Foment del Treball reclama una millora en la “sostenibilitat” de les finances públiques. Considera que cal “moderar” la despesa pública perquè s’ha estat finançant amb un “fort increment” de la pressió fiscal. El seu director d'Estudis i Economia, Salvador Guillermo, argumenta que “no hi ha hagut contenció del dèficit públic, sinó relaxació”.

En la presentació de l’últim informe de conjuntura d’aquesta patronal catalana, es va apuntar que, fins setembre, el dèficit públic de l’administració central s’ha situat en el 1,61% del PIB, enfront de l’1,29% del mateix període de 2022. Precisen que l’administració central ha augmentat el dèficit mentre que les comunitats autònomes l’han millorat i, per tant, han reduït el conjunt del consolidat fins l’1,56% el 2023, respecte l’1,76% dels primers nou mesos de 2022.

Davant aquestes xifres, l’informe de Foment manté que cal moderar la despesa pública perquè s’ha finançat gràcies a “l’increment” de la pressió fiscal. Així, entre 2019 i 2022, la pressió fiscal  va pujar 2,9 punts de PIB a Espanya, mentre a la UE ho va fer en un 0,2 i, a l’Eurozona, en un 0,5. “No podem anar tibant dels ingressos fiscals per compensar el dèficit públic”, va recalcar Guillermo. Aquest “fort augment” de la pressió fiscal s’ha donat en l'impost sobre la renda (1,9 punts del PIB) i, especialment, en l’import de societats, que ha augmentat en el 28,5% el seu pes sobre el PIB, i en l’IRPF, en un 15%.

El director d’Estudis i Foment va indicar que “hi ha marge per lluitar contra l’economia submergia però no per apujar més els impostos, que ja són dels més elevats d’Europa”. De forma “clara i taxativa”, va precisar que s’ha de buscar una fiscalitat competitiva però que no s’ha de pensar nomes “en una solució fàcil que és la d’apujar impostos”. Ha recordat que “l’impost de patrimoni no existeix a cap país europeu” i que, per tant, “no som europeus amb amb el manteniment d’aquesta figura tributària”.

Desacceleració econòmica

Sobre la situació de l’economia, amb el títol de l’últim informe de conjuntura econòmica d’aquest any, “A l’hivern es refreden la inflació i el creixement”, es resumeix el seu contingut. L’economia mundial es desaccelera, especialment l’europea, amb una fota moderació dels intercanvis comercials, tendències que ja s’observen en les recents correccions a la baixa de les previsions de creixement per a aquest 2023 i pel 2024. Aquesta és una de les conclusions de informe presentat aquest dimecres pel president de la Comissió d'Economia i Fiscalitat de Foment, Valentí Pich, i del director d'Estudis, Salvador Guillermo.

L’informe indica que la política monetària mantindrà els tipus d’interès de referència en nivells elevats a mesura que es consoliden les expectatives de reducció de la inflació. S’espera que els tipus comencin a reduir-se en la segona meitat de 2024. Concretament, Guillermo va apuntar cap al tercer trimestre. Fent un símil mèdic, va indicar que aleshores “els metges poden anar retirant la teràpia al pacient en comprovar que pot caminar pel seu propi peu”.

Europa és la zona més afectada pel baix creixement econòmic si es compara amb els Estats Units i la Xina, més dinàmics. Europa conté la inflació, amb un 2,4% al novembre. En aquest context, l’informe destaca que l’economia espanyola modera suaument l’avenç de l’ocupació (0,4% al segon trimestre i 0,3% al tercer trimestre) si bé encara manté un bon ritme de creixement.

En tot cas, Guillermo indica que estem davant un “procés de desacceleració però no de recessió”. Adverteix, però, que a Espanya els preus creixen més que en els dels països competidors, fet que dificulta les nostres exportacions i facilita les dels països competidors.