Després d'una reunió l'abril amb el seu homòleg a Xipre, Nikos Christodoulides, el president d'Espanya, Pedro Sánchez, va assegurar: "A Xipre, Malta i Itàlia he sentit que volem una Europa més mediterrània". Però quant a les relacions econòmiques i comercials, ningú no diria que la petita illa-estat que és la porta a Europa per la Mediterrània, i a la qual el Govern va esborrar de la seva llista negra de paradisos fiscals el febrer d'aquest any (últim país europeu en fer-ho) està banyada pel mateix mar. La presència d'empreses espanyoles és pràcticament anecdòtica, l'intercanvi comercial molt limitat i tan sols Inditex, Fluidra, Cortefiel i Iberdrola destaquen en un país sense vol directe a Espanya.
Inditex té 42 botigues en diferents ciutats de Xipre, sobre tot un 0,65% del seu mercat de 6,477 botigues, amb 7 Zara, 6 establiments de Pull & Bear i el mateix número de Zara Home, Stradivarius, Bershka, Massimo Dutti i 5 Oysho. Els baixos percentatges de mercat, tant d'Inditex com de la resta d'empreses, estan per descomptat vinculats no només a la poca fluïdesa de les relacions bilaterals, sinó també a la mida d'un país d'1,5 milions d'habitants. Es tracta d'un dels primers països on va arribar, el 1997, després d'haver-ho fet a Portugal, França, Mèxic, Estats Units, Bèlgica i Suècia.
Quant a Fluidra, fabricant i distribuïdora de piscines que no apareix a l'informe de l'ICEX de 2020 (últim disponible), va liquidar en els últims mesos la seva marca a Xipre i ara opera tan sols a través de la filial Astralpool, nom que rep també en altres mercats i que té una oficina i planta logística a la ciutat de Limassol. L'any passat, va tenir uns beneficis de 900.000 euros, un 0,6% dels seus beneficis totals, de 166 milions d'euros. Amb gran pes del turisme en el seu PIB (un 20%), hotels i ressorts de luxe ofereixen un mercat a la piscinera espanyola, encara que no és rellevant.
Cortefiel, per la seva part, compte amb una botiga de Women's Secret i una de Springfield, més enllà que la roba de la seva marca pugui ser comercialitzada per tercers.
Iberdrola, finalment, té 20 MW instal·lats al parc eòlic Agia Anna a través de la seva filial Rokas Renewables, associada amb DY & Sons per construir aquest parc que genera electricitat per a més de 6.000 llars. Iberdrola té instal·lats al món 41.246 MW, per la qual cosa la seva instal·lació a Xipre representa el 0,05% del total.
Enllaç amb l'Orient Mitjà
Altament dependent del turisme, que representa el 20% del PIB, i amb forta presència de capital rus minvat per les sancions de la guerra, Xipre busca diversificar les seves inversions externes i també la seva activitat econòmica, sobretot amb el creixement d'una indústria digital que ha passat en tres anys de representar el 6 al 14% del PIB. Les 'fintech' ocupen un lloc destacat, aprofitant l'experiència bancària del país i Freedom Finance, plataforma per a brokers amb una capitalització de 6.000 milions d'euros que cotitza en el Nasdaq, ha elegit Xipre com a seu central europea i ha organitzat un fòrum d'inversors per atreure mirades externes al país. Encara que ja anés de consideració com a paradís fiscal per la seva adaptació al marc regulador europeu, Xipre és encara "generosa" quant a privilegis fiscals per a inversors externs, segons reconeix el mateix ICEX (l'impost de societats és del 12%), però això no ha atret ara per ara les empreses espanyoles, tampoc a les tecnològiques.
El president espanyol, Pedro Sánchez, i el seu homòleg de Xipre, Nikos Christodoulides, durant la visita a l'abril de l'espanyol a la illa. Fotografia: Moncloa.
Entre els llaços que busca estrènyer Xipre, illa una mica recòndita de la Unió Europea, són precisament els europeus i mediterranis. I assenyalen Espanya com a candidat a més intercanvis econòmics amb l'illa. L'exministre d'Innovació i Polítiques Digitals, Kyriacos Kokkinos, destaca a ON ECONOMIA el potencial que podrien tenir aquestes relacions."Crec que les empreses espanyoles, com a membres de països europeu baix el mateix marc regulador, poden escollir Xipre com a destinació d'inversió, perquè pot ser un punt estratègic per a aquelles empreses que vulguin vendre a l'Orient Mitjà, Israel, Àsia, nord de l'Àfrica, sense canviar de marc legal. Es tracta de promoure aquesta relació i no està passant", defensa Kokkinos. "També pot passar cap a l'altre costat amb Xipre, que pot tenir a Portugal i Espanya el seu pont cap a l'altre costat de l'Atlàntic", afegeix, i apunta també a les indústries navilieres i de construcció com a possibles cooperants.
Res d'això, ara per ara, no està passant. Espanya va exportar Xipre entre gener i juliol d'aquest any per valor de 322 milions d'euros, un 0,1% del total d'exportacions espanyoles, i va importar 15,1 milions, que ni tan sols arriba al percentatge anterior. En tot l'any passat, es van exportar 412 milions d'euros i se'n van importar 25, percentatges similars al del ritme actual. Si posem el focus a Catalunya, les exportacions van ser de 86,8 milions, la qual cosa suposa un increment del 43,5% en els últims deu anys i, així i tot, no és rellevant. Catalunya exporta principalment plàstics (13,1% del total), maquinària (8,8%) i residus d'indústria alimentària (8,2%) a Xipre. Quant a les importacions, van ser 12,5 milions d'euros, la meitat del total espanyol, i, tot i això, insignificant en termes percentuals. Productes farmacèutics (24% del total), begudes (18%) i formatge (17%) són els principals béns importats de Xipre a Catalunya, segons fonts d'Acció, departament de promoció externa de la Generalitat.