Un “campió ocult” és una empresa petita o mitjana líder en el seu segment de mercat, amb producte i tecnologia pròpia, globalitzada i al mateix temps arrelada al seu territori d’origen, i que acostuma a ser de capital familiar, fet que li permet pensar a llarg termini. Així les descriu el professor d’Esade Xavier Ferràs en algun dels seus articles, en els quals ha mencionat la catalana Girbau com un d’aquests campions empresarials.
Girbau és el cinquè fabricant mundial de maquinaria de bugaderia industrial, amb plantes de producció a Vic (Osona), França i a la Xina; amb 17 filials escampades pel món, un miler de treballadors i tecnologia pròpia, que evolucionen per a que el rentat de roba sigui cada vegada més eficient, barat i sostenible. I és una empresa familiar centenària, que es va centrar en la bugaderia industrial a partir del 1960. Al capdavant hi ha els cosins Mercè Girbau Junyent i Pere Girbau Pous, consellers delegats, si bé la primera també presideix el consell d’administració, que representen la tercera generació d’aquesta nissaga empresarial (a la fotografia superior, d'esquerra a dreta, Pere Girbau, Mercè Girbau i Diego Hervás, actual director general).
Els equips que fabriquen (rentadores, túnels de rentat, assecadores, sistemes de planxat) es destinen sobretot a les bugaderies d’hospitals, residències, hotels i establiments que necessiten rentar grans volums de roba, així com als autoserveis de bugaderia que es troben a peu de carrer. Fins i tot, han instal·lat les seves rentadores al Palau de Buckingham, la residència oficial dels reis d’Anglaterra.
Precisament per la seva dependència del sector turístic, van travessar per una crisi durant la pandèmia, especialment quan va tancar la hostaleria. Aquests establiments van deixar durant mesos d’invertir per renovar els seus equips bugaderia. A l’any 2020, la facturació va caure fins els 74 milions d’euros, menys de la meitat dels 182,5 milions del 2019, abans de la irrupció del covid-19. Les vendes no es van recuperar fins 2022, amb 181 milions, i l’any passat ja es van situar en els 200 milions, segons apunten fonts properes a l’empresa si bé els portaveus de Girbau no han confirmat els imports. Encara no són consultables els comptes de 2023. També per culpa de l’impacte econòmic de la pandèmia, es va efectuar un expedient de regulació que, finalment, es va acordar amb els representants dels treballadors.
'Joan del Ferro'
En l’últim segle, la família Girbau han passat de reparar aparells, incloses les rentadores domèstiques, a fabricar-ne per acabar centrant-se en els equips de bugaderia industrial. Pere Girbau Barbosa va obrir un taller d’aparells electromecànics el 1920 a Vic del qual se’n va fer càrrec el seu fill Joan Girbau Vilageliu, conegut per ‘Joan del Ferro’, amb el qual s’inicia la història de l’empresa. Els seus tres fills –Pere, Toni i Teresa Girbau Bover– són els que van iniciar la fabricació d’equips de bugaderia industrial el 1960.
Pere Girbau Bover (1934 - 2023) va ser un dels empresaris més destacats de Vic i també l’alcalde d’aquesta ciutat, per CiU, durant dos mandats (1987 -1995), en els quals va obtenir majoria absoluta. En aquesta etapa, li va tocar viure l’atemptat d’ETA contra la caserna de la Guàrdia Civil de Vic el 1991. Com a alcalde, va impulsar la transformació de la ciutat, amb nombroses obres municipals, i el Mercat de la Música Viva. I com a empresari, no només va estar en el naixement de l’actual Girbau sinó en el disseny de la seva internacionalització. Va morir el juliol de l'any passat als 89 anys.
La seva filla, Mercè Girbau Junyent (Vic, 1963), presideix el consell d’administració. I en companyia del seu cosí Pere, en són els consellers delegats. Dels set cosins Girbau de la tercera generació, només aquests dos s’han implicat en la gestió de l’empresa familiar tot i que la resta han passat en algun moment pel seu consell d’administració.
Abans de dedicar-se a l’empresa familiar, Mercè Girbau va treballar 13 anys al sector de la banca, a BNP, des de Barcelona i, en l’última etapa, des de Madrid. Era la responsable del departament de riscos. El seu pare la va convèncer perquè tornés a Vic el 2007 i assumís la direcció general. El 2017 va arribar a consellera delegada i presidenta. És llicenciada en Ciències Econòmiques i ha cursat un màster en gestió internacional a Esade.
Forma tàndem amb Pere Girbau Pous, fill de Toni Girbau Bover. A banda d’ells dos, en l’actual consell de Girbau SA hi ha tres representants més de la família –entre aquests, Teresa Girbau Bover, l’única de la segona generació– i dos consellers independents: Xavier Torra, expresident del centre tecnològic Eurecat i exCEO del grup de material elèctric Simon; i David Parramon, responsable de l’àrea de consultoria de Vilar Riba. La família ha comentat alguna vegada que la següent generació –la quarta– ja no estarà en la direcció, però, quan arribi el moment, estarà representada en el consell d'administració.
Des de 2015, han confiat la gestió en un director general aliè a la família propietària: primer, Guillem Clofent (2015-2019), actual director general de l’empresa de packaging barcelonina Maspack; després en Serge Joris (2020-2024), actual CEO del proveïdor grec de refrigeradors per a begudes Frigoglass; i des del juny passat, Diego Hervás, amb mes de vint anys d’experiència en multinacionals com Xerox o Comexi, un altre ‘campió ocult’ de Riudellots de la Selva dedicat a la fabricació de maquinària d’impressió d’envasos, del qual en va ser conseller delegat.
En un comunicat, Girbau va informar que Hervás havia assumit la direcció general amb l’objectiu de donar suport al creixement planificat, aportar la seva visió estratègica i enfoc orientat als resultats. Per la seva banda, Hervás va afirmar que veu “un gran potencial” de creixement i va apostar per la sostenibilitat i la innovació.
El grup compta amb cinc centres de producció: tres a Vic, el d’Aix-les-Bains (França) i, des de 2017, un altre a Xangai que únicament treballa per al mercat xinès de bugaderia professional. Aquest últim està controlat per la filial Girbau Shenguang Laundry, que va néixer com a una joint venture amb un soci local però, el 2020, van passar a controlar-ne el 100%. L’any passat van obrir una filial a Malàisia, la dissetena al món. La primera fora d’Europa va ser la de Cuba, el 1992. Destaca la filial nord-americana, país en el qual va adoptar el nom comercial de Continental. Segons els comptes del 2022, Continental Girbau Inc comptava amb uns actius superiors als 21 milions d’euros. De la facturació total de Girbau, més del 80% ve de l’exterior.
En els últims anys han potenciat la innovació a través de Girbau Lab, que en l’actualitat està dirigit per Clara Guasch. Busquen solucions per reduir l’impacte ambiental i, entre aquestes, també hi ha l’estalvi d’aigua en el rentat.