La banca espanyola ha tancat més de 28.000 oficines des de la crisi financera de 2008. Només en la pandèmia (entre 2020 i 2022) unes 4.300 per l'avanç de la digitalització i les fusions de CaixaBank amb Bankia i d'Unicaja amb Liberbank. Encara que la xifra ha continuat augmentant aquest 2023. Amb tot, les entitats han reduït en un 61% la seva xarxa de sucursals, molt per sobre del 41% de la mitja europea. En total, al Vell Continent s'han tancat 77.000 en quinze anys. Malgrat això, els bancs espanyols tenen una ràtio de costos sobre ingressos encara alta, del 55%, davant la mitja europea del 42%, "el que indica que encara hi ha marge per millorar l'eficiència de la indústria" i continuar tancant oficines.
Així ho posa en relleu l'Observatori de la Digitalització Financera elaborat per Funcas i KPMG, on s'indica que actualment hi ha 37 sucursals bancàries per cada 100.000 adults a Espanya, davant les 21 per cada 100.000 habitants que hi ha de mitja a Europa. El que dona ales a les entitats espanyoles per continuar reduint la seva estructura de costos amb nous tancaments. "La desinversió en oficines continua situant-se com a palanca clau a la recerca d'eficiència, amb un ritme del 10% anual en els últims 5 anys."
A l'informe també es posa en relleu que les oficines que sobreviuen s'han reinventat cap a un nou model de sucursal, les denominades "flagship". La banca va tancant sucursals més petites en favor de la concentració en "flagship", que són grans espais en els quals es dona una atenció més especialitzada i es presten serveis alternatius com a espais de connexió wifi gratuïta, sales de treball o fins i tot, espais de restauració i cafeteria. En aquest sentit, CaixaBank ha engegat les seves oficines Stores, al Banc Santander, els seus Work Cafés i BBVA, els seus Blue Branch.
Els canvis en el comportament del client bancari també han impulsat els tancaments d'oficines, expliquen. Ara els clients depenen més de la tecnologia i prefereixen utilitzar-la com a canal de contacte amb els seus bancs, encara que continuen demandant el servei físic per a operacions de més importància. Per exemple, acudeixen a l'oficina per demanar una hipoteca, però fan transferències des de l'app. I en aquest context, la digitalització de la banca espanyola assoleix el 70% de la població, per sobre de molts dels seus comparables europeus. L'aparició de fintechs i la pandèmia de covid-19 "han estat claus en aquesta acceleració".
Funcas i KPMG recorden al seu informe que el sector bancari ja estava submergit en un procés avançat de digitalització abans de la pandèmia, però l'arribada de la Covid-19 va accelerar aquesta tendència de forma significativa. Principalment, perquè ha portat molts consumidors a modificar els seus hàbits de consum, demandant serveis més flexibles i personalitzats. I en resposta a aquestes necessitats, les entitats financeres han accelerat el desenvolupament de solucions tecnològiques per oferir serveis que s'ajustin a les noves demandes del mercat. Per això vaticinen que en els pròxims 5 anys es podrà aconseguir un percentatge proper al 85% de digitalització, és a dir, que el nombre de clients bancaris que utilitzen els canals digitals creixerà en 6 milions més.
La banca nativa digital ja té el 30% de quota
Així mateix, l'informe revela que els bancs 100% digitals (com Openbank, Imagin, Evo Banco, ING, N26 o Revolut) han aconseguit una quota de mercat del 30%, després de créixer més d'un 60% en tot just 3 anys, des de l'inici de la crisi sanitària. Sobre això s'explica que l'impacte de la pandèmia ha dut a terme l'adopció de nous hàbits de consum i formes de pagament, moltes de les quals s'han instaurat definitivament en la societat. Els canvis més significatius han estat, l'ús més gran de les aplicacions mòbils dels bancs, la utilització de les carteres digitals (e-wallets), els codis QR, el pagament contactless o un ús més gran del comerç electrònic.
Així, des de 2019 i fins a 2022 s'ha pogut observar un increment del 7% en el nombre de transaccions de compres online a Espanya, en detriment de les compres en comerços físics (que cauen un 7%). El mateix succeeix en l'import destinat a les compres online, que, si bé augmenta en menor quantitat, representa ja gairebé el 25% del de les transaccions.
Aquest augment de l'ús del comerç online s'ha vist acompanyat, a més, d'un canvi en els hàbits de pagament. Malgrat que l'ús de l'efectiu continua estant fortament arrelat culturalment a Espanya, amb una ràtio d'utilització que segueix molt per sobre dels seus comparables europeus i fins i tot mundials, i sent el mitjà de pagament més utilitzat, ha disminuït el seu ús tant en el pagament en comerços físics com entre particulars. En conseqüència, ha derivat en un augment de l'ús de la targeta i les transferències, així com del telèfon mòbil com a mitjà de pagament.
Sobretot hi ha un menor ús de l'efectiu entre els menors de 40 anys, destacant l'ús de la targeta en el grup comprès entre els 25-39 anys, així com l'ús del mòbil entre els menors de 24 anys, mentre que entre els majors de 55 anys continua predominant fortament l'ús de l'efectiu en comparació amb les noves generacions. "Això és indicatiu del canvi de paradigma, on la societat és transicionant a una de molt més digital, a la qual els bancs han d'adaptar-se", apunten.