xavier Puig, conseller delegat d’Idilia, amb una trajectòria de prop de trenta anys en el sector del gran comerç. Des de 2017, la seu social està a València tot i que la producció es concentra a Catalunya.

A banda d’Idilia, cada branca familiar inverteix en altres sectors ja sigui individualment o amb altres familiars. Per exemple, Antonio Ferrero Jordi, l'actual president, està invertint en el sector de l'habitatge sostenible mitjançant una promotora i una fàbrica de plaques de fusta que s'està construint a la localitat d'Andorra (Terol) i que es preveu que entri en funcionament a finals d’aquest any. Des de fa uns mesos apareix com a president de Terra Green Living, una promotora d'habitatges d'emissions zero que van impulsar fa dos anys David Vila Balta, conseller delegat de Renta Corporación, i Juan Velayos Lluís, que va ser conseller delegat de Neinor Homes i Renta Corporación. En el consell de Terra Green també hi apareix Inés Ferrero Comas, filla de Javier. Del ColaCao a les cases de fusta.