Josep Ferrer Sala, l’artífex de la internacionalització de Freixenet, de convertir aquesta marca de cava en la més venuda, va morir aquest 6 de novembre a l’edat de 99 anys. Era l’últim representant de la segona generació de la família fundadora que quedava en vida i, a diferència d’altres branques familiars, continuava com a accionista de Freixenet. Ni ell ni el seu nebot José Luis Bonet Ferrer, amb el qual compartia la presidència d’honor, no es van vendre les participacions empresarials a l’alemanya Henkell, la seva sòcia des de fa sis anys.
Era fill de Pere Ferrer Bosch (1886-1936), un cabaler (com s’anomenen a pagès els germans que no són hereus) de la masia la Freixeneda, de Mediona, que per aquest motiu l’anomenaven “el Freixenet”; i de Dolors Sala Vivé (1889-1978), la pubilla (hereva i, en aquest cas, filla única) de Can Sala, de Sant Sadurní d’Anoia. Tots dos venien de famílies que es dedicaven al negoci del vi i, un cop casats, es van encarar a la producció d’escumosos, seguint el mateix mètode que a la Champagne francesa. El 1914 van traure el primer cava amb la marca Freixenet.
El 1927 van estrenar unes noves caves a Sant Sadurní i, el 1929, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona, va aparèixer el “Nen Freixenet”, que amb una ampolla de cava sota el braç es va convertir en la imatge de la marca. Des dels inicis van apostar per la publicitat. Però, amb l’esclat de la Guerra Civil, es va col·lectivitzar l’empresa i escamots incontrolats van assassinar, l’agost de 1936, Pere Ferrer Bosch i el seu fill gran, Joan Ferrer Sala, que tenia 23 anys. Aquests fets van ser traumàtics per a la família. En el comunicat que va difondre Freixenet aquest dimecres per anunciar la defunció de Josep Ferrer Sala es recordava la tràgica mort del pare i del germà gran, i el fet que la mare i les filles es van fer càrrec de l’empresa un cop acabada la guerra perquè ell, el més petit, amb 14 anys, encara estudiava.
Els fundadors de Freixenet van tenir sis fills, que son la segona generació: Joan (1912-1936), Pilar (1918-2016), Carmen (1919-2016), Dolors (1921-2013), Francesc (1924-1925) i Josep (1925-2024). En la postguerra, Dolors Sala i la seva filla Pilar (mare de Josep Lluís Bonet Ferrer) es van posar al capdavant de l’empresa, després s’hi van afegir les altres dues germanes i, més endavant, els esposos de les dues primeres. La tercera filla, Dolors ‘Lola’ Ferrer Sala, no es va casar i va morir sense descendència, però va contribuir decididament a que la família estigués unida i sempre va fer costat al seu germà Josep, que va ser director general, des de 1959, i president, des de 1974 fins al 1999, quan va passar a ser-ho honorífic.
Fins 2013, Josep Ferrar va tenir el control accionarial de Freixenet perquè al seu 35% sumava el 21% de la seva germana Lola, però, a la mort d’aquesta, es va repartir la seva participació entre els tres germans. I aquí van començar les tensions familiars, agreujades pels mals resultats econòmics de 2015. Alguns membres de la família van plantejar la venda de les seves participacions. En aquell moment, el capital se’l repartien tres branques familiars: els Ferrer Noguer (amb el 42%, liderats per Josep i els seus quatre fills), els Bonet Ferrer (amb el 29%, quatre fills de Pilar) i els Hevia Ferrer (amb el 29%, quatre fills de Carmen).
Enrique Hevia Ferrer, que havia estat director financer, va liderar l’operació de venda, a la qual es van sumar tres dels quatre germans Bonet Ferrer, però no José Luis, que va rellevar el seu oncle Josep en la presidència de la companyia entre 1999 i 2019. Dels 12 membres de la tercera generació, cinc es van quedar a Freixenet i set van decidir vendre. L’alemanya Henkell portava anys esperant aquesta oportunitat per entrar en el capital. Finalment, el març de 2018, Henkell va adquirir les participacions dels Hevia Ferrer i de tres germans Bonet Ferrer amb el que van aconseguir el 50,7% de Freixenet. Amb posterioritat, mitjançant una ampliació de capital, Josep Ferrer i José Luis Bonet van arribar al 50% amb l’acord dels socis alemanys, que controlaven l’altra 50%. Aquesta correlació s’ha mantingut fins l’actualitat.
Totes les branques familiars s’han mantingut en el negoci del vi, tant les que van marxar de Freixenet com les que s’hi van mantenir. Totes eren sòcies de l’antiga Celtiberia, un grup de cellers que va quedar fora de la venda de Freixenet a Henkell i que, després d’aquesta operació, es va trossejar entre les diferents branques. Així, els Bonet es van quedar Castelo de Medina (de la denominació d’origen Rueda); els Ferrer Noguer, de Vins Font (Penedès); i els Hevia, de Cavas Marevia (de Requena, al País Valencià).
Durant dècades, Josep Ferrer va estar al capdavant de Freixenet fins que, el 1999, es va jubilar i va cedir la presidència a José Luis Bonet si bé sempre ha continuat vinculat a la companyia. Amb ell, Freixenet es va expandir pel món –tenen cellers a França, Califòrnia, Mèxic, Argentina i Austràlia–, es van situar com el cava més venut i també el més conegut, gràcies en part a les campanyes publicitàries per televisió de les cèlebres “bombolles” amb els famosos del moment.
Fonts properes a la família apunten a ON ECONOMIA que Josep residia a Barcelona, des que es va casar el 1956 amb Glòria Noguer Llerandi, de 93 anys en l’actualitat, però que el seu lloc de feina sempre va estar a Sant Sadurní d’Anoia, on encara hi anava sovint. Van tenir quatre fills –Dolors, Pere, Mercè i Josep Maria Ferrer Noguer–, 15 néts i 3 besnéts.
Un dels fills, Pere Ferrer Noguer (en la fotografia superior, al costat del pare), ocupa la vicepresidència de Freixenet i exerceix de CEO juntament amb l’alemany Andreas Brokemper.
President de la Cambra d'Espanya
Una altra figura clau en la història de Freixenet és José Luis Bonet Ferrer, de 83 anys, que ara exerceix la presidència honorífica en solitari després de la mort del seu oncle. Va ser director comercial i president del grup (1999-2019). També va presidir el consell d’administració de Fira de Barcelona (2004-2018), el saló Alimentària, el Foro de Marcas Renombradas Españolas i, des de 2014, està al capdavant de la Cambra de Comerç d’Espanya. I va ser professor d’Economia Política i Hisenda Pública de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona durant 28 anys.
Sempre ha estat molt vinculat a Santander. Aquesta és la ciutat on es va refugiar la seva mare i les tietes durant la Guerra Civil, on va néixer el seu pare, José Luis Bonet Ruiz, i on va conèixer la seva esposa, Pilar Pastor Nieto. Amb ella han estat pares de 12 fills.
Ha mantingut una actitud bel·ligerant contra l’independentisme. Abans del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, va declarar públicament que “les empreses no es creuen la independència” i que un Estat català “seria un desastre”. Sempre ha donat suport a l’Estat espanyol, fins i tot en l’aplicació de l’article 155 pel qual es va suspendre el Govern de la Generalitat. També va declarar que havia entrat en vigor massa tard.
Del seu oncle Josep, José Luis Bonet ha dit que va ser un “destacat empresari català i espanyol que, com a capdavanter de l’epopeia de Freixenet, va assolir el liderat del sector dels vins escumosos en el món del cava a partir de les seves grans dots personals, molt treball, bons elaboradors i certa sort”.
I la tercera branca és la dels germans Enrique, Agustina, Montserrat i Carmen Hevia Ferrer. A finals de 2019, les tres dones van comprar la participació del seu germà Enrique, així com la dels seus cosins Bonet Ferrer, per convertir-se en les propietàries de Cavas Marevia, amb seu a Requena (Plana d’Utiel), el primer productor valencià de cava, o dit d’una manera, el primer productor de cava de fora Catalunya. El 2022, l’últim exercici del qual es poden consultor els comptes, va superar els 20 milions d’euros de facturació, un 18,9% més que en l'any anterior, amb uns beneficis de 2,39 milions. Enrique Hevia es dedica a activitats immobiliàries, però no totes li han sortit bé: va liquidar la promotora d’una urbanització amb camp de golf a Escalona (Toledo) en la qual participava amb membres de les famílies Riera Marsà i Espona (expropietaris de Pastas Gallo).
Josep Ferrer Sala va escriure fa uns anys una crònica familiar que es remuntava al seu besavi Francesc Sala Ferrés, nascut a la Segarra, però establert al Penedès, on el 1861 va fundar Casa Sala, una pròspera finca i negoci de vins on estan part dels l’origen de Freixenet. Francesc Sala va ser un dels fundadors del Centre Català de Sant Sadurní. A la necrològica, de 1891, es llegia “Català de cor, ha mort amb el convenciment que Catalunya, el seu país, era el primer país del món; i tenia l’esperança i la convicció que un dia seria el més gran, ric i poderós”. El seu fill, Joan Sala Tubella (l’avi de Josep Ferrer, segons recorda aquest en la crònica), va ser de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó i alcalde de Sant Sadurní d’Anoia en dues etapes (1914-1923 i 1930-1931).
Però la història de Freixenet comença amb la filla d’aquest, Dolors Sala, i el seu espòs, Pere Ferrer Bosch, “el Freixenet”. Van tenir sis fills, 12 néts (que és la tercera generació, entre els quals destaquen Pere Ferrer Noguer i José Luis Bonet) i uns 50 besnéts (la quarta generació, cap dels quals ocupa posicions de direcció a l’empresa).