Els fons creditors de Celsa han iniciat la recta final per prendre el control de la siderúrgica catalana: ultimar un acord amb la banca per refinançar les línies de crèdit que la companyia té obertes de la seva anterior etapa sota la gestió de la família Rubiralta. Es tractaria, segons fonts pròximes als fons creditors, d'uns recursos d'uns 525 milions d'euros. En cas de tancar-se aquesta setmana, l'acord s'emmarcaria al calendari estratègic que han determinat els fons des que -arran de la sentència judicial que els va atorgar la potestat total sobre la siderúrgica, de la qual ells mateixos van instar a concurs de creditors- ostenten el seu control legal. Així, aquest mes de novembre entrarien de ple en la gestió del grup. Els fons creditors estan liderats per Deutsche Bank i Attestor, amb entorn del 20% del capital cada un.

El mes de juliol passat, la família Rubiralta va procedir a renovar aquesta línia de crèdit de 525 milions d'euros de passiu circulant amb alguns dels principals bancs -Santander, BBVA, CaixaBank i Sabadell, majoritàriament- per uns altres sis mesos, una operació clau per afrontar els pagaments de la seva activitat diària. Aquesta línia de finançament finalitzava inicialment l'octubre passat, però llavors les entitats bancàries van prorrogar el termini durant tres mesos i, posteriorment, durant un altre mig any. Ara, els creditors han pactat que, de la suma total deguda, s'estructuri en un préstec de 250 milions i línies de facturatge per 275 milions més, amb un venciment a cinc anys, segons una informació publicada per Cinc Dies. La companyia, que va facturar el 2022 la xifra de 6.084 milions d'euros i va assolir un resultat d'explotació de 867 milions, arrossegava un deute de gairebé 4.000 milions d'euros amb els fons creditors.

Inicialment, serà un consell d'administració interí el que agafarà les regnes de la companyia, ja que els fons únicament han elegit el nou president no executiu del màxim òrgan directiu, l'exconseller delegat de Naturgy, Rafael Villaseca. El procés, fins ara, l'han coordinat Lexaudit -la consultora independent que també va realitzar la valoració sobre la companyia per als creditors per defensar el seu pla de reestructuració- i FTI Consultoria, una firma nord-americana d'assessoria empresarial que cotitza a la Borsa de Nova York. Els creditors esperen, segons les mateixes fonts, incorporar quatre membres en el consell d'administració per a, a partir de gener de 2024, nomenar un conseller delegat per a tot el grup. Celsa és present a 14 províncies espanyoles, amb 49 centres de treball, dels quals 33 són centres productius que s'encarreguen de la recuperació i tractament de la ferralla, així com de la transformació i distribució de productes d'acer. A l'exterior té producció a Polònia, Cardiff (Regne Unit) i Granota (Noruega). Celsa ocupa uns 10.000 treballadors -més de 4.700 entre plantilla i subcontractes a Espanya-, compta amb sis grups empresarials i té presència a nou països del continent.

Els sindicats UGT i CCOO mantenen la seva demanda d'ostentar un lloc en el consell d'administració per vetllar per la continuïtat de l'activitat del grup, amb un pla industrial, i el manteniment de la plantilla. Els sindicats han reclamat en diverses ocasions al Govern que vetlli per l'ocupació, l'activitat industrial i les inversions previstes a Celsa, en una gran part vinculades al projecte de descarbonització de la siderúrgica. També han insistit a la convenient entrada d'un soci industrial del sector siderometal·lúrgic espanyol i que els membres del consell d'administració siguin independents i amb una majoria d'espanyols.

Una vegada estigui formalitzat el nou consell d'administració, la nova direcció se centrarà en la recerca d'un soci industrial que prendria, probablement, un 20% del capital de la companyia, per complir els compromisos que els creditors van assumir davant del Govern. Entre altres coses, els creditors també van assumir la responsabilitat de sanejar i enfortir la posició financera de Celsa, mantenir la seva plantilla i les seves capacitats productives i la seu social a Espanya. Segons fonts coneixedores de les negociacions, diversos grups industrials estarien interessats a Celsa, encara que els creditors no confirmen aquest extrem.