Juan Molins Monteys, fill del president de Cementos Molins, ha liquidat l’empresa Industria Circular TNP, creada el 2021 per aprofitar les restes d’algues marines que s’acumulen a les platges com a matèria primera per a la fabricació de panells aïllants per a la construcció.
En el consell d’administració d’Industria Circular TNP hi apareixien Molins Monteys (com a president i primer accionista amb el 25%, si bé a títol personal perquè Cementos Molins mai no hi va participar), Ferran Marsà (CEO d’Inmobiliaría Mar i de la promotora La Llave de Oro), Ana María Rosés (directiva del family Office d’Higini Cierco, expresident de la banca andorrana BPA) i Quim Miró (un altre inversor andorrà i expolític d’aquest país). Amb posterioritat a la creació de l’empresa, es van sumar com a inversors la immobiliària Colonial i la constructora Copisa, segons va aparèixer publicat a la premsa en el seu moment.
La possibilitat de reaprofitar un residu com les restes d’algues de les platges va despertar l’interès d’inversors com Molins Monteys. Aquest és membre dels consells de Cementos Molins i de l’energètica Akiles Corporation. Amb anterioritat va treballar per Europraxis (consultora que es va integrar a Indra), Sorea (grup Agbar), Soluziona (Fenosa) i va ser director general de Ros Roca, del sector de la recollida de residus.
El butlletí del Registre Mercantil ha publicat el nomenament de Molins Monteys com a liquidador de l’empresa i la seva dissolució voluntària. Fonts properes a la societat apunten que van realitzar una inversió inicial, amb la intenció de participar en la construcció una fàbrica de panells a l'Alcora (a la comarca de l’Alcalatén, Castelló), però que van desistir amb posterioritat perquè van considerar que no seria viable. Altres fonts assenyalen que van invertir 2 milions d’euros dels 4,5 que havien pressupostat inicialment comptat ajudes públiques i finançament bancari.
El seu objectiu era aixecar una fàbrica per aprofitar les restes d’algues que s’acumulen a les platges –posidònia, sargàs i altres– com a matèria primera de panells per a la construcció. Aquests panells havien de ser aïllants de la temperatura i el soroll, més resistents a les deformacions, ignífugs i, a sobre, en el procés de fabricació absorbien CO2. El mercat al qual es dirigien era el de les promotores i constructores.
Tot i la retirada dels inversors catalans i andorrans, una empresa valenciana ha continuat amb aquest projecte amb la marca Poplac Development. Al darrera hi ha l’enginyera química i investigadora Ana Blasco, que és la titular de la patent. El domicili social de Poplac està situat al Parc Científic de la Universitat de València, a Paterna. Fonts de Poplac precisen que són un laboratori que investiga la utilització de residus, com poden ser les algues, per a la construcció. Indiquen que estan en contacte amb grans grups industrials del sector. La setmana vinent participaran en un viatge a Mèxic organitzat pel Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación (CDTI), que depèn del Ministeri de Ciència.