Els tipus d'interès han tornat a pujar, aquesta vegada fins al 4%, un nivell ja vist en èpoques passades. Però a diferència d'antany, la gran banca no està pagant pels dipòsits o almenys no tant. A l'estiu de 2007, després d'una pujada de tipus similar a la que s'ha dut a terme ara (de 0,25%) que va portar al preu dels diners al mateix valor que l'actual, Bankinter pagava un 10% i Santander, a través d'Openbank, fins i tot un 11%. El primer d'ells no ha llançat de moment cap dipòsit a Espanya i el segon ofereix un 2,75%, quatre vegades menys.
El Banc Central Europeu va pujar els tipus d'interès el juny de 2007 fins al 4%, es tractava de la vuitena pujada des de finals de 2005, per la qual cosa es van dur a terme en any i mig. Ara la pujada ha estat molt més ràpida, ja que se n'han dut a terme també vuit, però en tot just onze mesos, des de juliol de 2022 i fins al juny d'aquest 2023. Malgrat això, la gran banca continua sense moure fitxa.
El context, tanmateix, és diferent. El 2007, un any previ a la crisi financera mundial, la banca buscava liquiditat. Una cosa que ara, asseguren, els sobra. Així, Openbank va començar a pagar fins i tot un 7% pels dipòsits, seguint els passos d'ING que portava oferint aquesta remuneració des de feia uns mesos. El banc digital del Santander va arribar fins i tot a pagar a finals d'estiu un 11% pels dipòsits, segons dades recollides per ON ECONOMIA, i Bankinter ja donava un 10%.
En aquell moment, Openbank disposava de diversos productes estalvi i oferia com poc una rendibilitat del 4,5%, el mateix que Sabadell i BBVA. Actualment, no hi ha cap gran banc a Espanya que estigui remunerant l'estalvi a través de dipòsits a termini de manera massiva (a tots els clients) i menys aquest interès. Openbank és dels pocs que ho fa i ofereix un 2,75% amb vinculació, és a dir, als qui es facin clients per primera vegada i portin els seus ingressos al banc. Doncs el seu objectiu és accelerar la captació.
ING també ofereix un 2,5%, però en el seu cas tant a nous com a antics clients. Fora de la banca digital o mitjana no hi ha oferta, ni Santander ni BBVA no han llançat cap dipòsit de moment, igual com tampoc ho ha fet Sabadell ni CaixaBank. Encara que aquests dos últims sí que han llançat comptes remunerats, la primera paga un 2,5% i la segona un 5%.
Tanmateix, el mercat apunta que aquesta última pujada de tipus podria apropar la tan esperada guerra del passiu, més si cap, quan el Banc Central Europeu ha obert les portes a realitzar fins a dues pujades més en els mesos vinents, la qual cosa dona esperança als estalviadors després de més de deu anys de sequera.
La banca va passar d'oferir una alta rendibilitat pels dipòsits a no donar gens a partir de 2012, any en què l'esmentada rendibilitat va caure en picat, coincidint també amb la baixada de tipus per part del BCE. Ara hi ha qui es pregunta si val la pena esperar a les noves pujades previstes per al juliol i setembre, o és millor contractar algun dels productes que ja s'ofereixen per treure com més aviat millor rendibilitat a l'estalvi.
Ningú no sap fins quan apujaran els tipus
Després de diverses pujades dels tipus d'interès, els estalviadors es pregunten quan assoliran els tipus el seu nivell màxim. "Ningú no pot respondre amb seguretat a aquesta pregunta, perquè les decisions del BCE sobre els tipus d'interès estan lligades a l'evolució imprevisible de la inflació", indica Mónica Pina Alzugaray, directora de la plataforma d'estalvi Raisin a Espanya. Per això creu, que la pregunta que realment caldria fer-se és si té algun sentit esperar a noves pujades dels tipus d'interès per contractar un dipòsit. "La resposta és no". Segons el seu parer, no té sentit que els estalviadors esperin, "perquè és una doble pèrdua".
No només perquè els estalvis dipositats en un compte corrent tenen un interès zero i es veuen afectats per la inflació, sinó perquè també es perden els retorns que podrien obtenir-se en un compte d'estalvis que ja s'està remunerant. "Durant l'últim trimestre, hem presenciat un increment sostingut de les taxes d'interès en tots els dipòsits a termini oferts pels bancs de la nostra plataforma. En particular, els dipòsits a curt termini han experimentat un significatiu ascens, assolint taxes tan elevades com aquelles que s'observen en alguns productes de 4 i 5 anys."
No obstant això, és en els comptes a llarg termini on els estalviadors poden obtenir el màxim rendiment pels seus diners, assegura. "Hem observat una moderació en els increments dels tipus per als terminis de 3, 4 i 5 anys, el que reflecteix la confiança dels bancs en què les taxes d'interès es reduiran novament en un futur pròxim. Aquests bancs tindran bon accés al mercat de capitals, i per això podria finançar-se a través d'ell en el futur, en comptes de dependre dels dipòsits dels particulars", conclou.