La gran multinacional de menjar ràpid McDonald's ha sortit per primera vegada dels Estats Units per celebrar una de les seves convencions bianuals per aterrar a Barcelona, on al voltant de 14.000 persones assistiran aquests dies a les conferències dels directius i a la trobada entre proveïdors, empleats i franquiciats. Aquests últims, lligalls per un contracte de 20 anys a un elevat pagament de rendes i royalties, reconeixen la duresa de les condicions, però ho accepten a la calor que els dona la força d'una marca mundial. "Si està pactat, no és car", resumia un franquiciat brasiler a la sortida del recinte de la Fira Gran Via a les quatre de la tarda.

En una conferència a la qual els mitjans no tenen accés, el CEO de l'empresa, Chris Kempczinski, "va parlar de la força de la marca i dels fans", segons va explicar un franquiciat espanyol a ON ECONOMIA. D'altres reconeixien que no havien pogut accedir a la sala perquè estava plena des de minuts abans de començar la xerrada. En general, la norma dels franquiciats és no parlar amb la premsa ni tan sols de manera anònima. "Tenim un contracte de confidencialitat", explicava un propietari de 5 franquícies al nord d'Espanya. "Saps que no puc parlar amb la premsa", resumia un empleat britànic. "No m'interessa", remataven la majoria a pas ràpid en ser interpel·lats.

Pocs dies abans de la convenció, el bufet d'advocats Cremades-Calvo Sotelo relatava a ON ECONOMIA la seva intenció de posar una querella criminal per estafa a la multinacional de l'hamburguesa i els dos arcs. La imposició de pagar a un operador logístic que distribueix tot el material de McDonalds, amb el sobrecost que això genera, i l'obligació de pagar les promocions a través d'una cooperativa que envia parteix de la recaptació a la publicitat mundial de la marca, va indignar un franquiciat rebel, que va perdre la seva primera batalla judicial, i ha despertat altres franquiciats i exfranquiciats que planegen afegir-se a aquesta querella.

Al teló de fons de la demanda contra una presumpta il·legalitat es troba un model de negoci molt costós, que és bastant similar en tots els països on opera. El 95% dels negocis de McDonald's són franquícies i l'empresa reconeix que fa més negoci amb els béns que lloga que amb les hamburgueses.

Per obrir una franquícia, un emprenedor ha d'aportar d'inici 950.000 euros, dels quals un terç ha de ser inversió pròpia sense finançament, i assumir un pagament de 45.000 euros pels drets de la marca. Se li hi sumarà una renda que inclou tots els serveis de la marca i que es calcula en funció de les vendes (el percentatge és variable), un 5% de les vendes netes en royalties i un 4% més de les vendes destinats a la publicitat de la marca. A més dels requisits econòmics, es realitzen entrevistes personals i un període de formació, així com, en general, t'obliguen a tenir dedicació exclusiva a la marca.

"És un preu una mica alt"

Són unes condicions massa dures? "És un preu una mica massa alt", reconeixia un franquiciat francès que alleugeria el pas per no aprofundir en les crítiques. "D'això no parlaré", concloïen fins a tres franquiciats espanyols. "Jo no tinc cap queixa. Només has de veure la gent que entra i surt: els veus feliços o els veus tristos? Jo els veig somriure", resumia un altre franquiciat espanyol.

"No és que el negoci em vagi molt bé i estigui supercontent, però tampoc no em posaré a queixar-me sobre les condicions, perquè ja les coneixia quan les vaig firmar. El que faré és insistir i invertir més perquè el negoci creixi", defensava un franquiciat britànic, en la mateixa línia que el brasiler que assegurava que el model de negoci no pot ser dur si està "pactat".

Un franquiciat alemany era, de tots els que van accedir a parlar, el més elogiós amb el model. "És un sistema estricte, però fa 30 anys que hi soc, la meitat de la meva vida, i sempre m'han tractat bé i és just. I el negoci em funciona", resumia l'home, propietari de 13 franquícies al país.

Dua Lipa i The Killers per tancar

Les banderes i el color de l'uniforme distingien per països els assistents com si fossin equips olímpics i el color de la cinta de l'acreditació diferenciava els assistents entre treballadors de franquícies, propietaris d'aquestes, empleats i proveïdors. "Per a nosaltres és una alegria formar part d'una gran marca mundial", deia el treballador d'una franquícia francesa. "Vinc, sobretot, a aprendre", afegia un nord-americà.

Els proveïdors explicaven que pagaven 1.500 euros per l'entrada i que per un estand se'n podien arribar a pagar 20.000. "Les condicions de McDonald's per comprar-nos el producte són les adequades", explicava Adrián Alvarado, gerent de venda a Llatinoamèrica de Tyson Foods, cinquena empresa alimentària més important del món que ven hamburgueses de pollastre a la gran marca. "Només hem fet tres clients en un dia, hi havia molt pocs espanyols, n'esperàvem més!", lamentava un proveïdor dedicat al tractament de residus.

La primera jornada de les quatre que se celebraran a Barcelona ha finalitzat a les quatre de la tarda davant d'una llarguíssima cua per agafar taxis i amb diversos autobusos a les portes del recinte per portar els assistents als seus hotels al voltant de la ciutat. L'experiència de Barcelona seguirà més enllà de les convencions per als treballadors de McDonald's i culminarà, informa El País, amb un concert privat de Dua Lipa i The Killers en el Palau Sant Jordi.