A qui li agradin els croissants, segurament n’haurà menjat d’Europastry sense que en sigui conscient. Aquesta empresa catalana és la principal proveïdora de masses de pa i brioixeria congelades destinades a fleques, supermercats i cadenes de restauració no només d’Espanya sinó d’Europa. Després d’anys de creixement imparable, el seu president, Jordi Gallés Gabarró, de 51 anys, prepara la sortida a borsa si bé la seva família a continuarà sent l’accionista majoritari d’aquest gegant de la panificació.
Jordi Gallés pertany a la quarta generació d’una família de flequers originaris de Castellterçol (Moianès) però va ser el seu pare, Pere Gallés Payàs (1931-2010), qui va fundar Europastry el 1987 i va donar una dimensió industrial al negoci familiar gràcies a les masses congelades. Això sí, el seu fill s’ha encarregat d’expandir-lo i internacionalitzar-lo.
En la fotografia superior, Jordi Gallés apareix amb bata de flequer, un ofici que coneix a la perfecció perquè l’ha après des de baix. Es va formar en un obrador francès abans de tornar a l’empresa familiar, en la qual va anar ascendint: controller, cap d’una de les fàbriques del grup –la d’Azuqueca de Henares (Madrid)–, director d’operacions, de màrqueting, director general i, des de 2010, president executiu.
El principal accionista d’Europastry, amb el 76,27% del capital, són les societats que formen el family office on hi ha la mare, Glòria Gabarró Ciurana, i els seus tres fills: Jordi, Anna i Eva Gallés Gabarró. Aquests tres germans estan al consell d’administració d’Europastry, en representació de la propietat, si bé Anna i Eva no tenen responsabilitats directives a l’empresa, segons precisen fonts de la companyia.
El gegant de les masses congelades
Des de 2017, Europastry creix a doble dígit, fins al punt que en sis anys ha doblat la facturació fins situar-la més enllà dels 1.000 milions d’euros. Només va retrocedir el 2020, l’any més dur de la pandèmia, precisament per la seva exposició a la restauració. Però va sortir disparada d’aquesta crisi: el 2021 va facturar 845 milions d’euros, un 23% més, i el 2022 va arribar als 1.121 milions, un 32,6% més. Els beneficis van ser de 74 milions i l’ebitda, de 155 milions. Encara no han presentat els comptes de 2023.
Europastry es prepara per cotitzar a borsa abans de l’estiu. Amb anterioritat, fins a tres vegades va estar a punt de fer el salt al parquet: el 1998, quan es van arronsar per la crisi financera asiàtica que va repercutir als mercats europeus; el 2007, perquè s’albirava l'esclat de la bombolla immobiliària; i el 2019, per considerar que no despertava l'interès esperat per part dels inversors. Tot apunta que, per fi, aquest quart intent serà el definitiu.
El 2021 van refinançar un deute de prop de 800 milions d’euros. Part de l’import es va destinar a la compra d’empreses. Jordi Morral Hospital és el conseller delegat i també soci, amb un 3% del capital.
Segons va avançar Cinco Días, el pla de sortida a borsa té dos objectius: col·locar en el mercat la participació del 20% que està en mans del fons MCH, mitjançant una Oferta Pública de Venda (OPV), i una ampliació de capital per apuntalar el creixement, a través d’una Oferta Pública de Subscripció (OPS). En tot cas, sortirà a borsa entre el 25% del capital, que és el mínim que exigeix la llei, i el 49% perquè la família Gallés (actualment amb el 76,27%) pensa mantenir el control accionarial i del rumb estratègic, segons precisen les fonts consultades.
En el passat, pel capital d’Europastry han passat altres fons d’inversió i family office com Agrolimen, Vall Companys o Banc Sabadell que van aconseguir fer caixa gràcies a aquest fabricant de masses de panificació. El fons madrileny MCH, comandat per José María Muñoz Domínguez, va entrar a Europastry el 2011 i obtindrà substanciosos plusvàlues pel seu 21%. MCH participa en diverses empreses del sector sanitari –Noucor, Atrys Health, Farmalider, Avanta...–, però també en l’alimentari –com l’elaborador de truites Palacios–, el grup de discoteques Pacha o l’operador per aprendre anglès Vaughan, però en cap han estat tants anys com a Europastry.
Jordi Gallés ha creat un gegant a base de compres d’empreses del sector –des de 2017, la valenciana Sualba, la gallega Ingapan, la nord-americana Wenner Bread... fins arribar a l’alemanya DeWiBack, en una operació tancada aquest mateix març– però sobretot ampliant la seva base de clients al mercat ibèric.
A Espanya, són proveïdors de grans cadenes de fleques i bars, fins i tot de Manolo Bakes, que serveix els coneguts Manolitos, els petits croissants que identifiquen aquesta marca, segons va informar el diario.es. A preguntes d’ON ECONOMIA, des d’Europastry s’indica que no poden revelar qui són els seus clients per motius de confidencialitat.
Europastry es va centrar en el croissant ovalat, sense banyes, perquè s’adapten millor als processos industrials i mantenen una textura uniforme. Però, des de fa anys, també produeixen els croissants tradicionals, amb les característiques banyes, tot i que, per volum, s’imposen clarament els primers.
Apunt històric
Tot i que la història d’aquesta nissaga de flequers comença a Castellterçol quatre generacions enrere, la dels industrials arranca amb Pere Gallés quan, el 1974, compra la panificadora Marcosa de Sant Boi de Llobregat. Des de principis dels seianta tenia una fleca a Badalona. El 1984, després d’un viatge a França per conèixer els secrets del “pa ultracongelat en massa”, desenvolupa el que es coneixerà per “pa precuit”, que només necessita una segona i breu cocció abans que se serveixi al consumidor final. Una nova planta a Sant Joan Despí va produir el primer “pa precuit” amb la marca Fripan. I el 1987 neix Europastry, inicialment com a obrador central de brioixeria per a El Molí Vell, la cadena de fleques de Barcelona de la seva propietat.
El 1994 van inaugurar la fàbrica d’Azuqueca de Henares (Madrid) des de la qual van distribuir les masses congelades pel centre i sud de la península. Després van venir les noves plantes de Rubí (al Vallès Occidental, el 1999), Vallmoll (Alt Camp, al 2001)... Laurens (Carolina del Sud) o Oldenzaal (Païssos Baixos),fins arribar a les actuals 26 centres de producció a tot el món. Al tancament del 2022, comptaven amb 5.700 treballadors. En aquell exercici van comercialitzar prop de 362.000 tones en 80 països. Des de fa quatre anys impulsen la transformació de la indústria del pa amb la utilització del que anomenen "blat responsable" i energia renovable.