La Generalitat ja ha abonat els 365,6 milions previstos per fer front a la sentència que l'obliga a indemnitzar la concessionària de l'antiga Aigües Ter-Llobregat (ATLL), una empresa denominada ara Aigua Ter-Llobregat (ATL). Segons avança aquest dilluns El Confidencial i han confirmat a EFE fonts del departament d'Economia, aquesta quantitat es va abonar al maig. A l'informe mensual d'execució pressupostària corresponent a maig, que es va donar a conèixer al juliol, el departament d'Economia va admetre que havia fet una "provisió per fer front a la sentència de l'anul·lació del contracte amb ATL" per aquest import de 365,6 milions.
Fonts del Departament d'Economia han assegurat que tècnicament es va parlar de provisió per tractar-se "d'una sentència que encara no és ferma". "La sentència s'ha executat (pagat) perquè l'empresa concessionària va demanar al TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) l'execució provisional i el tribunal el va acceptar", afirmen aquestes fonts, que afegeixen que "aquesta despesa, quant a l'import, no es considera definitiva, ja que encara no hi ha sentència ferma" per part del Suprem.
El Confidencial subratlla que el Govern, llavors presidit per Pere Aragonès i amb Natàlia Mas com a consellera d'Economia, no va incloure aquest pagament dels 365,6 milions d'euros per la sentència d'ATL -aprovat en la sessió del passat 28 de maig, quan ja estava en funcions- entre la relació d'acords posteriors que es comunica als mitjans de comunicació. Aquest contenciós té el seu origen el 2012, arran de l'adjudicació per part de la Generalitat a un consorci liderat per Acciona de la gestió de l'empresa Aigües Ter-Llobregat.
Grup Agbar
Aquesta decisió va ser impugnada pel grup Agbar, i a partir d'allà es va iniciar un llarga batalla legal que va acabar amb l'anul·lació d'aquella adjudicació per part dels tribunals i la reclamació d'una indemnització a la Generalitat. ATLL, ara denominada ATL, és l'empresa pública que presta el servei de abastament d'aigua "en alta" (des de les conques dels rius fins als dipòsits municipals) a Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Tota aquesta guerra legal de més d'una dècada va tenir el seu punt culminant el desembre de 2022, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictaminar que l'antiga ATLL, liderada per Acciona, tenia dret a rebre 304,4 milions per aquell intent fallit de privatització.
El consorci d'Acciona va arribar a demanar una compensació de més de 1.000 milions per l'adjudicació fallida, però no va arribar a cap acord amb la Generalitat. El 2019 Acciona, per la seva part, va anunciar que havia venut al fons Fortress per 170 milions d'euros els drets de cobrament futurs d'aquella indemnització. Després de la fallada del TSJC, tant la Generalitat com la concessionària van acabar interposant un recurs de cassació davant del Suprem, que encara està pendent de resolució.
En espera de la decisió del Suprem, l'any passat la concessionària va demanar al TSJC que la sentència s'executés provisionalment i l'abril d'aquell any aquest tribunal va dictar un acte en favor d'aquesta execució provisional. En elaborar els pressupostos de la Generalitat per a 2023 el Govern no va creure necessari incloure una provisió per ATL, perquè no preveia que aquest assumpte tingués impacte pressupostari aquell any, però finalment el Govern ha acabat pagant aquest any 365,6 milions.
Després d'aquella privatització fallida, el 2019 la Generalitat va assumir directament la gestió de la nova empresa pública d'aigües, denominada Ens de Abastament d'Agua Ter-Llobregat (ATL).