L'empresa aragonesa d'energies renovables Grup Forestalia projecta una quarta línia de Molt Alta Tensió (MAT) de 220 kv que portaria les energies renovables de l'Aragó a Barcelona. El Butlletí Oficial de l'Estat (B.O.E) va publicar el passat 18 de desembre el sotmetiment a informació pública de la sol·licitud d'autorització administrativa prèvia i declaració d'impacte ambiental presentat per l'empresa, tal com va publicar al seu blog el consultor i exgerent d'EolicCat Jaume Morron. El projecte de Forestalia inclou també els 6 parcs eòlics amb una potència total de 86 MW sumant-los tots i els 11 parcs fotovoltaics (la proposta dels quals s'ha publicat aquest dimecres també al B.O.E) amb un total de 279,94 MW de potència que nodririen de llum a Catalunya amb punt d'arribada a l'Espluga de Francolí. 

Davant la gran carència d'energies renovables a Catalunya (que només genera un 14% de la seva llum amb renovables), Forestalia pretén exportar-hi part del seu excedent (366 MW en aquest cas) mentre continua fent parcs de renovables en un context legal, el de l'Aragó, que facilita la ràpida autorització i posada en marxa. Aquesta línia aniria des de la comarca del Baix Cinca, a la província d'Osca, fins a l'Espluga de Francolí, més de 80 quilòmetres que passarien per la província de Lleida abans d'arribar a Tarragona. 

Una de les alternatives, més cara, seria soterrada en el tram català i costaria 277 milions d'euros. Aquesta alternativa tindria un primer tram soterrat de 14 quilòmetres des de la subestació elèctrica de Cabañera, prop de Fraga, fins a Saidí. I d'allà sortiria una línia soterrada que travessaria Alcarràs, Lleida, Albatàrrec Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, Juneda, les Borges Blanques, l'Albi, Vinaixa, Tarrés, Vimbodí i Poblet fins a l'Espluga de Francolí. 

L'altra alternativa és una línia aèria de 84,635 km que travessaria els termes municipals de Velilla de Cinca, Fraga, Soses, Torres de Segre, Alcarrás, Lleida, Albatàrrec, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, Juneda, les Borges Blanques, Puiggròs, Arbeca, els Omellons, l'Espluga Calba, Fulleda i Torregrosa, fins a l'Espluga de Francolí. Aquesta opció costaria 162 milions d'euros. 

En un primer moment, Forestalia va descartar aquesta quarta línia i es va centrar en les tres que ja tenen declaració d'impacte ambiental positiva i que han de creuar Catalunya entre Baix Cinca i Pierola (97 kms), Valmuel i Begues (272 kms) i Laluenga i Isona (180 kms). Aquest dos últims, però, han rebut informes desfavorables del Govern que Madrid considera vinculant i poden no tirar endavant, segons va explicar la consellera de Territori Sílvia Paneque en entrevista amb La Vanguardia. 

Els alcaldes dels municipis per on passa i diverses plataformes veïnals s'han oposat a aquesta línia d'alta tensió pel seu impacte paisatgístic i ambiental i fins tot el govern espanyol reconeix que li costa veure el sentit i que en té més fer els parcs energètics a prop dels llocs on s'ha de consumir l'energia. 

Però Catalunya mira de sortir d'un estancament en l'evolució de renovables que fa que només produeixi un 14% de la llum amb fonts netes (quatre vegades menys que la resta d'Espanya) i que depengui altament de l'energia nuclear. La lentitud i dificultats burocràtiques per tirar endavant els projectes, així com l'oposició del territori, ha dificultat la instal·lació de parcs fotovoltaics i eòlics a Catalunya, que per aquest motiu ha augmentat la seva dependència energètica: l'any 2023 va importar el 14% de la producció, el doble que l'any anterior. 

Durant el passat 2024, el nou Govern de Salvador Illa va anunciar mesures per reduir els temps i agilitzar els tràmits burocràtics per fer renovables, però a finals de 2024 encara no havien impactat les mesures: s'hi han instal·lat 79 MW. A partir de 2025, quan comencin a desplegar-se les mesures i a incrementar-se els projectes, s'hauria de veure un increment de renovables dins del territori, de forma que milloraria la sobirania energètica, la descarbonització i la competitivitat industrial.