Les opes són una oportunitat per als fons d’inversió per obtenir beneficis en poc temps. Per això, sempre que es produeix una oferta d’una empresa per la compra d’una cotitzada, sobretot si és hostil, sorgeixen fons que especulen i compren i venen accions. Això és el que està passant amb l’oferta d’adquisició d’accions (opa) del BBVA sobre el Sabadel. Els moviments al capital del banc català no han parat des que el banc basc va llançar l’oferta pel català, i es van incrementar quan l’opa va mutar a hostil.

L’accionariat de bona part dels bancs –és el cas del Sabadell, però també del BBVA i del Santander a Espanya– està molt atomitzat i amb una gran presència de fons i bancs d’inversió, així com de gestores de fons. Al banc que presideix Josep Oliu, aquests denominats inversors institucionals sumen prop del 60% de l’accionariat, molts amb percentatges molt petits. Només gestores s’hi ha prop de 70.

A la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), on només estan obligats a declarar la seva participació els accionistes que arribin al 3% d’una cotitzada, consta la presència de sis fons al capital del Sabadell. D’aquests, dos han aparegut després de l’anunci d’oferta per part del BBVA, mentre que quatre més ja constaven però han fet moviments posteriorment.

De fet, un informe del banc d'inversió Alantra al que ha tingut accés ON ECONOMIA adverteix que BBVA només intenta convença aquests inversors, perquè en té prou, i s'oblida dels petits accionistes del Sabadell. Insisteix, a més, que l'oferta no és prou bona i que al banc basc l'espera un procés d'opa "llarg, sinuós, hostil i ple d'incerteses",


El fons d’inversió privat més gran del món, l’estatunidenc BlackRock, és el primer accionista del Sabadell, amb un 3,93%. El fons que dirigeix Larry Fink no ha parat quiet des que es va tenir notícia de l’opa. Fins aleshores, tenia el 3,62%, però el 14 de maig va començar a moure’s i ha fet 15 operacions, tant de compra com de venda, des d’aquell moment, tot i que el balanç és d'increment de la seva participació.

El segon accionista és Dimensional Fund Advisors (DFA), un fons de Texas, amb el 3,78%. Com BlackRock, ha apostat a l’alça pel banc que dirigeix César González-Bueno des de l’oferta del BBVA, ja que abans superava per ben poc el 3%. Després han arribat al 3,79% però han acabat baixant lleugerament.

Millenium Group Management, amb seu a Nova York, té el 2,1% del Sabadell, percentatge que ha duplicat arran de l’oferta. Durant el mes de maig, que va iniciar amb poc més d’un 1% de les accions de l’entitat catalana, ha realitat diversos moviments, com els altres dos fons dels Estats Units.

A més dels sis que consten a la CNMV, també tenen accions del Sabadell desenes de fons i unes 70 gestores, que controlen més del 50%

Entre els principals fons amb posicions destacades al Sabadell, només un és europeu. Es tracta del de Norges Bank, el banc central de Noruega, un dels grans inversors públics del món gràcies als ingressos del petroli del país nòrdic. Norges, al contrari del que han fet els fons estatunidencs mencionats, ha baixat participació des de l’opa. Està al Sabadell des del 2018, i des del 2021 ostentava el 2,99%, però el 14 de maig va baixar a l’1,815%, percentatge que manté.

El banc d’inversió Goldman Sachs i el segon fons d’inversió més gran del món, Vanguard, ambdós nord-americans, han aparegut arran de l’oferta del BBVA. El primer tenia un 0,2% des de l’abril i el 20 de maig va passar a l’1,02%. El segon va aflorar un 1,34% el 15 de maig i no consten participacions anteriors a la CNMV.

A més d’aquests, la informació dels quals és oficial, hi ha desenes de fons i inversors institucionals al Sabadell fent moviments, encara que amb participacions molt més baixes, com JP Morgan o les gestores dels mateixos bancs espanyols, com el Santander i Bankinter. Són les divisions dels bancs que es dediquen a invertir per als seus clients i pot ser que hagin incrementat els seus moviments per les ordres dels seus clients i per tenir accions del banc davant l’increment de la demanda.

La decisió dels fons en l'opa

Els fons i els bancs d’inversió s’estan movent amb diferents objectius. El d’operar per als seus clients és un. Però els grans fons, com BlackRock, DFS, Millenium, Norges i Vanguard, estan movent la seva pròpia cartera posicionant-se de cara al llançament definitiu de l’opa, quan sigui aprovada per les autoritats pertinents i els toqui decidir als accionistes.

És difícil interpretar un moviment, sigui de compra o de venda, com un indicador del que faran amb l’opa. Primer, perquè com que el pagament és en accions del BBVA, i no en efectiu, la rendibilitat no depèn només de l’evolució del Sabadell a borsa sinó també de la del banc que presideix Carlos Torres, el que fa més difícil saber si una compra al preu d’avui comportarà un guany en el cas d’acceptar l’opa.

Alguns fons han advertit que no tenen clara la decisió que prendran i que dependrà en bona mesura de les expectatives que tinguin sobre l’evolució futura del banc tant en solitari com amb el BBVA. És a dir, triaran l’opció que rendibilitzi més la seva inversió. En això influirà no només la prima oferta pel banc basc, o si la incrementa, sinó també que els informes de les dues entitats els puguin convèncer.

També tindrà influència les condicions que posin els reguladors. No es preveu que la CNMV, el Banc d’Espanya i el BCE ho posin difícil, però sí que podria ser el cas de la CNMC, que vigila la competència. Unes condicions molt dolentes minvarien els beneficis de la unió d’ambdues entitats. Però el gran pal a la roda el pot posar el govern espanyol si veta la fusió, ja que això eliminaria totes les sinergies de l’operació i podria desmotivar els accionistes del Sabadell per acceptar l’opa. El veto, no obstant, seria posterior a l’opa, però un missatge clar i insistent del govern de Pedro Sánchez, com el que està fent les últimes setmanes, podria ser dissuasiu.

La prima del BBVA, cada dia més petita

Pel que fa al preu de l’oferta, la prima del 30% respecte al preu previ a l’anunci d’oferta s’ha reduït molt. És habitual que ho faci, ja que l’empresa opada acostuma a pujar després de l’opa i el seu preu s’apropa al de l’oferta, però en aquest cas, com que es tracta d’un intercanvi d’accions –el BBVA paga amb una acció seva per cada 4,83 del Sabadell–, la caiguda del banc basc a borsa també ha tret atractiu a l’oferta.

Des de l’anunci d’oferta del BBVA, les accions de l’entitat que presideix Carlos Torres han caigut més d’un 8%, mentre que les del banc català han pujat més d’un 10%. Aquestes evolucions han reduït la prima real als accionistes del Sabadell a menys de la meitat. Tots dos bancs junts valien aquest divendres uns 68.000 milions, un 6% menys que abans de l’opa.