L'empresa tecnològica Fractus, especialitzada en el desenvolupament d'antenes fractals multibanda que tenen diverses utilitats en telefonia mòbil i comunicació per microones, ha posat el focus de la seva expansió en la utilitat de les antenes fractals per a la connexió digital d'objectes quotidians amb internet, l'Internet de les Coses (IoT, per les sigles en anglès). Això no vol dir que deixi de ser la companyia més avançada tecnològicament en antenes fractals per als principals fabricants de mòbils i operadors de telecomunicacions, però sí que li permet assegurar-se el creixement per mitjà d'aquestes noves àrees de negoci, ja que les dues anteriors són mercats molt madurs, en què Fractus té una posició de domini mundial. El cofundador i conseller delegat de Fractus, Rubén Bonet, considera que les sortides que els hi ofereixen nous camps de connexió per als usos derivats de l'Internet de les Coses els permetrà doblar d'aquí a 2030 la facturació de 200 milions d'euros en concepte de royalties que porten acumulada des de 2009, quan van decidir passar de ser desenvolupadors i fabricants d'antenes per centrar-se només en el desenvolupament i transformar-se en una llicenciadora d'abast internacional. Per aconseguir aquesta xifra de 400 milions, la companyia preveu que l'actual facturació anual mitjana de 17,6 milions passi a ser d'uns 28 milions anuals, d'aquí a 2030.

“La nostra facturació és volàtil en funció del nombre de contractes i les condicions corresponents que tenim vigents cada any”, per tant, “és difícil fer prediccions”, admet Bonet, però apunta al fet que el ventall d’aplicacions que s’obren al voltant de l’IoT “és tan gran i divers que cada vegada hi haurà més dispositius per a la vida quotidiana que necessitaran connectivitat”. “Ben segur que, si tot va bé, podrem doblar el negoci que ja hem generat fins ara”, apunta, “perquè al món hi ha nou bilions de dispositius connectats”. Per aconseguir-ho, el primer que han fet és apostar pel sector dels fabricants de les alarmes, però també veuen negoci en els dispositius mèdics per controlar en remot l’estat dels pacients o els aparells per monitorar la geolocalització de flotes de repartiment de mercaderies. Seran altres àrees on Fractus veu opcions de fer-se imprescindible. De moment, el que ha fet ha estat descobrir i denunciar a aquells fabricants d’alarmes que feien servir la seva tecnologia sense un contracte de llicència. Es tracta de les nord-americanes ADT -líder del mercat americà- i Vivint -propietat d’NRG Energy-. Mentrestant, han obert converses amb 50 empreses més que també “sabem que fan servir la nostra tecnologia sense pagar una llicència”, quan Fractus si una cosa té és 40 famílies d’antenes fractals protegides per 120 patents mundials.

L’estratègia de “demandant” va ser amb la qual, el 2009, Fractus va sortir d’un atzucac empresarial que la portava a la desaparició. Va demandar a deu dels principals fabricants de mòbils per fer ús, sense permís, de les patents. "Ens la jugàvem, però no teníem alternativa", indica l’enginyer Rubén Bonet, fent un repàs de la trajectòria de la companyia, una spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya, que va crear el 1999 juntament amb l’investigador Carlos Puente. Després d’una progressió ascendent com a fabricants d’antenes, amb dues fàbriques -una a Corea del Sud i una altra a la Xina-, el 2006 els fabricants de telefonia mòbil van decidir produir les antenes i “les vendes ens van caure un 80%”. “Fabricaven amb la nostra tecnologia i podien prescindir de nosaltres”, explica. Va ser llavors quan, després d’una operació fallida per trobar un soci inversor, van arribar a acords extrajudicials amb nou fabricants i es van tancar els acords de llicència. Només Samsung va decidir anar a judici, i va perdre: va haver d'indemnitzar la firma catalana amb 23 milions de dòlars. Dissortadament, l’experiència es va repetir el 2018, quan van plantar cara a les operadores de telefonia -les companyies que controlaven les torres de telecomunicacions als EUA- Verizon, ATT, T-Mobile i Sprint, que “van pactar”. “El nostre objectiu no és demandar empreses”, argumenta Bonet per explicar que “la nostra actuació és en defensa d’aquelles companyies que sí que paguen per l’ús de la tecnologia; és un tema de protecció de la competència”.

Actualment, Fractus té una estructura molt delimitada. Treballen quinze persones a la seu corporativa i d’innovació de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), i 35 més en altres llocs del món, que recolzen la tasca investigadora. Reinverteixen pràcticament tots els guanys, uns 2 milions d’euros anuals, a nous desenvolupaments tecnològics que patenten arreu del món. En aquest sentit, Bonet es congratula de la iniciativa europea per tirar endavant la patent unitària europea concedida per l’Oficina Europea de Patents (EPO) que serà vàlida a tots els països de la UE que s’hagin adherit al nou sistema, que entrarà en vigor el pròxim 1 de juny. Val a dir que, de moment, Espanya ha decidit quedar-se'n al marge. Per a Bonet, serà “un avanç molt important per fomentar la innovació tecnològica a Europa”, un fet important si es té en compte que als Estats Units la patent unitària és vigent per a tots els estats des dels anys 80 del segle passat. "I una oportunitat perduda per a Espanya", sentència.