La Generalitat ha fet provisió d'un total de 365,6 milions d'euros per fer front a la sentència que l'obliga a indemnitzar la concessionària de l'antiga companyia pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL). El Departament d'Economia dona compte d'aquesta provisió per a l'ara anomenada Aigua Ter-Llobregat (ATL) en el darrer informe mensual d'execució, el corresponent al mes de maig, en què analitza l'execució del pressupost. Actualment, l'ATL és l'empresa íntegrament de gestió pública que presta el servei d'abastament d'aigua en alta (des de les conques dels rius fins als dipòsits municipals) a Barcelona i la seva àrea metropolitana.
La provisió d'aquests 365,6 milions és el darrer capítol d'un contenciós judicial que té l'origen el 2012, arran de l'adjudicació pública per concurs de la llavors ATLL a un consorci liderat per Acciona. Una adjudicació que Agbar va recórrer als tribunals. La privatització va ser l'instrument financer que va usar el llavors conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, per tancar els pressupostos de 2012, en una etapa de crisi econòmica i una administració immersa en les retallades econòmiques.
L'actual provisió per a l'ATL, la despesa dels concerts sanitaris i socials, els increments retributius addicionals del 2023 i l'augment de personal docent i sanitari van fer que les despeses no financeres de la Generalitat s'elevaren un 15% fins al maig, fins a 15.783,2 milions, si bé els ingressos no financers també van créixer fins als 14.955,7 milions, un 12,6% més, en rebre una bestreta de la liquidació del model de finançament, segons informa Efe.
Un conflicte que es remunta al 2012
Arran de la impugnació que va fer el grup Agbar es va iniciar una llarga batalla legal que va acabar amb l'anul·lació d'aquella adjudicació per part dels tribunals i la reclamació d'una indemnització a la Generalitat per part d'Acciona que ja havia començat a operar la gestió de la companyia quan es va rebre la primera sentència. Per tant, la guerra legal de més d'una dècada va tenir el punt culminant el desembre del 2022, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictaminar que l'antiga ATLL, liderada per Acciona, tenia dret a rebre 304,4 milions per aquell intent fallit de privatització. El consorci d'Acciona va arribar a demanar una compensació de més de 1.000 milions per l'adjudicació fallida, però no va arribar a cap acord amb la Generalitat, atès el fet que la concessió es va determinar el 2012 per 1.000 milions a pagar en 50 anys, 300 milions dels quals es van abonar tan bon punt es va atorgar l'adjudicació.
A manca de tancar el litigi, el 2019, el grup Acciona va anunciar que havia venut al fons Fortress els drets de cobrament futurs d'aquella indemnització, per un import de 170 milions d'euros, la meitat del que rebrà possiblement Fortress.
En espera de la decisió del Suprem
Després de la decisió del TSJC, tant la Generalitat com la concessionària van acabar interposant un recurs de cassació davant del Suprem, que encara està pendent de resolució. A l'espera de veure quina decisió pren el Suprem, l'any passat la concessionària va demanar al TSJC que la sentència s'executés provisionalment i l'abril d'aquell any aquest tribunal va dictar una interlocutòria a favor d'aquesta execució provisional.
"En compliment d'aquesta interlocutòria, la Generalitat ha aprovisionat l'import de la sentència, que puja a aquests 365,6 milions d'euros, incloent-hi interessos", han assegurat a Efe fonts del Departament d'Economia, que aclareixen que aquesta despesa s'anul·larà en cas que el recurs es resolgui a favor de la Generalitat.
En elaborar els pressupostos de la Generalitat per al 2023, el Govern no va creure necessari incloure una provisió per ATL, perquè no preveia que aquest assumpte tingués impacte pressupostari enguany, però finalment la provisió s'ha acabat executant al maig, després d'aquella decisió judicial del TSJC.
Després d'aquella privatització fallida, el 2019 la Generalitat va assumir directament la gestió de la nova empresa pública d'aigües, anomenada Ens d'Abastiment d'Aigua Ter-Llobregat (ATL).