El cas Celsa continua fent parlar en un moment d'incertesa per als sectors estratègics i industrials del país. Veus de Foment de Treball creuen que les administracions públiques s'haurien d'haver involucrat més en l'evolució de la siderúrgica catalana en els últims anys i en el seu deteriorament econòmic. Situació que ha portat la companyia a acabar en mans dels seus creditors, un grup de fons d'inversió estrangers liderats per Deutsche Bank.

Així ho ha destacat Jordi Alberich, vicepresident coordinador de l'Institut d'Estudis Estratègics de Foment del Treball, durant un debat organitzat pel Consell General d'Economistes (CGE) sobre el control de les inversions estrangeres en les empreses estratègiques d'Espanya. Un col·loqui en què també han participat Juan de la Cruz, director del Centre Europeu de Regulació Econòmica i Competència i el president del CGE, Valentín Pich, a més de comptar amb la intervenció prèvia al debat de Sara Baliña, directora adjunta de l'Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia de la Presidència del Govern d'Espanya.

L'expert de Foment ha criticat el paper del Govern d'Espanya i de la Generalitat per la seva "absència total" d'interès en la siderúrgica que dona ocupació a milers de treballadors. "Els poders públics no han estat per Celsa en els últims anys, la seva reacció ha estat a última hora, quan ja era inevitable. Les alternatives s'havien d'haver plantejat amb temps", ha assenyalat Alberich.

En aquest sentit, ha destacat la responsabilitat tant de l'Administració central com de la catalana, encara que en matèria legislativa sigui la primera la que hagués de portar la iniciativa. A més, ha posat el focus en què aquest tipus de casos no ocorre en altres països. "És un dels pocs casos a Europa en els quals una companyia estratègica d'un país i la primera indústria d'una comunitat autònoma acaba controlada per fons oportunistes", ha asseverat.

Critica que el futur de Celsa depengui d'una decisió judicial

En relació amb aquest tema, Juan de la Cruz ha assenyalat que la siderúrgia "és un sector estratègic amb una capacitat enorme" i que "el cas Celsa és incomprensible". En aquest sentit, ha criticat que no s'ha protegit i "ni tan sols s'ha plantejat la prevenció. No hi ha hagut prospectiva ni visió de futur".

Alberich també ha incidit que el futur d'una empresa tan important no hauria d'haver depès únicament de la decisió judicial que va acordar la reestructuració de la companyia per passar de les mans de la família Rubiralta als fons creditors amb què tenia contret el seu deute.

"A Espanya tenim poca tradició de política industrial sofisticada. Se'm fa inimaginable que països com Alemanya, amb una política industrial activa, sigui un jutge únic el que determini el futur d'una indústria estratègica. Més estrany és que en el grup de creditors estigui una filial com la del Deutsche Bank, actuant en contra de la voluntat del govern regional i del central", ha explicat. És per això que ha remarcat la importància de la prevenció per part de les administracions per haver legislat i intervingut abans d'haver arribat a la situació actual.

Sobre el futur de Celsa, els seus creditors i ara accionistes de control estan buscant un soci industrial per donar entrada en el capital de la companyia. "Em costa creure que Celsa no acabi en mans d'altres accionistes a curt termini, sencera o a trossos, perquè va una mica en contra de la naturalesa d'aquests fons. Busquen el rendiment a curt termini més gran i el raonable és que la companyia acabi en mans de tercers quan hagin obtingut rendibilitat", ha assegurat Alberich.

El cost per a l'Estat d'entrar en Telefónica

La política industrial i els sectors estratègics d'Espanya han centrat el debat. A més de Celsa, la compra del 4,9% del capital de Telefónica per part del grup saudita STC i la possibilitat d'adquirir el 5% addicional, així com la possibilitat que l'Estat entre l'accionariat a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) ha posat en avís al món polític i empresarial del país.

Valentín Pich, ha afirmat que el cas Telefónica "ha posat de manifest les flaqueses de l'actual legislació en aquesta matèria, en veure's obligat el Govern a atenir-se a una clàusula d'abast discrecional, el que pot provocar la desincentivació de les inversions estrangeres."

En aquest sentit, el president del CGE creu que "no s'ha de menysprear el cost de l'operació, estimat en alguna cosa més de mil milions d'euros" i que la SEPI, fins i tot utilitzant tots els recursos que té autoritzats en els Pressupostos Generals, no assoliria l'esmentada xifra, per la qual cosa seria necessària una transferència de l'Estat, "empitjorant encara més els comptes públics". A més, veu "complicat" convèncer altres inversors espanyols per entrar en el capital de la teleco.

Per la seva part, Juan de la Cruz ha assenyalat que per valorar l'operació "cal tenir en compte que, des d'un punt de vista jurídic de les relacions comercials internacionals, la Constitució habilita al govern espanyol per a la direcció de la política exterior (art. 97 CE). Per això, l'autorització o denegació d'aquesta operació suposa situar-la al tauler de les relacions tant bilaterals com multilaterals, per poder valorar avantatges i inconvenients, i establir un balanç de costos i beneficis que permeti discernir amb prudència la decisió final que millor satisfà els interessos generals".

Sobre si el Govern d'Espanya coneixia o no l'entrada dels saudites en la companyia, Alberich ha assenyalat que "em resultaria incomprensible i inadmissible que no s'hagués fet, de la mateixa manera que reflectiria una falta de perícia extraordinària que ni Telefónica ni el govern espanyol no haguessin percebut que anava a produir-se l'esmentada adquisició; considero que el govern en funcions disposa de legitimitat per autoritzar o no l'esmentada operació".