El grup Gallo va entrar fa dos anys a la producció de brou envasat per tal de "revolucionar el mercat", un projecte que busca la complicitat de la marca blanca. El fabricant insta a elevar el valor nutricional del producte i, sense cap objecció, revela la seva recepta a la competència: més pollastre i fomentar l'economia circular amb el reaprofitament perquè el procés sigui rendible.

"Els brous Gallo garanteixen un 33% de pollastre en el seu contingut, sense aromes afegides, quan moltes marques aporten únicament un 3% a l'elaboració del producte," delata Fernando Fernández, president executiu de grup Gallo, en declaracions a ON ECONOMIA. Això quan "l'òptim seria que la quantitat mínima de pollastre fos el 19% de tots els ingredients frescos que asseguren un sabor autèntic, com el brou fet a casa," manifesta el directiu. Tanmateix, un 57% dels brous de pollastre al mercat contenen un màxim d'un 2% de pollastre, i alguns fins i tot menys de l'1%, substituint ingredients naturals per aromes i extractes.

La fórmula de Gallo consisteix a rendibilitzar el procés de fabricació amb un projecte d'economia circular que permet reaprofitar els ingredients de l'elaboració del brou, mitjançant la seva reutilització en empreses dedicades a l'alimentació per a animals. S'ha realitzat un esforç en R+D, explica el president executiu, que "ens fa més competitius" en un mercat que té el 50% del volum en mans de la marca blanca. A més, l'envàs és un tetra bric totalment reciclable, amb un 87% del material d'origen vegetal i que té un tap de canya de sucre i no de plàstic.

Per a la marca Gallo, és important que la qualitat i el valor nutricional dels brous envasats es generalitzi, tenint en compte que aquest producte té una penetració del 62% a les llars espanyoles, perquè "molts consumidors encara perceben que el que troben al supermercat no es correspon al que ells poden cuinar a casa", admet Fernández.

En l'actualitat, Gallo compta amb una quota de mercat del 2,8% en el segment de brous envasats, encara que va assolir un 5,7% a començaments d'any gràcies a una campanya de promoció; "una cosa molt habitual en aquesta categoria de producte", segons Fernández. En comparació amb l'any anterior, la marca ha experimentat un creixement del 41% en vendes, "un 20% de les quals es concentra en un únic mes, desembre," destaca l'executiu. Amb aquesta tendència, Gallo aspira a assolir una quota del 15% en els cinc anys que venen. La categoria està controlada per la marca Gallina Blanca (del grup BGfoods), segons dades Nielsen, amb un 60% del mercat, i altres marques com Aneto i la més recent El Pavo (també de GBfoods) que va entrar en el segment de brous el 2022 amb envasos de plàstic sostenibles. A més, la marca Gallo té una quota de mercat propera al 28% en pasta seca, un 29% en salses i un 16% en farines.

La fàbrica del grup Gallo, a Granollers (Barcelona)
La fàbrica del grup Gallo, a Granollers (Barcelona)

Una aposta que va costar 15 milions

Fa dos anys que la marca Gallo va decidir entrar en el segment del brou envasat; una categoria de producte que complementa el seu negoci de pasta seca i fresca i de salses. Per a això, la companyia va diversificar i va racionalitzar la seva activitat, invertint 15 milions d'euros en el seu complex productiu de Granollers (Barcelona), dins d'una estratègia empresarial per fer més competitives les seves fàbriques mitjançant l'especialització. Així, a Granollers es produeixen 140.000 litres de brou al dia, i es manté l'elaboració de productes refrigerats de pasta fresca i salses fresques. Granollers va deixar de produir pasta seca llarga i talla, una activitat que es va concentrar en la planta andalusa d'El Carpio (Còrdova).

La planta d'Esparraguera elabora pasta sense gluten i també un nou tipus de pasta elaborada amb llegums (pèsols, cigrons i llenties); i la de Sant Vicenç dels Horts, produeix plats preparats asiàtics de la marca Ta-Tung, en una planta en què es van invertir 3 milions d'euros el 2019, després d'adquirir la marca a la seva fundadora Kav Ly.

Des de 2019, el grup que va fundar i va dirigir durant 73 anys la família Espona pertany al fons inversor ProA Capital, que va pagar per 230 milions d'euros. No obstant això, un petit percentatge del 15% capital està en mans de la segona generació dels Espona; l'han recuperat tres dels cinc germans Espona Massana, Pedro Antonio, Carlos i Silvia Espona.