Francesc Rubiralta Rubió, que va ser president i conseller delegat de Celsa fins que va passar a mans dels fons creditors, ha liquidat la societat Bosian Time, que el 2006 va precipitar el cisma familiar que va conduir a la escissió del grup empresarial.

Segons les anotacions del butlletí del Registre Mercantil, Bosian Time, de la qual Rubiralta Rubió n’era l’administrador únic, s’ha liquidat i extingit. I segons els seus últims comptes consultables, corresponents a l’any 2021, encara va generar un benefici de més de 417.000 euros en aquell exercici, que contrasten amb les pèrdues de prop de 63.000 euros de l’any anterior. Però aquesta societat no és rellevant pels moviments econòmics, sinó pel fet que va ser la gota que va fer vessar el got de la discòrdia entre les dues branques familiars propietàries de Celsa fa prop de 20 anys.

Francesc Rubiralta Rubió va constituir el 2006 la societat Bosian Time per comprar l’empresa finesa de productes d’acer per a la construcció Fundia, pertanyent al grup Rataruuki, per 123 milions d’euros. Segons les hemeroteques, va portar a terme aquesta operació malgrat que l’altra branca familiar, els Rubiralta Giralt (encara liderats pel pare, Josep Maria Rubiralta Vilaseca), s’hi oposaven per l’elevat endeutament de Celsa. Aquell mateix any van consumar la separació.

En la dècada dels seixanta, els germans manresans Francesc (1939-2010) i Josep Maria Rubiralta Vilaseca (1942-2012) van fundar la siderúrgia Celsa i la proveïdora de material sanitari Izasa (en l’actualitat, Werfen). Però les diferències entre els membres de la segona generació –els quatre germans Rubiralta Rubió, fills de Francesc; i els quatre germans Rubiralta Giralt, fills de Josep Maria– van conduir a l’escissió precisament després de l’operació de Bosian Time amb la finesa Fundia. Els Rubiralta Rubió es van quedar amb Celsa, en un moment en que era la joia de la corona familiar, i els Rubiralta Giralt amb Werfen i una compensació econòmica abonada pels primers.

La història d'aquests cosins és coneguda. Gràcies a Werfen –amb una facturació de més 2.100 milions d’euros i uns beneficis de 169 milions el 2023–, els Rubiralta Giralt han escalat posicions en els rànquings de grans fortunes. En l’últim del diari El Mundo, 'Ricos 2025', apareixen en novena posició de l’Estat i tercera de Catalunya, només superats pels Daurella (Coca-Coca Europacific Partners) i els Puig (Puig Brands), mentre que la branca Rubiralta Rubió ja va desaparèixer d’aquesta llista fa cinc anys.

Aquesta última branca familiar va ser la primera accionista de Celsa fins desembre de 2023 quan, arran d’una sentència judicial, una vintena de fons creditors en van agafar el control. Francesc Rubiralta Rubió va ser rellevat pel tàndem format per Rafael Villaseca –antic directiu del grup siderúrgic– i Jordi Cazorla, nomenats pels fons creditors.

A final de l’any passat, la nova Celsa, ara rebatejada amb el nom de Celsa Steel, va vendre les filials al Regne Unit, Dinamarca, Suècia, Noruega i Finlàndia, inclosa Fundia, que va ser l’espoleta del trencament familiar dels Rubiralta. Seven Global Investment en va pagar uns 600 milions d’euros per la filial britànica i la dels països nòrdics. Els sindicats sempre s’hi van oposar.

Celsa Steel va decidir l'any passat portar als tribunals Francesc Rubiralta. Segons va avançar El Economista, el Jutjat Mercantil número 5 de Barcelona ha programat una vista pel 16 de juny vinent. En la demanda li reclamen 539 milions d’euros pels préstecs concedits.