Des de finals de 2022 i al llarg de l'any passat, els enviaments a domicili i el sector de la logística va patir un bany de realitat que es va traduir en el tancament d'empreses d'última milla nascudes durant la pandèmia o inclús abans. Gorillas, Getir o Stuart en són tres exemples: negocis digitals que prometien portar "en pocs minuts" els productes fins a la porta de casa a una velocitat que semblava pràcticament impossible. Companyies que creaven necessitats on no n'hi havia i on la rendibilitat era un bé escàs per a la majoria d'elles. El conegut com a quick commerce, un sector altament competitiu, ha anat perdent adeptes tant a Barcelona com a Espanya, especialment després de la irrupció de la covid-19 i el posterior confinament.
L'alt volum de competència i les ofertes agressives van desencadenar en una guerra de preus difícil de superar i, mentre algunes empreses trobaven el seu nínxol de mercat, com ara Glovo o UberEats, altres es van veure obligades a deixar el mercat espanyol o, inclús, desaparèixer.
Aplicació de la Llei Rider
A principis d'abril, Stuart va anunciar un ERO que afectava tots els seus centres de treball i repartidors a Espanya. Fins llavors, l'empresa oferia enviaments a Madrid, Barcelona, Bilbao, Saragossa i València, però ara pretén "optimitzar l'eficàcia operativa i capitalitzar els mercats en els quals opera". "La companyia ha adoptat una postura proactiva per a fer front a l'impacte de la inflació, l'augment dels costos operatius i la recent aplicació de la Llei Rider a Espanya, que han influït directament a la capacitat de Stuart per generar un creixement rendible en el mercat espanyol". D'aquesta manera, el negoci va defensar que continuaria atenent els clients de França, Regne Unit, Polònia i Itàlia, i remarcant que el mercat espanyol va representar "menys de l'1,4% dels ingressos totals del grup el 2023".
Núria Beltran, presidenta de la Comissió de Retail del Col·legi d'Economistes, assegura que les expectatives de creixement van ser molt altes durant la pandèmia en aquest tipus de negocis. "Hi va haver una sensació d'eufòria molt gran, però tot això ha caigut", apunta, i afegeix que "la gent ha tornat a les botigues físiques, estem recuperant la cultura de sortir al carrer, de comprar als comerços i de passejar".
"Crec que la creació dels supermercats d'entregues ràpides va ser una bombolla, com van ser-ho fa uns anys els videoclubs o ho són ara els negocis d'ungles". Al mateix temps, reconeix que les dark stores tenen el seu forat i que "tothom ha incorporat el lliurament a domicili", però matisa que "no és l'explosió que semblava". "La mandra d'anar a buscar menjar s'ha mantingut, però és diferent un pla a casa que el fet d'anar al supermercat. Hem recuperat la presencialitat i el fenomen d'aquest supermercat es podria comparar a la bombolla de les punt com de fa uns anys", indica.
L'adeu de Getir i Gorillas a Espanya
Abans de Stuart van venir els casos de Getir i Gorillas, dues firmes que van irrompre amb força al mercat espanyol i que al cap d'uns mesos es van veure obligades també a abandonar. El 2022, la plataforma alemanya Gorillas va decidir deixar d’operar a Espanya. Després de difondre que retallaria uns 300 llocs de feina, el negoci va afirmar que “estudiaria les opcions estratègicament possibles per a la marca” i que se centraria en els seus cinc mercats clau: Alemanya, França, Regne Unit, Països Baixos i els Estats Units. Gorillas va irrompre al mercat espanyol un any abans de la seva sortida i el seu model de negoci es basava en els supermercats fantasma on els repartidors rebien les comandes a través d'una aplicació pròpia.
La turca Getir, per la seva part, va anunciar la compra de Gorillas amb l’objectiu de crear “un gegant dels lliuraments ultraràpids”. "Els mercats pugen i baixen, però als consumidors els encanta el nostre servei i la conveniència ha arribat per quedar-se. El sector del lliurament ultraràpid de la compra continuarà creixent durant molts anys i Getir liderarà aquesta categoria que va crear fa anys", va destacar Nazim Salur, fundador de Getir. Contra tots els seus pronòstics, a mitjans de 2023 Getir va fer una reestructuració i va comunicar la seva intenció de retirar-se de “forma ordenada” d’Espanya, Itàlia i Portugal, on va presentar un ERO per a tota la plantilla, formada per 2.500 empleats. En el cas d’Espanya, la firma va acomiadar a aproximadament 1.500 treballadors.
Una cosa semblant li va passar a GoPuff que, tot i tenir unes bones xifres de finançament, també es va veure forçada a acomiadar a molta gent a Espanya i finalment abandonar el país. Amb només sis mesos d’operacions, l’empresa va fer efectiva la seva sortida l’any 2022 per centrar-se en altres països. Els ucraïnesos Rocket també van intentar-ho, però van operar durant pocs mesos, ja que van iniciar les operacions al país el mes de novembre de 2021 i van anunciar la seva sortida el febrer de 2022.
"La gent s'ha acostumat al delivery"
Finalment, Juan José Gutiérrez, CEO de Jelp Delivery, empresa que connecta els petits comerços amb els usuaris a través de solucions tecnològiques i riders contractats, confessa que "les companyies que miraven pel benefici dels repartidors, que tots els treballadors tenien contracte i seguretat social i respectaven la normativa han estat les més perjudicades" i agrega que "en els països on les lleis laborals són més estrictes, aquests models de negoci no funcionen". I sobre quin futur els hi espera a les que hi ha actualment, recorda que n'hi ha moltes "que ho estan fent bé, ho tenen tot en regla i vetllen tant per l'empresa com pels treballadors" i acaba afirmant que "no crec que parin, molta gent s'ha acostumat al delivery immediat i les que treballin bé persistiran".