L'autoritat de conducta financera del Regne Unit (FCA, per les seves sigles en anglès) s'ha donat cita amb Santander UK, la filial britànica del banc que presideix Ana Botín, per exigir-li que pagui pels dipòsits després de dos anys de pujades de tipus d'interès, ja que allà, les esmentades pujades van començar el 2021. L'última, de fet, va ser fa només dues setmanes. El Banc d'Anglaterra ha elevat el preu dels diners fins al 5%.

La Comissió del Tresor del Parlament britànic ja va demanar explicacions a TSB (Sabadell) i Santander UK sobre el motiu del retard el passat mes de maig, com va avançar ON ECONOMIA. En concret, va qüestionar per què no estaven pagant pels estalvis als seus clients a través de comptes o dipòsits després de mesos de pujades de tipus. L'esmentada Comissió, composta per membres de diferents partits polítics, va enviar una carta a quatre bancs del país demanant que augmentessin la remuneració que oferien en aquell moment, la qual consideraven "una misèria".

Però en les últimes setmanes, la FCA, que opera de forma independent del Govern del Regne Unit, ha intervingut en l'assumpte, ja que ha convocat diverses reunions amb els bancs més grans del país amb l'objectiu de buscar una explicació a aquest retard i pressionar les entitats. Segons ha pogut saber aquest mitjà, divendres passat va ser el torn Santander UK, un dels principals bancs amb més de 330.000 milions en actius i prop de 22.000 empleats.

Aquest dijous, hi haurà una segona ronda amb alts executius de Lloyds Banking Group, HSBC, Barclays i NatWest Group, tal com avança el diari britànic Financial Times. De moment, TSB (de Sabadell) s'ha quedat fora d'aquestes reunions, segons fonts financeres. La FCA critica que la banca no estigui traslladant les pujades de tipus d'interès als estalviadors tan ràpid com ho fan amb les hipoteques i altres prestataris. Doncs precisament a finals del mes de juny, TSB, HSBC, Santander, o Virgin Money van pujar les quotes de les seves hipoteques, però no van fer el mateix amb el mateix amb els dipòsits.

La problemàtica no és aïllada, perquè a Espanya està passant exactament el mateix. De fet, la vicepresidenta del Govern, Nadia Calviño, ha donat llum verda a la CNMC perquè investigui si hi ha "col·lusió tàcita" i els bancs han pogut posar-se d'acord per no remunerar dipòsits, malgrat que els tipus són ja al 4%.

El mateix vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, va lliscar fa només uns dies que els bancs espanyols són els que més retard porten de la zona euro en el pagament dels dipòsits, ja que la majoria de grans entitats no han llançat dipòsits a termini des que van començar a apujar els tipus el juliol de l'any passat. I va recordar també que, perquè la translació de la política monetària sigui completa, ha de ser en l'actiu i en el passiu. És a dir, no només poden encarir-se els crèdits, també s'ha de pagar pels estalvis.

Així mateix, el Banc d'Espanya ja ha posat de manifest en diverses ocasions que les entitats financeres no estan remunerant l'estalvi a la mateixa velocitat que ho van fer en èpoques passades en què els tipus també van assolir el 4%, el mateix nivell que ara. Abans d'això, van ser nombroses les queixes per part de les associacions d'usuaris, com l'OCU o Asufin.

El problema, per tant, és similar al Regne Unit i el nostre país. I seran les institucions i autoritats els qui intervinguin i facin pressió al sector financer perquè facin el primer pas i comencin a pagar pels dipòsits.