El gegant petrolier britànic Shell, amb una facturació anual de 69.772 milions d'euros, ha abandonat la seva cursa per l'eòlica marina a Espanya i Portugal. Segons ha pogut saber ON ECONOMIA per fonts del sector i han confirmat des de l'empresa i des de la qual era la seva sòcia a Espanya per a l'offshore, Capital Energy, l'aliança que van firmar i van fer públic el 2022 per analitzar el desenvolupament conjunt de projectes als mars de la Península Ibèrica i les illes portugueses i espanyoles "ja no està vigent". Però el pas enrere no ha estat públic, sinó silenciós.
Fonts ben informades del sector expliquen que la retirada va tenir lloc fa mesos i que s'emmarca en un pas enrere de la companyia en l'eòlica marina flotant, que és l'única tecnologia possible a Espanya a causa de la profunditat dels mars. Més verd encara que l'eòlica marina clavada als fons, la flotant requereix d'investigació i desenvolupament i no està instaurada a molts països. "Shell va recular primer de mercats amb menys compromís com Espanya i Portugal, que no va notificar, i després va sortir d'altres per un canvi de política interna", explica aquesta font.
En efecte, el febrer de 2024 Reuters va publicar que Shell abandonava l'eòlica offshore flotant de Corea del Sud per enfocar-se en negocis més lucratius. Més avançat allà, Shell va haver de vendre el 80% de la seva participació en el projecte d'1,25 gigawatts MunmuBram a la costa d'Ulsan, que estava desenvolupant juntament amb Hexicon. Els problemes tècnics associats a l'eòlica flotant i el seu cost més gran que les turbines fixades al fons la fan un model menys atractiu i del qual estan molt pendent les empreses del sector.
Shell també va vendre el 50% de la seva aliança Ocean Winds, amb la que desenvolupava eòlica marina de la mà d'Engie i EDP Renewables per desenvolupar un projecte, SouthCoast Wind, de 2,4 GW després de guanyar una licitació l'any 2018, segons informava el web especialitzat offshorewind. La petroliera britànica va fer aquests moviments després de presentar una caiguda del 54% en els seus beneficis el 2023 respecte a l'any anterior fins als 17.800 milions d'euros i un descens del 19% en la seva facturació fins als 69.000 milions.
L'elevat cost de l'eòlica marina en general, sumat al risc de la flotant en particular, genera incertesa entre els promotors, sempre pendents d'uns preus per KWh que a Espanya estan per marcar. El retard de la subhasta, l'anunci de la qual el 2022 va generar una gran eufòria d'empreses interessades, refredo els actors el 2023 i en aquest 2024, quan s'han apuntat moltes menys empreses a la cursa inicial. El Ministeri de Transició Ecològica permet la inscripció de declaracions d'intencions des d'abans que fos aprovat el mapa on es podran posar turbines, però algunes empreses prefereixen esperar que les regles del joc estiguin totalment marcades.
Després dels passos d'Orsted
En aquest context, Shell no és el primer gegant que abandona la carrera a Espanya. L'empresa danesa Orsted, més promotor d'eòlica marina al món, va anunciar la seva retirada d'Espanya, Noruega i Portugal, juntament amb una sèrie de retallades de fins a 800 llocs de treball al món i la cancel·lació de dividends, després d'un 2023 de pèrdues. Ambdues empreses podrien tornar quan la subhasta estigui oberta i el sector més posicionat.
Malgrat l'aposta mundial per la transició energètica, els desenvolupadors d'eòlica s'enfronten a un panorama complicat al món. Es tracta d'una tecnologia en constant evolució que pot derivar en errors tècnics tant en onshore, com li va passar a Gamesa amb la seva turbina fallida, com en offshore. Però a més, els elevats costos de la seva fabricació, que eleven els seus costos de finançament (i per tant la seva variabilitat en funció dels tipus d'interès), el converteixen en inversions realment complicades.
La competència de la subvencionada eòlica xinesa suposa una dificultat afegida, per la qual cosa les condicions definitives de la subhasta pública a Espanya (l'esborrany presentat al febrer de la qual està pendent de modificacions després de diverses al·legacions) marcarà en gran part el camí a seguir. Les empreses han demanat que es tinguin en compte l'impacte social i la cadena de valor a més del preu en la subhasta pública i que el contracte sigui més llarg dels 30 anys previstos. Mentre Espanya decideix i els inversors es refreden, fonts del sector coincideixen que es podrien perdre més empreses que decideixen canviar els seus objectius. "És un mercat global", apunten.
18 empreses i 40 projectes en espera a Espanya
La veïna França, com Escòcia, Anglaterra, Alemanya, i també els Estats Units, la Xina, el Vietnam, el Japó o Corea del Sud compten amb eòlica marina des de fa anys. A més d'Espanya, països com Portugal o Colòmbia són en camí per desenvolupar els seus projectes i podrien avançar Espanya.
Sobre el paper, 18 empreses aspiren a 40 projectes per ocupar diferents parts marítimes d'Espanya després de l'aprovació del mapa de l'eòlica marina el febrer de l'any passat. Galícia, Astúries, Costa Brava, les Canàries, Menorca i diferents costes andaluses podrien comptar amb electricitat a partir de les turbines al mar segons permeten els Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim. Els projectes de totes formes han de comptar amb Declaracions d'Impacte Positiu i existeixen diversos plans pilot per testar la tecnologia.
Per ordre de projectes començats, Grup Cobra, amb nou projectes, Capital Energy, amb sis, Iberdrola (quatre), la col·laboració entre Bluefloat i Sener (quatre), Ferrovial (tres), Abei Energy (tres), Saitec (dos), EDPR i Engie (dos), Enerocean (dos), Greenalia (un) Magtel (un) i Iberblue Wind (un) són les empreses que estan preparades darrere de la línia de sortida d'una cursa milmillonaria. La patronal preveu que entre 2025 i 2050 aquest sector mogui més de 49.000 milions i es creïn 7.000 llocs de treball anuals i des del sector esperen també que s'estimuli la cadena de valor a Espanya, que compta amb empreses locals en totes les seves fases.