Ofertes atractives, espais oberts, horaris flexibles i preus competitius. Els gimnasos de baix cost, que s’han expandit com una taca d'oli en els darrers anys per tot Europa, també han entrat amb força al mercat espanyol. Quotes per 15 euros al mes, sense matrícula i sense un contracte de permanència són alguns dels seus distintius per rivalitzar amb els centres tradicionals. Amb un públic objectiu jove, especialment Generació Z, aquestes cadenes fan una gran aposta per la publicitat online, els anuncis cridaners i per situar-se en punts estratègics de les grans ciutats, tot i que cada vegada estan guanyant més presència en ubicacions que no arriben als 100.000 habitants.
Viva Gym, Basic Fit, McFit, AltaFit o Anytime Fitness en són alguns exemples. En la majoria de casos són grans fons d'inversió internacionals que han vist en el mercat espanyol una oportunitat de negoci, un fet que està passant també en altres països com el Regne Unit, França o Alemanya. "Van arribar fa uns anys i van generar un autèntic boom via concessions administratives", explica Martín Vivancos, professor de màrqueting d'EADA i especialista en empreses de serveis i comportament del consumidor, que agrega que "són macroinstal·lacions que els ajuntaments cedeixen a empreses constructores per un període determinat de temps amb l'objectiu de democratitzar i apropar el fitness a tota la població". En aquest sentit, l'expert comenta que han aparegut aquestes firmes low cost com van sorgir en el seu moment les aerolínies o els supermercats i que, al mateix temps, han donat peu a un parell de tendències noves, com són els gimnasos especialitzats i els gimnasos boutiques. El cas del CrossFit seria especialitzat i boutique serien aquells amb un tractament molt personalitzat. "Normalment, hi solen haver-hi grups inversors que desenvolupen aquesta activitat. Es dediquen a obrir centres no perquè els vagi bé, sinó per desenvolupar-lo per vendre'l com a cadena. És una fragmentació de l'oferta".
Integració de negocis
Un dels casos més recents és Basic Fit, que va comprar McFit a finals de l'any passat, integrant 42 gimnasos de la companyia per consolidar-se al mercat espanyol en el segment de baix cost, on està present amb més d'un centenar de centres. Basic Fit va comunicar el desembre de 2023 que comptava amb 110 milions d'euros de finançament per afrontar la compra, reforma i despeses de reestructuració dels 47 clubs a Espanya. Amb aquesta operació, la multinacional va assenyalar que buscava elevar els beneficis subjacents de cara a aquest 2024 i almenys buscar un retorn de capital del 30% a partir del 2026. Basic Fit, que cotitza a borsa, està controlada per diferents fons com ara Impactive Capital, North Peak Capital, 3i Private Equity o MIT Investment i cap d'ells és espanyol.
A finals d'abril, Providence Equity Partners, soci del Real Madrid, va prendre el control de VivaGym Group després d'adquirir al fons d'inversió britànic Bridges Fund Management el 60,3% que ostentava. Amb aquesta operació, la firma estatunidenca va culminar així la seva entrada al mercat de fitness espanyol i ho va fer amb la cadena VivaGym, nascuda a l'Hospitalet de Llobregat, amb seu a Màlaga i que opera tant a Espanya com a Portugal amb 104 clubs. Tot i que no es va fer públic l'import de la transacció, Expansión va avançar que l'operació no arribava als 300 milions d'euros.
En el cas de la cadena Altafit, el propietari és MCH Private Equity, un fons espanyol que a la vegada compta amb iFitness. De fet, l'any passat MCH va posar a la venda Altafit, però l'operació, valorada en més de 100 milions, va fracassar. Aquesta operació buscava adquirir els negocis, fer créixer el seu valor i vendre'ls al cap d'uns anys.
"Aquesta nova tendència del baix cost és el concepte self-service gym. No tenen recepcionistes ni pràcticament personal, sinó que hi ha un accés lliure amb un servei bàsic i a partir d'aquí la gent hi va afegint complements", descriu Vivancos. A més, posa èmfasi en el fet que no solen tenir piscina, ni zones d'aigües ni alguns serveis, però, en canvi, ofereixen bones zones de càrdio i entrenaments de força.
Espanya compta amb més de 4.000 gimnasos
En el cas d'Anytime Fitness, el propietari és un grup dels EUA controlat pels fundadors. La companyia es troba en ple procés d'expansió i recentment ha obert un nou club a Mallorca en règim de franquícia i serà gestionat per dos multifranquiciats de la cadena a les Illes Balears i propietaris d'un parell de centres més. L'objectiu de la firma, que va tancar l'any 2023 amb 41 clubs operatius, és arribar a la cinquantena a finals d'aquest any. "Està sent un 2024 molt positiu i creiem que el segon semestre també serà molt bo per nosaltres", confirma Tim Devereaux, director general i conseller delegat d'Anytime Fitness Ibèria. El creixement de la marca els ha situat com la franquícia de més ràpid creixement de la història, superant en dues dècades les 5.000 unitats operatives.
Una altra de les marques que ha irromput amb força al panorama espanyol és Fitness Park, que en el seu cas opera en règim de masterfranquicia. La cadena va néixer a França fa més de 30 anys i està present al país gal, Espanya i el Marroc. Frédéric Conquet, director general de Fitness Park, explica que actualment tenen 34 centres a Espanya i que preveuen tancar el 2024 fregant la cinquantena. Seguint les petjades de la resta de cadenes, Fitness Park s'està expandint per tot el territori i enguany preveuen tancar l'exercici amb 60 milions de facturació. "És un negoci amb un múscul financer important, som rendibles des del principi i fins ara tot ha estat amb capital propi", recorda Conquet.
De fet, un informe publicat per Deloitte el 2023 assegura que a Espanya hi ha més de 4.000 gimnasos de tota mena i que és un dels "grans mercats" en els que els fons d'inversió hi veuen potencial per les altes expectatives de creixement i els baixos costos. "El mercat s'ha fragmentat i ara hi ha espais pels diferents models de negoci per l'àmbit del cuidat físic. A partir d'ara ens trobarem clubs tradicionals, clubs socials, models prèmium i grans instal·lacions, a banda dels especialitzats", matisa l'expert.
A banda, posa l'accent en el fet que bona part dels centres esportius del país van rebre capital i finançament per fer front a les despeses derivades de la pandèmia com ara AltaFit (15 milions d'euros a Cofides), Be One (25 milions d'euros) o els clubs Dir, que van acudir als crèdits que la Generalitat va prestar a través d'Avança per compensar les pèrdues durant la covid-19. En el cas de la cadena catalana, el Govern els va concedir un crèdit sota el nom línia de reactivació industrial post-Covid-19 que el seu venciment era a cinc anys i la Generalitat va posar com a condició que, en cas d’impagament, podria acabar quedant-se alguna propietat de la cadena de gimnasos o, fins i tot, una part de les accions del negoci.